Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

afilàe, afilàre , vrb Definitzione andhare a ccn. parte (filu); andhare a filu, fàere su dovere, andhare a deretu, pònnere mente, cumprèndhere un'arrexonamentu, arrexonare bene, incarrerare a una filada o arrennèscere a cumandhare a ccn.; abbarrare a tropu faendho sa matessi cosa o de sa matessi manera cun pagu o nudha cunsideru, deasi comente acucat Frases e a ue ses afilendhe? ◊ sa crapa afiladora est sa chi afilat sas berbeghes ◊ no bi lu poto afilare a su cumandhu, a fizu tou! ◊ fint timendhe chi sa zustíssia no si esseret afilada a domo issoro ◊ bidu l'as a ue ant afiladu sas berbeghes mias? ◊ depimus afilare chito pro pòtere arribbare prima 2. est peus de s'àinu: no bi afilat mancu si lu leas a fune! ◊ già ndhe tenimus sa proa bastante chi no afilas si no cun sa fune! (R.Marras)◊ cristianu revessu: itesisiat chi li nias a fàghere, no bi cheret afilare! 3. candho l'afilat a fàghere gai est peus de cudhu sonadore ◊ l'at afilada a fàghere tempus malu e no cheret cambiare ◊ su macu est a ue l'afilat ◊ l'at afilada a bèndhere ca li cumbenit de prus ◊ totu a cussa domo che ant afiladu a fàghere su nidu, sas rúndhines: in sas de acurtzu mancu unu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se diriger Ingresu to head for Ispagnolu dirigirse Italianu dirìgersi Tedescu sich wenden.

afilàre 1 , vrb: fibai* Definitzione fàere un'afilada, una síngia fine che filu, ma de segada cun cropu o atumbada, nau prus che àteru de istrégiu fatu de cosa tostada chídrina (bidru, terra, o fintzes linnàmene, muros o àteru) Sinònimos e contràrios abbèrrere, cannire, filiri, frasellare, fresai, intzignai, iscrafangiai, sacai, scanniri, sinniai, trapare Frases cussu est unu pratu afilau ◊ su corpu chi li amus dadu, a su piatu, l'at afiladu ◊ custa linna comente sicat si afilat totu Tradutziones Frantzesu fendre Ingresu to cleave Ispagnolu agrietar Italianu fèndere Tedescu spalten.

afilerinàre , vrb Definitzione pònnere a filera, prantare matedu (o àteru deasi) o assentare a filera Sinònimos e contràrios infilerinare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu planter en rangées Ingresu to plant in rows Ispagnolu plantar en hilera Italianu piantare in filari Tedescu in Reihen pflanzen.

afiliatàre , vrb: afiliotare Definitzione fàere fine, acabbare impresse de fàere una cosa, nau sèmpere però po candho no si faet Sinònimos e contràrios atoliare, spodhai Frases no ndhe afiliotat nudha ◊ si est murrunzadu cun su sótziu ca cussu de cosa no ndhe afiliotat mai ◊ a candho a ti afiliotare bi ndhe cheret!… Tradutziones Frantzesu se dépêcher Ingresu to hurry up Ispagnolu darse prisa, despachar Italianu sbrigarsi Tedescu sich beeilen.

afilusigàre , vrb Definitzione pigaresidha a lecuancas, tropu abbellu, faendho e chentza fàere, fàere is cosas cun pagu gana, passare su tempus faendho cositedhas de pagu contu Sinònimos e contràrios acociare, afrimai, aisetare, istentae, tricare | ctr. coitare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu hésiter, tarder Ingresu to hesitate Ispagnolu demorar, tardar Italianu indugiare Tedescu zögern.

afinài , vrb: afinare Definitzione fàere fine, prus fine (po èssere prus acutzu, prus adatu, prus bellu); ifidigare, nau siat de grussària de sa cosa e de sa carena (illangiare), ma fintzes de s'aguantu de sa persona a sa suferéntzia, a is dispraxeres / afinai s'ànima de disígiu = cossumíresi de sa gana, de su disizu Sinònimos e contràrios afinicare, assilingare, assutighilare, conciumire, infinigae, insutiligai, isgumentare, trumentai / irromasire, slangiri | ctr. ingrussai Frases cresche, lizu delicadu, in mesu duras ispinas: piús ti altzas e ti afinas, piús ses apretziadu (P.Casu)◊ s'incapat li afinat su pessamentu candho depet fàghere una cosa de remédiu! ◊ candho istúdias afina su pessamentu! ◊ afina su pessamentu e ti as a ammentare chi issa puru fit audente 2. su pistichinzu chi li afinabat s'ànima l'aiat pessandhe a su chi depiat fàchere: su cojúbiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu réduire Ingresu to thin Ispagnolu adelgazar, afilar Italianu assottigliare, strùggersi Tedescu feiner machen, vergehen

