Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

afrisciài , vrb rfl Definitzione su si arrangiare male comente si podet, su si adatare a is cosas noas po abbisóngiu, a s'apretu Sinònimos e contràrios abesare, arragnare Frases cussa c'est cambiada a càmbera bella e dèu cun su babbu si seus afrisciaus in custu aposentedhu (A.Garau)◊ depit cumpadessi chi s'afrisciaus a cenai innòi ◊ no apu pótziu agatai froris e mi seus dépia afrisciai cun unu brancu de afàbbica ◊ ti ant nau fuedhus de cunfortu po chi t'afriscis a sa passiéntzia ◊ afrisciadí a bivi modestu! Tradutziones Frantzesu s'adapter Ingresu to fit Ispagnolu adaptarse Italianu adattarsi Tedescu sich anpassen.

afriscionàre , vrb: afrissionare, afritzionare Definitzione provare, fàere provare làstima; fàere torrare masedu Sinònimos e contràrios apiadai, cummòvere / ammasedae Frases canno s’afritzionat a carcunu si ponet a prànghere ◊ babbu si mi fit afriscionadu meda e no li bastaiat s'ànimu de mi che istexiare dae domo 2. afriscionat finas sas feras Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu apitoyer Ingresu to pity Ispagnolu conmover Italianu impietosire Tedescu Mitleid haben.

afriscorài, afriscoràre , vrb Definitzione fàere friscura, ifridare cosa caente, pigare friscura Sinònimos e contràrios afriscai, arrefriscai, friscurare, ifriscare | ctr. caentare Frases s'arrosu iat afriscorau su pruini de sa bia ◊ seu afriscorendi Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rafraîchir Ingresu to cool Ispagnolu refrescar Italianu rinfrescare Tedescu abkühlen.

afrituríre , vrb Definitzione ifridare, pigare fritu meda Sinònimos e contràrios impistulai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu attraper froid Ingresu to feel cold Ispagnolu enfriarse Italianu infreddolire Tedescu frösteln.

afritzàre , vrb: ferciai* Definitzione púnghere o trapassare a fritzas o cun àtera cosa a punta (o chi dolet) che is fritzas etotu (es. dispraxere) Frases custas sunt ispinas chi afritzant su coro ◊ trapant pulpas e ossos e afritzant che lantza sa carena ◊ sos cundennados de s'inferru dent èssere afritzados in totu sos sensos 2. sa maladia tua pro nois fit puntas de pugnale chi nos at afritzadu su coro ◊ so cun su coro afritzadu de dolore ◊ cantecantu mi faghes chei cudha, chi mi torresit su coro afritzadu! Tradutziones Frantzesu darder Ingresu to shoot arrows Ispagnolu asaetear Italianu saettare Tedescu durch Pfeilschuss verwunden.

afrochedhàre , vrb: afrochillai, afrochillare Definitzione pònnere frocos, fàere bella una cosa ponendhodhi frocos, fetas Sinònimos e contràrios aflochitai, frochillare, imbitai, infiochitare Frases su tempus ti at afrochillau de scabudu! (D.Erriu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enrubanner Ingresu to beribbon Ispagnolu adornar con lazos Italianu infiocchettare Tedescu mit Schleifchen schmücken.

afrochedhàre 1 , vrb Sinònimos e contràrios aciapuciae, aciarollai, improdhai, indrovigare Tradutziones Frantzesu gâcher, travailler grossièrement Ingresu to mess up Ispagnolu chapucear Italianu lavorare in modo disordinato e confusionàrio Tedescu unordentlich arbeiten.

afrodhiài, afrodhiàre , vrb Definitzione fàere sa cosa chentza atuamentu, chentza tinu, foedhare a s’afaiu, cun pagu cunsideru; su si fichire in dónnia cosa chentza mancu èssere capatzos e chentza dhis interessare, istare criticandho Sinònimos e contràrios abbodhetai, aciarollai, atrodhionai / cotulare, infrichiri, infruncuai, intraudhare, intraudhulare, intraugliare / criticai Frases a afrodhiai e a nai mali de sa genti gei seis capatzas! 2. chie no at it'e fàghere s'afródhiat sempre in sos fatos de sos àteros (P.Casu)◊ cussa tzia est sèmpere afrodhiendhe e chirchendhe a chie non la chircat Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu jaser, jacasser Ingresu to chat Ispagnolu chapucear, charlar Italianu ciarlare Tedescu schwatzen.

