Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

afocazàre , vrb: afochizare, afoghigiai, afoghigliai, afoghizare, foghitzare Definitzione abbruxare, pònnere fogu fatuvatu, in medas tretos abbruxandho malesa po illimpiare is terrenos (po no fàere dannu unu fogu fuiu), o apostadamente po fàere male; iscallentare meda Sinònimos e contràrios abbrugiai, achighinare, afogae, infogai, sfoghigiai Frases custu suelzu est totu afoghizadu, fràzigu e pienu de niedhore ◊ za la tenent sa berza, afoghizendhe donzi istiu!…◊ mira chi tue etotu ti afoghizas sas alas! ◊ pro fàchere sa carchina poniant a còchere petra bianca bàtoro dies e bàtoro notes sèmpere afochizandhe ◊ si depeus afoghigliai po limpiai tocat a donai crobba de no fai dannu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu incendier Ingresu to set on fire Ispagnolu incendiar, pegar fuego Italianu incendiare Tedescu anzünden, verbrennen.

afolfigàre , vrb Definitzione nàrrere male de unu Sinònimos e contràrios aferritai, aforticare 1, annegiai, slinguai, terraguzare Frases già de l'intèndhere ndhe fia istracu, afolfighèndhemi su bighinadu cun sas sabunadoras in su lacu (G.Ruggiu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu médire Ingresu to talk behind Ispagnolu hablar mal Italianu sparlare Tedescu schlecht reden.

aforài, aforàre , vrb Definitzione giare s'aforu, cabarras, antibitzare una parte de su prétziu po una cosa chi si bolet comporare Sinònimos e contràrios acabarrare Frases cussu at aforadu su bestiàmine meu ca lu so bendhindhe Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu accaparer Ingresu to hoarn Ispagnolu dar una señal Italianu accaparrare Tedescu einen Handel durch eine Anzahlung abschließen.

aforrài , vrb: aforrare, forrare Definitzione pònnere sa forra, unu pígiu de cosa po fortilesa, po carragiare mancàntzias, fartas, po bellesa / aforrai de arrobba, de màrmuri, de linna Sinònimos e contràrios iforrare 1 Frases si aforrat sa linna druci (modhi) cun linna forti ◊ su bestire mi dh'aforro a seda Ètimu spn. aforrar Tradutziones Frantzesu doubler Ingresu to line Ispagnolu forrar Italianu foderare, impiallacciare Tedescu füttern, furnieren.

afortiài , vrb Definitzione aciúnghere fortzas, giare fortza, fàere o essire prus forte, pigare fortza; nau de is binos, pigare ardore, ispuntu, cumenciare a si aghedare Sinònimos e contràrios acadriare, afoltigare, afortire, afortzare, arrefortzai, fortalèssiri, infortiai / achedare 1 | ctr. abblandai, irdebbilitare Frases su bentu est afortiendi, no fait a nci parai! ◊ Luxia si afórtiat cun d-una chirriella de fuedhus chi non istant ne in celu ne in terra…◊ sa broca portat unu círculu de ferru chi dhi afórtiat su fundu ◊ imbèciat sa cusciéntzia de sa genti curpa de s'afortiai de sa mandronia intelletuali ◊ primu chi torrit a afortiai s'àcua incapat mi ndi andu! 2. tupa sa carrada ca su binu si afórtiat! ◊ su binu cun àrculu meda si podit afortiai ma no pudescit Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fortifier Ingresu to strengthen Ispagnolu reforzar Italianu afforzare Tedescu verstärken.

afortíre , vrb Definitzione fàere o essire prus forte, giare o pigare prus fortza Sinònimos e contràrios afoltigare, afortiai, afortzare, arrefortzai, fortalèssiri, infortigare | ctr. irdebbilitai Frases aforti in mene un'ànimu dadivosu, Segnore! ◊ ti apo mutidu mi as respostu e mi as afortidu de prus ◊ fortzis cussa poveresa aiat afortiu s'amore de Bustianu e Mariantónia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu renforcer Ingresu to reinforce Ispagnolu reforzar Italianu rafforzare Tedescu verstärken.

afracàe , vrb: afracai 2, afracare Definitzione passare a fraca, a fràmula de fogu (fintzes abbruxare cosa coendho in istrégiu) Sinònimos e contràrios abbruschiai, afracuai, brugiare Frases as lassau afracai sa cassola in su fogu ◊ sa pulenti si no dha mórigas si afracat (E.Nieddu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu brûler légèrement, roussir Ingresu to scorch Ispagnolu chamuscar Italianu bruciacchiare Tedescu anbrennen.

afracongiài , vrb Definitzione su si pònnere a fàere, a trebballare, su istare sèmpere faendho Sinònimos e contràrios afainai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'empresser avec assiduité Ingresu to busy oneself Ispagnolu ajetrear Italianu lavorare con assiduità, affaccendarsi Tedescu sich beschäftigen.

aframatzàre , vrb Definitzione abbruxare a lébiu, unu pagu, a fràmula Sinònimos e contràrios abbruscare, aflachilai, afogogliare, afracuai, aframiai, aframucionare, allampiai 1, summuscrare Frases su fogu no las at brusiadas, sas àrbures, ca su logu fit netu, ma las at aframatzadas ca est coladu acurtzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu brûler légèrement Ingresu to scorch Ispagnolu chamuscar Italianu bruciacchiare Tedescu anbrennen, verbrennen.