afinicàre , vrb: afinigai, afinigare, afinigari, finicare Definitzione fàere fine, prus fine, fintzes sighire a trebballare una cosa po dha fàere méngius, cunsiderare is cosas bene e prus a fundhu; educare a maneras de fàere prus delicadas e atentas / afinigare sa mente = pessare in fine, a fundhu Sinònimos e contràrios afinai, afinighedhare, assilingare, assutighilare, conciumire, infinigae, insutiligai, isgumentare | ctr. ingrussai 2. como teniat bisonzu de abbarrare solu, de afinicare galu su chi aiat fatu a denote ◊ afinigadebbollu bois, como, custu chistionu!◊ sa note afínigo sos pensamentos e penas… 3. si ch'est afinigadu in sos modos de fàghere Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu amincir Ingresu to thin Ispagnolu afinar, pulir Italianu affinare Tedescu feiner machen, verfeinern.

afiolàre , vrb: afiorare Definitzione acostire sa terra a calecuna cosa prantada; apretare su fàmene, unu bisóngiu, bènnere fàmene o bisóngiu forte Sinònimos e contràrios assacarrare / apretai, sighire Tradutziones Frantzesu presser Ingresu to be hot on s.o.’s Ispagnolu apremiar, acuciar (hambre, otro) Italianu incalzare (della fame, di altro) Tedescu bedrängen.

afioncài , vrb Definitzione trebballare a sa grussera, fàere male su trebballu, cun pagu incuru o cun pagu arte, nau mescamente de unu maistu Sinònimos e contràrios aciapuciae, aciarollai, aciorobedhare, acoredhai, allarodhai, ammangiucai, apunghedhare, inciapugliare, indrovigare Frases afionca, afionca… e apustis beni a ti pagai!… Tradutziones Frantzesu ravauder d'une façon grossière Ingresu to patch up Ispagnolu chapucear Italianu rinfrinzellare Tedescu verpfuschen.

afiotàe, afiotàre , vrb Definitzione fàere a fiotu, a chedha, pònnere impare duas o prus personas o animales Sinònimos e contràrios apubulare, atropare, atropedhare, atrumai | ctr. ispàlghere, ispartzinai Frases fint sete famíllias chi si sunt afiotadas in su matessi zassu e fatu ant una bidha Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grouper, réunir Ingresu to group, to gather Ispagnolu agrupar Italianu raggruppare, riunire Tedescu gruppieren, versammeln.

afirmài, afirmàre , vrb Definitzione arrespòndhere, atrogare o nàrrere chi emmo, chi eja, nàrrere cosa arrespondhendho a una pregonta o fintzes solu po nàrrere su chi si ndhe pentzat de calecuna cosa, su chi unu bolet o àteru; mantènnere una decisione, un'idea cun firmesa, mantènnere firmu Sinònimos e contràrios atorgare, nàrrere, giurai | ctr. necare, denegare Frases issu mi afirmat ca totu custa cosa chi narat sa cantzoni est totu berus ◊ nemus at a pòdiri afirmai su contàriu de su chi s'apu nau dèu! ◊ b’est chie afirmat chi Núoro prommore de Satta e Deledda devet èssere cunsiderada sa "Atene sarda" 2. ndhe càmbias partidos… no ndhe afirmas unu! ◊ fiat frastimendi po incoragiri is débbilis e afirmai s’autoridadi cosa sua ananti de totus Tradutziones Frantzesu affirmer Ingresu to affirm Ispagnolu afirmar Italianu affermare Tedescu behaupten.

afisciài , vrb Definitzione apicigare paperis, pònnere manifestos Sinònimos e contràrios apodhai Ètimu spn. afijar Tradutziones Frantzesu afficher Ingresu to post up Ispagnolu fijar, pegar Italianu affìggere Tedescu anschlagen.

afissiài , vrb: afitziai, avisciare, avissiare, avitziai, fissiare, vissiare Definitzione pònnere o pigare vítzios, abbitúdine ibballiada, mala Sinònimos e contràrios addengae, imbissiare, infitziai, malavisciare | ctr. averturai Frases no as a èssiri afissiandudedhu, a nebodi tuu, cun su dinai?! ◊ como chi la tenes avisciada pretendhes chi ti criet dae nou?! (A.Fiori)◊ sa crupa est sa tua, ca dhus tenis avitziaus a fillus tuus!◊ tui megas de mi afitziai: mi portas su cafeu puru!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu gâter Ingresu to spoil Ispagnolu mimar Italianu viziare Tedescu verwöhnen.