afroghedhàre , vrb: froghedhare Definitzione bogare cambos noos, fàere pigionatzos Sinònimos e contràrios afrunzedhare, apillonai, brotai, puzonire Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bourgeonner Ingresu to bud Ispagnolu brotar Italianu rampollare Tedescu hervorsprießen.

afrongiài , vrb Definitzione bogare fròngias noas, cambos noos; giare iscomu, cambos friscos, sida a papare a is animales; foedhandho de orrobba, disegnare, pintare a fròngias, cun cambos Sinònimos e contràrios afrunzedhare, piglionai / addascare, aescai, abbrovendhae, assepare, assidai 2. is pastoris afrongiànt su bestiàmini aggruxendi suèrgius e ollastus 3. issa tenit mucadoris afrongiaus e àterus ricamaus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu affourager Ingresu to forage Ispagnolu dar forraje Italianu foraggiare Tedescu füttern.

afrontài , vrb: afrontare, afrontari Definitzione nàrrere cosa, coment'e a briga o a murrúngiu (e fintzes ibregungire), parare fronte a ccn.; acapiare o pònnere un'animale a cara o a conca a calecuna cosa, acapiau a s'afronta o àteru; èssere a muru o a làcana in mesu, foedhandho de propiedades o de meres; prnl. tènnere bregúngia, birgonzare / èssere afrontau che becu = oféndhiu meda Sinònimos e contràrios afachilare, acarai, agiostrare, atzuridare, cadojare, iscamurriare, refaciai, rumbicare / prèndhere / allacanai 1, stremenai 2. a Cristus dh'ant afrontau a una colunna po dh'aciotai ◊ agatais su burricu afrontau: ifrontaedhu e batiennedhu! Tradutziones Frantzesu affronter Ingresu to face Ispagnolu afrontar Italianu affrontare Tedescu entgegentreten.

afroscàre , vrb rfl: afruscare Definitzione coment'e bogare pigionatzos, nau fintzes in su sensu de crèschere, fàere a ómine po sa capacidade de fàere fígios Sinònimos e contràrios ifroscare / acimbellai Frases su pisedhu fit afruscadu ca no ischiat comente fàghere a si ch'essire dae sa conchedha Tradutziones Frantzesu se préoccuper, atteindre l'âge de la puberté Ingresu to be worried, to become pubertal Ispagnolu preocuparse, desarrollarse Italianu preoccuparsi, divenir pùbere Tedescu sich Sorgen machen, geschlechtsreif werden.

afrucargiài, afrucaxài , vrb: afurcargiae, afurcarzare Definitzione pònnere frucàgios; manigiare o ispínghere cosa cun sa frochidha Sinònimos e contràrios apontedhae, apuntalai, impuntedhai, inforchidhare, trumpai Frases cotos che pipa, prus de unu mancu si l'afurcarzant istat reu ◊ pro no si ndhe iscratzare, sas cambas de su péssighe tocat a las afurcarzare ca sunt gàrrigas meda 2. est afrucaxendi sarmentu a intru de su forru, a su fogu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu étayer Ingresu to shore up Ispagnolu apuntalar Italianu puntellare Tedescu abstützen.

afrungiulàre , vrb rfl Definitzione su si aprigare in calecunu logu o apartare Sinònimos e contràrios incheremire Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'abriter Ingresu to shelter Ispagnolu refugiarse Italianu ricoverarsi Tedescu sich flüchten.

