Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

sudhíre , vrb: assudhire Definitzione su si acatare de ccs., pruschetotu nau in su sensu de abbarrare dispràxios, tènnere sudhu po su male fatu, istare impentzamentaos, timendho; fintzes pentzare, intzertare coment'e po cossígiu, agiudu de ccn. / sudhíresi de una cosa = interessaisí, tenni pentzamentu po calincuna cosa, coment'e timendi Sinònimos e contràrios arrepentire, impudare, penètere / consigiai, indetare Frases sudhi sudhi e a s'abboja abboja apo, prima ch'inserrent sas aeras, su torradorzu bostru assebertadu (G.Marras)◊ tiu Raga si la sudhiat de àere annada mala ◊ mi sudho in s'ànima coment'e chi no ape mancu comintzadu 2. mancu male no apo curadu in binza, deris, paret chi mi l'at sudhidu calicunu chi oe deviat pròere! Tradutziones Frantzesu se troubler, avoir des remords Ingresu to get upset, to feel remorse Ispagnolu turbarse, tener remordimientos Italianu turbarsi, impensierirsi, aver rimòrso Tedescu sich beunruhigen, Gewissensbisse haben.

súere , vrb: súghere, sui, súiri Definitzione suciare su late de sa tita, comente faet su fedu piticu / pps. sutu, súghitu, ger. suendho, suendi, suendu, sughendhe, suindhe Sinònimos e contràrios sulli Frases candho su pipiu pranghet, sa mama dhi giàt sa tita o su suidore, deasi su pipiu s'istentat suendho ◊ candho su crapitu no sughiat deretu, su pastore che l'ispremiat late a buca ◊ su sirbonedhu aiat sutu e si fit abbrentadu ◊ s'ebba si firmat ca su pudhéricu depet súghere ◊ fit a criadura minore ancora suindhe ◊ sos porchedhos ant súghitu ◊ sa mamma de late fit cudha chi daiat a súghere a unu fizu anzenu Ètimu ltn. sugere Tradutziones Frantzesu téter Ingresu to suck Ispagnolu mamar Italianu poppare Tedescu saugen.

sufragài, sufragàre , vrb Sinònimos e contràrios agiadai, giuai, proicare Frases sa tanta iltimassione mi sufragas in azios? (P.Cherchi)◊ si su chi at no lu sufragat, ite at a pòdere fàghere? Tradutziones Frantzesu être utile, faire du bien Ingresu to support, to be useful Ispagnolu favorecer Italianu suffragare, giovare Tedescu nützen.

sufratàre , vrb: assufratare* Definitzione èssere a súlidu crutzu, torrare àlidu a pelea, de tunconidura a bruncos, a prumones Sinònimos e contràrios abbatimare, afandhare, afauciae, allacanae, ammatanai, assupai, irfodhiare Tradutziones Frantzesu haleter Ingresu to pant Ispagnolu jadear Italianu ansimare Tedescu keuchen.

sufríre, sufríri , vrb: sunfrire, sunfriri Definitzione patire calecunu male, àere dispraxere: cun sa nega bolet nàrrere baliare, padire / pps. sufridu, sufertu Sinònimos e contràrios addannare, pascionare, patèsciri, patire, penai, sufritare / abbabiai | ctr. bodire, gosai Frases in mesu a cantu as sufertu t'istas ancora dormida! 2. no podint sunfriri ca Pepinedha est artziendi in gradu! Tradutziones Frantzesu souffrir Ingresu to suffer Ispagnolu sufrir Italianu soffrire Tedescu leiden.

sufrissàre , vrb Definitzione còere is friduras o erbas de cundhire, fríere su cundhimentu de is papares, còere unu pagu in s'ógiu (cun ógiu pagu) Sinònimos e contràrios cufúgere, fríere, fritedhai Tradutziones Frantzesu frire Ingresu to fry slightly Ispagnolu sofreír Italianu soffrìggere Tedescu braten.

sulassài , vrb Definitzione fàere ispassiare, giare acunnortu Sinònimos e contràrios desogai, diveltire, ispassare Tradutziones Frantzesu réjouir, amuser Ingresu to cheer Ispagnolu alegrar Italianu consolare, divertire Tedescu trösten, ergötzen.

