Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

afainài, afainàre , vrb Definitzione istare faendho faina, trebballandho Sinònimos e contràrios acositai, afandhentzare, afariare, afracongiai, afraxai, agasonari Frases si sunt afainados a preparare linna ◊ ego mi depo afainare chin sas cosas de babbu meu Ètimu ctl. afainar Tradutziones Frantzesu s'affairer, s'empresser Ingresu to busy oneself Ispagnolu atarearse Italianu affaccendarsi Tedescu sich viel zu schaffen machen.

afaitài, afaitàre , vrb rfl: afeitare Definitzione fàere o segare sa braba; pònnere cosa mescamente in cara po si fàere prus bellos (cosa prus che àteru de is féminas) e fintzes fàere vida iscandhulosa Sinònimos e contràrios abbarbiai, arrai, arrasai 1, irbarbare Frases apenas intras po ti afaitare, su barvieri l'acatas prontu a t'ispilire e a t'istufare chin sas novas ◊ mi depo túndhere e afaitare Ètimu ctl. afaitar Tradutziones Frantzesu se raser, se maquiller Ingresu to shave, to make up Ispagnolu afeitarse, maquillarse Italianu ràdersi, truccarsi Tedescu sich rasieren, schminken.

afallàre , vrb Definitzione si narat de sa terra móvia, e de cosas deasi, chi si calant, si abbàsciant comente apomentant Frases comente proet, sa terra arada si afallat ◊ si lu leas a sachedhadura, su sacu, sa cosa afallat e bi ndhe cabet de prus ◊ su rumore at afallau ◊ in su tretu chi est fata cun terra betada (acurtzu a sos pontinos) s'istrada afallat, si che abbàssiat Tradutziones Frantzesu s'affaisser Ingresu to hollow, to cram Ispagnolu hundirse Italianu avvallarsi, costipare Tedescu einsinken.

afallídu , pps, agt: afalliu, avaliu, avalliu, fallidu Definitzione de afallire; nau de laores e frutuàrios, chi funt guastos, chentza lómpios; nau de un'animale, de ccn., chi est làngiu Sinònimos e contràrios bíciu, caliu / afésiu, scalixiu | ctr. líaru Frases su trigu est afallidu ◊ is trigus candu si sicant e no funt cumprius ancora funt avalius Tradutziones Frantzesu desséché, rabougri Ingresu fruit which doesn't come to ripeness for an excess of heat Ispagnolu zocato, zorollo Italianu afato Tedescu verkümmert.

afallíre, afallíri , vrb: fallire Definitzione nau de laore, sicare chentza lómpiu, a ispiga buida, tocau a népide, a sole Sinònimos e contràrios avagliai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dessécher Ingresu to fog Ispagnolu volverse zocato Italianu divenire afato Tedescu verkümmert werden.

afalsàre , vrb: afaltzare, afartzare, afrassare, falsare Definitzione fàere a manera chi una cosa, unu foedhu, unu sentidu essat in frassu, bènnere mancu a un'impromissa, a unu giuramentu, a su foedhu chi unu at giau, a unu sentidu bonu chi depet tènnere una torrada / afartzare s'amore, sa fide, s'istima Sinònimos e contràrios infaltzare, ingannai, sbertinai, traíchere Frases su giuramentu chi aiat fatu no si podiat afaltzare ◊ sos princípios de Cristos Nazarenu benint afaltzados ◊ su mi tentare est a afaltzare su proponimentu ◊ cussas sont cosas vonas solu a istraviare e afartzare sa veritate 2. forsis deo su cuntratu ti apo afalsadu in s'amore? (I.Casula)◊ ti podias declarare si deo ti apo traitu, si ti apo afalsadu s'istima! ◊ no si depet afrassare su matrimóniu ◊ compare, cudha fide chi mi giurezis l'azis afaltzada! ◊ est unu logu chi no afaltzat mai: dhue faghet erba sèmpere 3. sa sorte mi at giutu ingannos, mi at afaltzadu ◊ prendha amada, no cretas chi intre pro ti afaltzare! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu falsifier Ingresu to falsify Ispagnolu falsificar, traicionar Italianu falsificare, tradire Tedescu fälschen, verraten.

afaltài, afaltàre , vrb: afartai, faltai Definitzione fàere farta, no fàere sa cosa; su si sapire in crupa, leare s'asséliu a sa cusciéntzia Sinònimos e contràrios ammancai 2. mi afartant is notis abbilladas e po medas poitas no agatu resposta Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se sentir coupable Ingresu to feel guilty about stg Ispagnolu faltar, tener la conciencia sucia Italianu sentirsi in cólpa, in fallo Tedescu sich schuldig fühlen.