aframiài, aframiàre , vrb: aframmiare, flammiai Definitzione coment'e aframatzare, abbruxare unu pagu (a fogu, a fumu, cun arrancu malu)/ aframiai su casu cun is manus = abbatigare su casu in sa labia apustis morigada sa preta Sinònimos e contràrios abbruscare, aflachilai, afogogliare, aframatzare, afumentai, allampiai 1, summuscrare / incèndhere Frases istesiadinci de sa forredha, ca ndi essis aframiau! ◊ mi as aframiau cun cussus peis pudéscius! ◊ chi sighit custu sicori fintzas s'erba noa si afràmiat 2. su lati callau dhu murigant, dh'afràmiant e ndi dhu piscant a is aiscus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu brûler légèrement Ingresu to scorch Ispagnolu soflamar, socarrar Italianu passare alla fiamma Tedescu anbrennen.

aframicàre , vrb Definitzione fàere o essire famigosu, pedhitzone / aframicau de gana = mortu de fàmini Sinònimos e contràrios aframicosare, ammiserae Tradutziones Frantzesu appauvrir Ingresu to impoverish Ispagnolu empobrecer Italianu immiserire Tedescu arm machen.

aframicosàre , vrb Definitzione mantènnere, lassare o istare a fàmene Sinònimos e contràrios aframicare, ammiserae, arremitanare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu affamer Ingresu to starve (out) Ispagnolu hacer pasar hambre, hambrear Italianu affamare Tedescu aushungern.

afranchiàe, afranchiài, afranchiàre , vrb Definitzione pigare o arrasigare cun is farrancas Sinònimos e contràrios abbranchiare, afranciare, farrascare, iscalaviare, scarrafiai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu escamoter Ingresu to pinch Ispagnolu birlar Italianu sgraffignare Tedescu wegnehmen.

afranchíre, afranchíri , vrb Definitzione fàere francu, su ndhe passare a unu de un'óbbrigu Sinònimos e contràrios francare, iscabbúllere Frases si podit afranchiri un'iscrau, unu terrenu Ètimu itl. affranchire Tradutziones Frantzesu affranchir Ingresu to release, to free Ispagnolu libertar Italianu affrancare, liberare Tedescu befreien.

afranciàre , vrb Sinònimos e contràrios abbranchiare, afranchiare / afianzare 2. candho a denote si perdiant isetaiant a s'incràs avreschendhe afranciados a una maja o abbratzados a un’àlvure Tradutziones Frantzesu rafler Ingresu to grasp Ispagnolu agarrar Italianu arraffare Tedescu raffen.

afrangillonài , vrb: afringillonai Definitzione fàere s’orrobba totu a tzirbisas de comente est posta male Sinònimos e contràrios acarrongiai, acripudhire, afrascillonai, aggruncipire, aggruncire, ammaugionai, apigiare, arruntzai, atavellai, atripitzare, infrongie, frongire, granculai | ctr. istirai, pranciai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu froisser, chiffonner Ingresu to crumple Ispagnolu arrugar Italianu sgualcire Tedescu zerknittern.

afrascillonài , vrb: afriscillonai Definitzione fàere totu a frascillonis, a tzirbisas de dónnia betu, nau de orrobba posta male, ammurigonada e fintzes de cosa chi est coment'e sicandhosi) Sinònimos e contràrios acarrongiai, afrangillonai, afrascionae, aggruncipire, aggruncire, ammaugionai, apigiare, arruntzai, atavellai, atripodhare, frongire, iscrafangiai, sirmigai | ctr. istirai, prenciai Frases si afriscillonat s'arrobba sciacuada ◊ sa camisa est afriscillonada o prenciada a imbidoni? 2. no bollu tenni sa menti afriscillonada de ideas noas e malas 3. nci bolit pagu a s'afriscillonai cussu portafógliu prenu chi portas! (Lai) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu froisser, entasser Ingresu to wrinkle, to bundle up Ispagnolu arrugar, hacinar Italianu sgualcire, affastellare Tedescu runzeln, zerknittern, bündeln.

afrenài , vrb: afrenare, frenae Definitzione abbrandhare, pònnere frenu a calecuna cosa; pònnere su frenu, cricare de firmare unu mezu o animale camminandho Sinònimos e contràrios arregulai, infrenai, medrare, medrire, moderai | ctr. acadriare, apretai Frases si est afrenendhe in su màndhigu pro no ingrassare Tradutziones Frantzesu freiner Ingresu to restrain Ispagnolu refrenar Italianu raffrenare Tedescu bremsen, aufhalten.

afrentài , vrb Definitzione ofèndhere tocandho s'onore, tocandho su bonu númene de s'àteru Sinònimos e contràrios abbituperare, aciociai, aggravae, arrochizare, desdorai, disprejare, ilzenzare, innorare, ispresciare, ofèndhere Frases seus totus abbambiaus a faci de custu mundu traíxiu e afrentau Ètimu spn. afrentar Tradutziones Frantzesu outrager Ingresu to outrage Ispagnolu afrentar Italianu oltraggiare Tedescu beleidigen.

afrinzàre , vrb Definitzione passare acanta agiummai tocandho, tocare a lébiu a lébiu, imbarare; fintzes istare a s'atrollada cun ccn., su si pònnere impare a istare o a fàere calecunu afàriu / no ndhe afrinzat ne a perda e ne a muru = no ndi fait bèni una Sinònimos e contràrios afrinare, ifrixare Frases sas carradas, candho sunt prenas dat gosu fintzas su las afrinzare! ◊ crachina bella sa de Narbolia: candho ti afrinzas a su muru no atacat a su bestimentu! 2. ais biu cun chie si ch'est afrinzada cussa? Ma no at a durare meda! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu frôler, raser Ingresu to graze Ispagnolu rozar, rasar Italianu rasentare Tedescu streifen.