sulietài , vrb Definitzione sonare a sulietu, ma fintzes surbiare a buca, bogandho súlidu a lavras istrintas po fàere coment'e un'istampu tundhu; fintzes iscúdere a tzirónia, a pertighedha fine Sinònimos e contràrios afruschiare, ammuinai 1, frusitai, moidare, múere, muizare, suai, sulvare, surbiai, surbietai, zumiai 2. non faciais burdellu, piciochedhus, sinuncas oi si sulietu, lah! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu siffloter Ingresu to whistle Ispagnolu silbar alegremente Italianu fischiettare Tedescu pfeifen.

sulitài , vrb Definitzione sonare su sulitu; istare a surbiedhu Sinònimos e contràrios afruschiare, ammuinai 1, fruscidare, frusiai, frusitai, moidare, múere, sulietai, sulvare, surbiai, zumiai Frases ndi fiat lómpiu un'ómini basciotu, sulitendi: fiat s'uscieri ◊ no serbit chi suliti po cuaranta po cantu su burricu est tanti acanta! (C.Saragat) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu jouer du pipeau Ingresu to pipe Ispagnolu tocar el caramillo, silbar Italianu zufolare Tedescu die Hirtenflöte blasen.

sultzíre , vrb: sulzire, surtzire, surzire Definitzione arregòllere prus che àteru abba o cosas deasi a suspidura, pigare a suciadura impare cun s'ària, o fintzes suspire cun istràciu Sinònimos e contràrios aciupae, assuspiri, imbibbiri, inciupai, sulviare, surbare 1, surbiri, suspiare Frases su terrinu asciutu si sultzit s'abba ◊ che li at sulzidu su sàmbene ◊ sezis torrados, che prima inganados de nos surzire meudhos e brios (T.Rubattu)◊ sas súrviles sas venas de su coro ti ant surzidu ◊ píberas che custas belenosas li surzint su coro e s'arguena Tradutziones Frantzesu absorber Ingresu to drain, to absorb Ispagnolu absorber Italianu emúngere, assorbire Tedescu absaugen, aufsaugen.

suluvertàre , vrb Definitzione betare totu apare, iscorrovedhare, pònnere totu a tréulu Sinònimos e contràrios iscordulare, isordulare, suliertare, trauai Tradutziones Frantzesu mettre sens dessus dessous Ingresu to turn upside down Ispagnolu revolver Italianu méttere sottosópra Tedescu durcheinanderbringen.

sulvàre , vrb: surbare, surbiai, surbiare, survare, surviare Definitzione bogare súlidu, fintzes súrbiu; arrespòndhere a súlidas, a ufas, cun ifadu; fintzes nàrrere cosa a ccn., unu pagu coment'e cossigiandho, osservandho, abbetiandho Sinònimos e contràrios suai / ammuinai 1, fruscidare, frusiai, frusitai, moidare, múere, sulietai, surbiai, zumiai Frases sos minores s'incrunant, ufrant sos cavanedhos e surbant supra de sa bràsia ◊ candho uchidiant su mannale a sos pitzinnos lis davant s'ambesuca a la survare ◊ su focu est tenendhe ca su ajaju cada tantu l'est surbandhe ◊ si survavat sos pódhiches cancaratos dae su fritu 2. "Priucosos irrichitos!" - mi aiat survatu in s'oricra mutzere mea ◊ "No est neche nostra si su binu fit tropu forte!" surbant sos cumpanzos Ètimu ltn. *subilare Tradutziones Frantzesu souffler Ingresu to puff Ispagnolu soplar Italianu soffiare Tedescu blasen.

sulviàre , vrb: surbiare 1 Definitzione ingurtire coment'e a surbidura Sinònimos e contràrios aciupae, assuspiri, imbibbiri, inciupai, sultzire, surbare 1, surbiri*, suspiare Frases sulviendhe s'alenu a intro che ingulleit su púpulu che un'ou de pudha Tradutziones Frantzesu engloutir Ingresu to gulp down Ispagnolu tragar Italianu ingollare, inghiottire Tedescu verschlingen, schlucken.

