Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

apasaogàre , vrb: apaseguare, apaseogare, apasigare, apasiguai, apasiguare, apasiogare, apasugare, pasiguai Definitzione agatare o giare pàusu, asséliu, abbrandhare o asseliare unu patimentu Sinònimos e contràrios abbacai, abblandai, abbonantzai, abboniri, ammellare, apachiare, apasigonai, assebiai, asselenare, assussegai, illenare | ctr. agegherai, avalotai, salarzare, supuzare Frases a s'abbréschida su tempus si est apasaogadu ◊ bogadu cuss'oriolu dae conca, si est apasigada e drommida ◊ candho si est apaseguada, a sa pitzinna li at nadu ca fit ghirandhe su babbu ◊ sorre cara, apaséguati, dae pasu a su dolu, unu pacu de sussegu! ◊ istat chietu e apasigadu a un'ala ◊ cussu pisedhu no appàsigat mai! 2. su consolu apàsigat sa pena ◊ arrè, chi ti si apàsigant sas penas! ◊ chirco de apasigare su coro cun s'amore Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu se calmer Ingresu to become calm Ispagnolu apaciguarse Italianu calmarsi, calmare Tedescu sich beruhigen, beruhigen.

apasàre 1 , vrb Definitzione asseliare, abbrandhare, pònnere in pasu, in asséliu / apasare una criadura = apaxiai, fai o nàrriri calincuna cosa po dh’asseliai, chi no pràngiat o àteru Sinònimos e contràrios apachiare, apasaogare Frases si arressat su tempus, si assétiant sas àrvures, sas feras, si apasat onzi chimentu ◊ su logu est apasadu dae s'intrinu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu calmer Ingresu to calm Ispagnolu apaciguar Italianu calmare Tedescu beruhigen.

apatài , vrb: aplatare, apratae, apratai, piatare Definitzione su si pònnere bàscios bàscios, abbasciaos cun is cambas pinnigadas coment'e cicios in is carrones, fintzes solu su si pònnere (nau de bobboi chi bolat, de pigiones); pònnere coment'e cuaos Sinònimos e contràrios abbibbirinai, apimpirinare, aprapiedhai, pònnere, sterriedhai / aclisare, acuae, cuerrai, frànghere, istichire Frases si est apatada coment'e una pudha ◊ su pilloni si apatat in s'àrburi ◊ un'istria si est apatada suba de una mata ◊ s'astronavi si est apatada in terra ◊ fiat apatau in sa sillieta ◊ chi podis, beni tui a su noti: beni apata apata! (F.Cocci)◊ s'abi no si apatat in su frori sicau ◊ sa musca si apatat in logu brutu 3. gomai no tenit ancora fillus: tocat chi s'isturru si torrit a apatai!… Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu se blotir, se tapir Ingresu to conceal oneself, to crouch (down) Ispagnolu agazaparse, acurrucarse Italianu accovacciarsi, appiattarsi, acquattare Tedescu sich zusammenkauern, sich verstecken.

apatigài , vrb: apedicare, apeicare, apeigare, apeitai, apeitare, apeitigare, apetigae, apetigai, apetigare, apetzicare, apitigai, apitigare, petigare Definitzione pònnere o calare is peis apitzu (de calecuna cosa, de ccn.), nau siat in sensu reale e siat in cobertantza: fintzes pònnere pesu in pitzu; fintzes camminare Sinònimos e contràrios abbaticare, acacigai, acarcangiai, apetillai, apetzulare, apeutare Frases no colat in campusantu mancu pro apeigare su terrinu sa die de sos mortos ◊ fit apetighendhe sos passos de sos àteros ◊ ellus, po apetigai in su ludu andas, ca ndi tenis medas de crapitas!…◊ su pei istràngiu passat e apetigat ◊ so apedicanne sa patza ◊ ant apetzicau su nive ◊ seus apetigandho terra ◊ sas crapas ant apeigadu totu cussa zona ◊ apu apitigau su finugu cun is peis 2. s'ómine si avilit apetighendhe sas lezes de Deus ◊ cussu est apetighendhe su bene 3. seu tropu fadiau ca oi apu apeitau meda Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu piétiner Ingresu to trample on Ispagnolu pisotear Italianu calpestare Tedescu treten auf.

apeài , vrb rfl: apeare, apedare Definitzione calaresindhe de cuadhu, de sa màchina, pònnere is peis in terra, fintzes andhare a pei Frases est ghiratu Torraddomo: como deretu at apedatu dae su postale Ètimu spn. apearse Tradutziones Frantzesu descendre (d'un véhicule) Ingresu to dismount Ispagnolu apear Italianu appiedare Tedescu absitzen, lassen.