afancedhàe, afancedhài , vrb: afantzedhare Definitzione prnl., nau de cojuaos, su si dha intèndhere cun àtera fémina o cun àteru ómine, tènnere su fancedhu, sa fancedha Sinònimos e contràrios afantare, amicare, amicitziare, ammestadai Frases chi ti bollis afancedhai… ge dhui est cussa stàtua! ◊ mi siat mi siat… si est istorrada de su pobidhu e afancedhada cun su datori! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vivre en concubinage Ingresu to find a mistress Ispagnolu tener amante Italianu avére o farsi l'amante Tedescu einen Liebhaber haben.

afangàre , vrb Definitzione calare a fundu in su ludu Sinònimos e contràrios aciufae, afundae, afungai 1 Frases in cussu terrinu no timo de che afangare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enfoncer Ingresu to sink Ispagnolu hundirse en el lodo Italianu affondare nel fango Tedescu in den Schlamm einsinken.

afantallài, afantalliài , vrb rfl: afantillai, afentagliai Definitzione mòvere s'ària a ventàgliu po si fàere friscura; fàere bentu a su fogu po dhu fàere allúere Sinònimos e contràrios arrostai, bentallare, ibentulai Frases abarra firma ca mi afentàglias! ◊ su cani fiat currendi cun is origas chi afantillànt ◊ su sagrestanu pigat s'incenseri, dhu prenit de braxa e incensu e cumintzat a afantillai fadendidhu santzinai Tradutziones Frantzesu s'éventer Ingresu to fan oneself Ispagnolu abanicar, afollar Italianu ventagliarsi Tedescu sich fächeln.

afarcài , vrb: afracai, afracare 1, afrachiai 1, afrachiare, afrancai, afrancare, fracae, fracai Definitzione andhare o lòmpere apitzu de unu cun in manos, o cun àtera cosa o fintzes solu a foedhos, a briga, su si betare apitzu de ccn. cun fortza e cun intentzione mala; fintzes acostire po istare prus acanta, nau de persona in bonu Sinònimos e contràrios abbrancai, acafai, aciapai, afarrancae, aferrai, aggafai, aggarrai, agguantai, carrabbusai, trubare, tzurricare / allupiri, atzurrire, botzicare Frases po no arrui si est afrancau a sa funi ◊ comenti cudhu dh'iat nau s'annomíngiu si dhi fiat afarcau coment'e unu tzurpu ◊ is invitaus si afracant po pigai su postu ◊ su cani si est afracau a mussiai ◊ su lupu afracat s'angioni ◊ mi seo afrachiau a pitzu de cudhu 2. che àbbili mi as afracau! ◊ candu dh'at biu mi dh'at afracau… ndi dhi at nau de dónnia colori! ◊ est istau issu chi mi ch'est afracau a pitzu! 3. comenti at biu su dinai in terra si nc'est afracau ◊ si ndi funt afracaus asusu ◊ cussos funt basadores: comente ti bient ti che afràchiant apitzu a basare! 4. fortzis nontesta ti bolias afracai a mei po ti callentai! Sambenados e Provèrbios prb: su cani arrabiau si afracat a is cratzonis de su straciau Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'élancer, se lancer Ingresu to rush, to hurl oneself Ispagnolu arrojarse, acometer Italianu slanciarsi, avventarsi Tedescu sich werfen.

afariàre , vrb Sinònimos e contràrios afainai, afandhentzare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu occuper Ingresu to busy oneself Ispagnolu atarearse Italianu indaffararsi Tedescu sich beschäftigen.

afarrancàe, afarrancài , vrb: afarruncai, afarruncare Definitzione betare is manos aferrandho comente faent unos cantu animales cun is farrancas (es. gatos), betare is manos po aferrare (fintzes faendho a furadura), fèrrere, ingòllere cun is farrancas; pigare cosa cun is manos postas impare a bisura de istrégiu cofudu / afarruncaisí = acadharesiche a carchi logu cun sas manos, apilicare Sinònimos e contràrios abbrancai, acafai, aciapai, afarcai, aferrai, aggafai, agganciai, aggarrai, agguantai, carrabbusai, cascarrai / furai, pigai Frases s'intruxu portat is ungas mannas fatas po afarruncai 2. coment'e una casidhada manna, s'ísula nosta dh'ant ispérdia is crobus chi afarruncànt su mebi a fitas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu saisir Ingresu to grip Ispagnolu agarrar Italianu ghermire, arraffare Tedescu packen.

afaschinàre , vrb Definitzione acapiare linna a fascinas, fàere a fasches mannas Sinònimos e contràrios afascinare, afascinedhare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mettre en gerbes Ingresu to faggot Ispagnolu engavillar Italianu affascinare Tedescu bündeln.