afrustài , vrb: frustai* Definitzione aciotare peri is orrugas púbblicas is malafatores Sinònimos e contràrios aciotai, aciotarai, afrustatzare, irbrunchiare, passillai Tradutziones Frantzesu fouetter Ingresu to lash Ispagnolu azotar Italianu frustare Tedescu peitschen.

afuetài , vrb: fuetare Definitzione iscúdere, pigare a cropos de foete; nau in cobertantza, tratare male, fintzes pigare a foedhos malos Sinònimos e contràrios fertzire, irfoetare 2. pòberus Cristus, afuetaus, istrisonaus, cravillaus de tírria e prepoténtzia! ◊ est isciancada, tzumburuda, bisoga e sentza dentis, ma afuetat cun sa língua a totus ◊ est genti afuetada de s'abbisóngiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cravacher Ingresu to whip Ispagnolu azotar Italianu scudisciare Tedescu peitschen.

afufài , vrb: afufare Definitzione cuare sa cosa, furare; fintzes afundhare in s'abba, ammodhigare Sinònimos e contràrios atrabentare, frànghere, intuvedhare, intuzare, istichire, istumponai, tudai / arpiai, arrapagnare, aungrare, furai, sdorrobbai Frases issu si afufat asuta de sa terra ◊ in su matedu est afufadu su puzonedhu nudu! ◊ cada passu est una suferéntzia: s'istrachitúdine si fachet intèndhere sèmpere de prus e cumintzant a si afufare (N.Nieddu) Ètimu spn. afufar Tradutziones Frantzesu cacher, soustraire Ingresu to hide, to steal Ispagnolu substraer, robar Italianu nascóndere, trafugare Tedescu verbergen, entwenden.

afumài, afumàre , vrb: afumiai, afumiare Definitzione fàere niedhu o brutu de fumu; sicare o asciutare a fumu / afumaisí (nau de cosas chi si ponent a còere) = pigare su fragu o su sabore de su fumu, abbruxare unu pagu Sinònimos e contràrios afumentai, infumegliare, inniedhigare Frases nd'istudu sa sigareta, non bollu chi su pipiu si afumit! 2. sa sartitza, su casu si podent pònnere a los afumare unu pagu 3. su late si est afumadu ca l'apo irmentigadu in su fogu ◊ si no dha càstias, cussa cosa in su fogu si afumat ◊ su soru si depit murigai in su cardaxu ca, si s'atacat a su fundu, s'arriscotu si afúmiat Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enfumer Ingresu to cure Ispagnolu ahumar Italianu affumicare Tedescu Räucherfaß.

afumentài, afumentàre , vrb: fumentai Definitzione fàere fumu, imbrutare o prènnere su logu de fumu, fàere fumentu; fàere su fumentu in is funtziones de crésia, o a ccn. po fortilesa / nde dh'ant afumentau = at leadu assuconu malu Sinònimos e contràrios afumai, ifumentare / timongiai Frases fit una domo totu afumentada ◊ cussa linna no bi cheret tènnere, petzi est afumentendhe su logu ◊ at afumentadu su pinnetu pro che fagher fuire sos babbautzos 2. no timas, fillu miu, ca ti apu afumentau a timòngia e a pramma benedita (M.T.Garau) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fumiger Ingresu to fumigate Ispagnolu ahumar, incensar Italianu suffumicare, incensare Tedescu räuchern.

afunài , vrb: afunare Definitzione acapiare, pigare a fune, imbojàresi cun sa fune, troboire cun sa fune Sinònimos e contràrios infunai, prèndhere / pinnicai Frases sos chi crent de àere in punzu s'anzena volontade sunt ammanitzendhe trobeas pro afunare ideas e fadigas ◊ at afunau su muenti a su tzugu 2. sos carabbineris s'ant afunatu dae s'ufissu de sa coperativa totu sos documentos ◊ aiat irrobbatu su bancu, s'aiat afunatu gamas de erveches e vulos ◊ sos rivos ufratos si afunant totu, pessones, béstias e tupas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enchevêtrer Ingresu to tie in a rope Ispagnolu encabestrar Italianu incapestrare Tedescu das Halfter anlegen