afitài , vrb: afitare 1, fitare Definitzione segare o fàere a fitas, segare a bículos piticos Sinònimos e contràrios ifitare / amminudai, irminujare Frases si afitat su civraxu, ca est pane russu ◊ dhi ant afitau su didu suisui ◊ at afitadu unu bellu giobu de sartitza ◊ est afitenne sartitzu a lepa Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu découper Ingresu to slice Ispagnolu cortar en lonchasrebanadastajadasrodajas Italianu affettare Tedescu in Scheiben schneiden.

afitài 1, afitàre , vrb: efitai Definitzione giare in afitu, pigare cosa angena in afitu po si ndhe serbire unu tanti de tempus Sinònimos e contràrios allocare, apejonare, arrendai Frases at béndhiu su bestiàmene e at afitau sas tancas ◊ cussos non pagant tassas e pagu o nudha de afitu, a crebu de chie at afitadu e no ndh’est nemmancu padronu ◊ si est in chirca de afitare sas terras, bi so eo chi las cherzo ◊ cussus dus aposentus sempri serraus, chi íasta postu in menti a mimi, dhus iaus afitaus Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu louer Ingresu to let Ispagnolu alquilar, arrendar Italianu affittare Tedescu vermieten, mieten.

afitianàe, afitianàre, afitinàre , vrb: fetianare Definitzione abbitare a fitianu, meda, a ccn. logu o a calecuna cosa, a comporare Sinònimos e contràrios abbitai, abesare, atravigare, imbisciare, trassigiai Frases sos pastores che gighiant sa robba onzi sero a ue fit afitianada ◊ no ti afitianes a cussu cumpanzu ca ti giughet a s'isperdísciu! ◊ sos brufularzos si sunt afitianados a sos úlumos, pro corcare (Q.Falchi)◊ sunt tropu afitianados a su male! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fréquenter Ingresu to frequent Ispagnolu frecuentar Italianu frequentare Tedescu verkehren mit, verkehren in.

aflachiài , vrb: afrachiai Definitzione èssere fracu, lenu, débbile, fartare in calecuna cosa, tènnere neghe / afrachiai in sa fidi = àere una fide no tantu frimma, pagu segura Sinònimos e contràrios ifrachire Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu être faible Ingresu to be weak Ispagnolu flaquear Italianu èssere débole, vacillare Tedescu schwach sein, schwanken.

afligíre, afligíri , vrb: afrigire, afrigiri, afrizire Definitzione fàere penoriare, sufrire, dispràxere / afrizíresi a ccn., a una cosa = apedhiai a ccn., a calecuna cosa chi si disígiat meda Sinònimos e contràrios acorae, addolorai, contribbulai, flagellai, scorai / addolimare / apiliare Frases ti podet afligire unu dolore pulpa, nérviu e ossu, ma ti addólimat s'amore conca e coro, ànima e dossu ◊ est afrigidu dae sos males 2. cussu si mi est afrizidu pro si corcare chin mecus! ◊ no ti depes afrizire a connada tua! Ètimu spn., ctl. afligir / aflegir Tradutziones Frantzesu affliger Ingresu to afflict Ispagnolu afligir Italianu afflìggere Tedescu betrügen.

aflusciài , vrb: afrusciai Definitzione nau de cosas istiradas, tèteras, crispas, essire lenas, coment'e perdendho fortza, o lassare o fàere lenas, pagu tiradas, pagu crispas Sinònimos e contràrios abbambiai 1, abblandai, abbonantzai, abbrincai, afrincai, allenare, ammollai | ctr. tirai, tostare Maneras de nàrrere csn: su tempus aflúsciat = su tempus est abboniendhe, mediendhe; a. su frenu a su cuadhu = lassare andhare su frenu, lassàrelu chentza lu tirare, abbambiai; a. sa funi = lassare andhare sa fune; feta afrusciada = tiza de robba totu a pínnigas; afrusciai sa vista = abbasciare sa vista, bíere prus pagu Frases mi aflúsciant is cambas 2. apu afrusciau e addenote nci biu tropu pagu Tradutziones Frantzesu desserrer Ingresu to loosen Ispagnolu aflojar Italianu allentare Tedescu lockern.

afocàre , vrb: afogai 1, afogare Definitzione mòrrere po no pòdere torrare àlidu (es. in mesu de s'abba, cun cosa arréschia in su gúturu); bochíere, fàere mòrrere sentza de lassare torrare àlidu Sinònimos e contràrios allupae, annegai, ataogare Maneras de nàrrere csn: afogai in su cagnu = impicai; afogai in s'àcua = annegai; afogàresi de dépidos = àere dépidos meda de no los pòdere torrare; ciumentu a matza afogada = impastu de tzimentu cun rena paga e zara meda Frases sa fune a bula a un'animale si li depet prèndhere a nodu chi no sucurrat, pro no si afogare Tradutziones Frantzesu noyer Ingresu to drown Ispagnolu ahogar Italianu affogare Tedescu ertränken.