afasciài, afasciàre , vrb Definitzione fàere o acapiare a fasches linna o sida; nau de is laores e de is erbas, crèschere bene meda, fàere a fundhu bellu cun cambos medas, agiummai coment’e a fasche Sinònimos e contràrios afascare / abbudare, acambare, aforrotulare, afundhare 1, afundharzare Frases tziu Pepi trotoxat is duus matzixedhus e afàsciat una maighedha de trigu ◊ fut afascendisí su fascixedhu de sa linna 3. si iat istudiau unu podhixedhu, cussu, nd'iat a afasciai de dotoris!…(R.Fresia) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fagoter Ingresu to bundle up Ispagnolu hacinar, crecer lojano Italianu affastellare, cestire Tedescu bündeln, buschig wachsen.

afastiài , vrb: afastiare Definitzione passare su fàmene papandho, tzatzare de no ndhe tènnere prus gana; asseliare o passare fintzes un'àtera gana o bisóngiu de s'intèndhere coment'e tzatzaos, orróschios Sinònimos e contràrios apastamare, apastare, arrosci, cascaviare, sassai / abbolotai, aconare, agrungiai, ascamare, colloviare, ilvilire, isbolotiare, iserare, istomacare, tolocare Maneras de nàrrere csn: no si ndi pòdiri afastiai de… = sighire a…, chentza si pòdere catzare su disizu, sa gana de…; fuedhai a boxi afastiada = coment'e chentza pòdere faedhare, comente faedhat s'imbriagu Frases cussus drucis ti afàstiant de su tzúcuru chi portant! ◊ seu fintzas afastiau de sa tropu cosa chi apu papau ◊ nci nd'at duas sempri bufendi impari: pustis afastiadas si tirant s'istrexu! 2. dha miru sempri: no mi potzu afastiai! ◊ fiat afastiau de su chi fadiat e de comenti dhu fadiat ◊ no si afastiaus mai de biri cussa bellesa de logu! Tradutziones Frantzesu dégoûter Ingresu to bore, to feel queasy Ispagnolu cansarse de una comida Italianu stufare, provare nàusea Tedescu satt sein, Übelkeit empfinden.

afateriài, afateriàre , vrb: fanteriai Definitzione istare faendho calecuna cosa, a su fae fae, nau siat po su mannu chi cricat de fàere cosa de importu e siat po su piticu chi faet cosa giogandho Sinònimos e contràrios afaterionare, afrachetai, cuntronai, tragujai, tranchinare Frases cussus intrant e faint e afatériant! Tradutziones Frantzesu s'affairer Ingresu to be busy Ispagnolu trajinar Italianu sfaccendare Tedescu hantieren.

afatugiàre , vrb: afatuzare, afatunzare, fatuzare* Definitzione acapiare cun fatúgios, cun bruscerias Sinònimos e contràrios acisai, acogai, afaturai, ammaghiare, ammainai, ammajarzare, apungare | ctr. spindaciai Frases cussa pressona tenet su difetu de afatugiare ◊ ma ite, abberu afatunzadu mi ant?! ◊ s'intendhiat totue de masones afatunzados, de malesas e de maladissiones 2. dhu bies? tue ses afatugiau e meda puru! Tradutziones Frantzesu ensorceler Ingresu to bewitch Ispagnolu embrujar Italianu stregare Tedescu bezaubern.

afaturài , vrb: afaturare, faturai 1 Definitzione fàere fatúgios, faturas, bruscerias Sinònimos e contràrios acisai, afatugiare, ammaghiare, ammainai, ammajarzare, apungare | ctr. spindaciai Frases ohi, fillu miu, custa callentura… ge no t'at a ai afaturau cussa malarita?! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ensorceler Ingresu to bewitch Ispagnolu aojar, hechizar Italianu affatturare Tedescu verzaubern.

afeài , vrb: afeare Definitzione fàere a feu, fàere feu fintzes in su sensu de fàere disonore a calecuna cosa, tocare a brutesa; nàrrere cosa a briga, a disprétziu Sinònimos e contràrios abbaunzare, abborresci, ghelestiare, grisai 1 / imbratare / briare, certai, disalabai, infeire, irzenzare, menispresiare Frases est preíderu isse puru, ma acumbessat e afeat sa lege chi l'at fatu a preíderu! 2. totu mi ant afeadu su cantare daghi mi ant bidu chi póveru so Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu barbouiller, salir, blâmer Ingresu to soil, to blame Ispagnolu afear, ensuciar Italianu imbrattare, biasimare Tedescu beschmutzen, tadeln.

«« Torra a chircare