apedatzàre , vrb rfl Definitzione su si pigare cadha, múngia manna, agiummai su si fàere a orrugos faendho cosa, trebballu o àteru Sinònimos e contràrios arrebbentare, diligentziai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se donner du mal Ingresu to do one's best Ispagnolu aperrearse, ajetrearse Italianu arrabattarsi Tedescu sich bemühen.

apedhàe, apedhài , vrb: apedhare, apedhiai 1 Definitzione su tzerriare chi faent is canes candho intendhent ccn. cosa; nau in cobertantza, abbarrare aifatu de ccn. narandhodhi cosa Sinònimos e contràrios alloroscare, atocare, aciaulai, baulai, imbauai, inciauai Frases sos canes fint apedhandhe a s'ebba ◊ cussos canes istant tota note apedhendhe ◊ comente at intesu ischimuzu, sa cane at apedhadu ◊ vi at abberu ómines chi sos canes no bi los apedhant ◊ apo inténdhiu is canes apedhando 2. si no li apedhas, cussu no ti ndhe faghet de nudha! Ètimu ltn. appellare Tradutziones Frantzesu aboyer Ingresu to bark Ispagnolu ladrar Italianu abbaiare Tedescu bellen.

apedhiàe, apedhiài , vrb Definitzione disigiare meda, forte, àere a disígiu; istare abbetiandho chentza mancu tènnere arrexone Sinònimos e contràrios apilliare, apitare, ispedhiai, pelliai Frases si mi apédhias ti basu! Tradutziones Frantzesu désirer ardemment Ingresu to long for Ispagnolu codiciar Italianu bramare Tedescu begehren.

apedhuncàre , vrb Definitzione nau de ccn. o de un'animale, torrare a unu pedhuncu, torrare a sa pedhe, totu ossos Sinònimos e contràrios illangiare, irromasire, isminunchire, scalaxiri, slangiri | ctr. abboniare, ingrassai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu amaigrir Ingresu to make thin (ner) Ispagnolu adelgazar Italianu smagrire Tedescu abmagern.

apedràre , vrb: apeldai, aperdai, apredae, apredare, apredari Definitzione fàere a pedra, tostau (ma a logos, apredae, apredari = apredigare, pònnere pesu in pitzu, in àteros apedrare est fintzes fàere s'incodau); isserrare de su corpus, intostamentu de su ladamíngiu in is istentinas Sinònimos e contràrios ammarmurai, apiatare, apredinae, cagiare, impedrare, intostai | ctr. ammodhigare, iscagiae Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pétrifier Ingresu to petrify Ispagnolu petrificar Italianu pietrificare Tedescu versteinern.

apedriài , vrb: apedrigare, aperdiai, aprediae, apredicare, apredigare Definitzione iscúdere, pigare o bochíere a cropos de pedra; pònnere pedra (o fintzes àteru) in pitzu de calecuna cosa a pesu po dha cracare, po no che dha leare su bentu Sinònimos e contràrios acodulare, acrastiare, allecucare, ammontricare, apedreare, crastighinare / impedrigare, intellai Frases a una fémina segundhu su códice ebreu l'ant apedrigada ◊ si ti agato furendhe in su meu ti aprédigo! ◊ funt citius citius che canis aperdiaus! ◊ de comenti dh'ant aperdiau, si fit unu santu dhi fit po martíriu! 2. pro l'azeretare, sa cosa agionedhada cheret apredigada ◊ cosa lébia cheret apredigada, pro su bentu ◊ pro l'abbatigare meda su fenu l'apredigamus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lapider Ingresu to stone, to lapidate Ispagnolu lapidar, apedrear Italianu lapidare Tedescu steinigen.

apefessionàre , vrb Definitzione migliorare, fàere bene una cosa a manera de essire méngius, perfeta, chentza difetu Tradutziones Frantzesu perfectionner Ingresu to perfect Ispagnolu perfeccionar Italianu perfezionare Tedescu verbessern.

apegài , vrb Sinònimos e contràrios afessionare, amorare, apicigai Frases tzia Filomena si fiat apegada a custa pipia pariat chi dhi fiat filla (G.Ortu) Ètimu ctl., spn. apegar Tradutziones Frantzesu s'accrocher, s'attacher Ingresu to stick, to grow fond of Ispagnolu apegarse Italianu appiccicare, affezionarsi Tedescu ankleben, Zuneigung fassen.