sumíre , vrb: sumiri 1, summire, tzumire Definitzione bogare, pèrdere, nau de un'istrégiu chi calat, istampau o no bene sidhiu, o fintzes de s'abba chi essit a umidore meda in muros, in terrenu o àteru / sa cuba est sumindhe = sa carrada isfait Sinònimos e contràrios gessai, sfai, sarcie, súmere Frases s'abba chi curret in sa pianura sumit dae su monte ◊ carchi tubbu est perdindhe e sumit s'abba in su muru ◊ su brochiolu fatu de terra ruja sumit, fatu de terra niedha muntenet s'abba ◊ sa vena mia sumit a butiu ◊ sa broca de terra fita meda no sumit nudha, ma s'àcua si callentat Ètimu ltn. sumere Tradutziones Frantzesu suinter Ingresu to transude, to filter Ispagnolu rezumar Italianu trasudare, filtrare, colare Tedescu schwitzen, filtern, durchseihen.

summài, summàre , vrb: assumai* Definitzione fàere sa suma, pònnere impare totu a unu cantidades diferentes Sinònimos e contràrios aciúgnere, acucae, additzionare, agiànghere, annatare | ctr. bocare, leai, picare Tradutziones Frantzesu additionner Ingresu to sum Ispagnolu sumar Italianu sommare Tedescu summieren.

summuscràre , vrb: sumuscrare Definitzione abbruxare unu pagu Sinònimos e contràrios abbruscare, afiamusciare, aflachilai, afogogliare, aframatzare, aframucionare, aframiare, auscare, ulciare Frases si sumuscrat su porcu apustis mortu ◊ comente fia acontzendhe su fogu mi apo sumuscradu su pilu de su bratzu ◊ sa luchedha de s'istupinzu intro de su botedhu prenu de ozu ghermanu aiat atacau a sumuscrare su letzolu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu brûler légèrement Ingresu to scorch Ispagnolu chamuscar Italianu abbruciacchiare Tedescu leicht anbrennen.

supentíre , vrb Definitzione pentzare o èssere presente cun is sensos a su chi si biet o chi s'intendhet Sinònimos e contràrios atinai, atoare, penciai Frases no supentit prus ◊ s'ómine, su piús no supentiat ilgadaradu a un'oru che mortu (P.Casu)◊ inoraona, ajó, ischida: apen'apena a sa boghe supentis! ◊ supenti e pesadindhe! ◊ supentit de tantu in tantu e si li movet su bultzu Tradutziones Frantzesu avoir conscience Ingresu to be conscious Ispagnolu ser consciente Italianu èssere cosciènte Tedescu sich bewusst sein.

supesàre , vrb Definitzione artzare, pesare de terra; cunsiderare, nàrrere cantu o ite balet ccn. cosa, cunsiderare bene Sinònimos e contràrios alciare, pesai / cunfígiri, pesai 2 / calculai | ctr. abasciai Frases mira chi sa madrighe est supesendhe! ◊ ndhe supesat s'imbóligu dae terra e si lu ponet in coa ◊ un'undha dae palas alta e forte lu supesat ◊ supesados a bolu dae terra, milliones de ojos incantados bos ant acumpagnadu 2. sas poesias cherent bene supesadas pro ndhe seberare sa menzus ◊ eo supeso sas cosas, abbàido ite ndhe podet capitare 3. sos pes muntenent sa càssia supesada dae terra Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu soulever Ingresu to lift Ispagnolu levantar, sopesar Italianu sollevare, soppesare Tedescu heben.

supòniri, supònnere , vrb Definitzione pentzare chi…, nàrrere o fàere a pentzamentu, fàere un'ipótesi Sinònimos e contràrios crèdere, immaginai, penciai Frases si nos aiat intesu nendhe mandra a s'iscola, suponindhe chi cumprendhat sa limba de sos pastores, aiat nadu chi no fimus “pedagogisti”◊ suponia chi cussa fit cussa calentura ◊ si suponit chi nemus dh'at biu ◊ si suponit chi de trigu dhoi ndi siat meda, ma nemus iscít cantu ◊ deo puru suponzo chi siat gai su chi mi ses nendhe tue ◊ si suponiat chi dhue fut dinare carragiau bene chistiu de su tiàulu… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu supposer Ingresu to suppose Ispagnolu suponer Italianu suppórre Tedescu vermuten.

supressài, supressàre , vrb Definitzione incracare a supressa, incracare a forte Sinònimos e contràrios imprentzai, prenciai Frases prantat, marrat, binnennat, issarmentat, càticat e supressat, iscuponat e ponet su mustu in cantina Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu presser Ingresu to press Ispagnolu prensar Italianu torchiare Tedescu pressen.