apegonài , vrb: apeigonai, apeigonare Definitzione pònnere su peigone a un'animale iscapu po no si che istesiare de unu logu Sinònimos e contràrios abbilandrare, acorrinai, apedicare 1 Frases apeigonaus bolint is chi bèni ancora no funt domaus! (B.Casula) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu entraver Ingresu to shackle Ispagnolu trabar Italianu impastoiare Tedescu fesseln.

apejonàre , vrb: apesonai, apesonare, pesonai Definitzione giare ccn. cosa a pesone (es. domo, terras, bestiàmene o àteru) Sinònimos e contràrios afitare 1, allocare, arrendai Frases sa domu dh'eus apesonada ◊ ant apesonau su possessu 2. tèngiu unu magasinedhu apesonau Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu louer Ingresu to let Ispagnolu alquilar, arrendar Italianu appigionare Tedescu vermieten.

apeliài , vrb: peleai* Definitzione pigare múngia, pelea, apeleu, po calecuna cosa, istare abbetiandho cricandho calecuna cosa a un'àteru Sinònimos e contràrios abeliai, apiliare, pedie Tradutziones Frantzesu insister Ingresu to ask insistently Ispagnolu batallar, apremiar Italianu combàttere, affannarsi, assillare Tedescu sich abmühen, bedrängen.

apellàre , vrb Definitzione ricúrrere contr'a sa senténtzia de su tribbunale o de sa corte de apellu; invocare santos, pedire agiudu Frases l'ant cundennadu in tribbunale, ma l'at apellada e faghent torra su dibbatimentu Ètimu itl. appellare Tradutziones Frantzesu interjeter appel Ingresu to appeal (to a court) Ispagnolu interponer apelación Italianu ricórrere in appèllo, appellarsi Tedescu Berufung einlegen.

apenài, apenàre , vrb rfl Definitzione tènnere dolu, làstima, piedade, provare pena, dispraxere, su si interessare de calecuna cosa o de ccn. assumancu po làstima, po piedade Sinònimos e contràrios apiadai Frases su padronu si ndh'est apenadu e li at abbonadu su dépidu ◊ suporto tanta pena e tantu istragu: apenadindhe, apena! (P.Pisurzi)◊ de sa vida chi fatzu apenadindi! ◊ cussu pòburu béciu s'est apenau po mei ◊ a mei mi apenat su coru su intendi a issa! 2. eo t'iscrio, si tue ti ndhe apenas de lègere su chi t'imbio ◊ si apenet de iscultare unu lamentu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'apitoyer, avoir de la compréhension Ingresu to be moved Ispagnolu compadecerse Italianu impietosirsi, avére comprensióne Tedescu Mitleid haben, für jdn Verständnis zeigen.

apensamentài , vrb: apentzamentai, apessamentare Definitzione àere pentzamentos in conca, arreolos, cimbellas, candho unu no est trancuillu po calecuna dificurtade o bisóngiu o ca timet calecuna cosa, pònnere in pentzamentu Sinònimos e contràrios acimbellai, afruscare 1, apinnicare, apistichinzare Frases is brebeis fiant pascendi chietas e no nci fiat de si apentzamentai po cosa peruna ◊ su malàdiu boliat aparèssiri forti po no apentzamentai is parentis Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se préoccuper Ingresu to worry Ispagnolu preocuparse Italianu impensierirsi Tedescu sich Sorge machen.

apentàre , vrb Definitzione fàere cosas cun apentu, cun passione (trebballu o àteru), ma fintzes giogare; pigare calecunu bucone po asseliare su fàmene, papare Sinònimos e contràrios apassionare, apinniocare, indeletare, intertènnere Frases mancari mi apente in su pensare, sena risposta addurat cussu tou lagrimare (A.Pes)◊ s'abe si apentat a fàghere su mele ◊ mi apento a iscríere ◊ a sos zogos si bi apentant sos mannos puru ◊ cudhu massaju no ischiat apentare criatura ◊ ti mi astringhes a sinu e mi carignas, mi nínnigas, mi cantas e mi apentas (G.Sini)◊ deo, sa rosa mia, si la tenia in manu mi la tia apentare! 2. sas béstias si apentabant de lustínchinu, de rubu e de turgusa (G.Piga) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'appliquer Ingresu to apply oneself Ispagnolu aplicarse, deleitarse Italianu applicarsi, dilettarsi Tedescu sich hingeben, sich aus Liebhaberei beschäftigen.

«« Torra a chircare