Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

apiliàre , vrb rfl: apilliare Definitzione bènnere su disígiu, pigare a disígiu, disigiare forte, pedire ccn. cosa (o fintzes gente, agiudu) chi s'iat a bòllere; fintzes atacare, andhare o cúrrere aifatu po cracare Sinònimos e contràrios apeliai Frases si est apilliadu a li dare cosa ◊ sos fizos si sunt apiliados a sa mama ◊ sa ulturina si est apiliada a su mortorzu ◊ ite balet cust'umanu apiliare sentza ischire pro pòdere isperare si avreschet un'àteru manzanu? (G.A.Salis)◊ a sos carvonajos si apillieit a li dare su carvone ◊ so apilliadu a erba ◊ ti ses apilliadu a una castigada: no agataias una fémina menzus?! 2. donzi borta chi bogo a pizu carchi faina paret chi si mi apíliet su malejanu ◊ si li sunt apilliados sos canes che dimónios Ètimu itl. appigliare Tradutziones Frantzesu désirer ardemment Ingresu to have a strong wish, to ask insistently Ispagnolu anhelar, pedir con insistencia Italianu avére fòrte desidèrio, chièdere con insistènza Tedescu wünschen, eindringlich bitten.

apilicàre , vrb: apiligare, aplicare 1 Definitzione artzare a ccn. logu o a ccn. cosa, in artu, aguantandhosi cun is manos fatas a cancarrone o a gànciu; camminare o andhare a pelei in pesada Sinònimos e contràrios acadhai, alciare, ampiai, apicai, apichedhai, apiculai, apiliconare, apitzuligare, apugiai / ampilare Frases sos pitzinnos si che apilicabant in su muru ◊ si sunt apilicadas pro basare sos pedes a su Redentore ◊ andhamus che furmicas, apiligados a filichedhos ◊ isse si apiligaiat a sos cànnaos de sas campanas ◊ che sunt apilicados a supra sua ◊ si che sunt apilicados a un'élighe ◊ sos funnos comente est colatu su focu si fint fortzicatos e apiligatos apare ◊ ti ses apiligadu a su carrotzone 2. si nche bidiant sas féminas apilicandhe in cudhu punta a susu Tradutziones Frantzesu grimper Ingresu to climb Ispagnolu trepar, encaramarse Italianu arrampicare Tedescu klettern.

apillài , vrb: apillare, apixari, apizare Definitzione pònnere sa cosa a pígios, a pígiu pígiu, unu in pitzu de s'àteru a muntone, pònnere su pígiu; artzare a pígiu de pitzu; a logos, fintzes isserrare de su corpus Sinònimos e contràrios abbigai, acasidhai, acastedhare, ammuntonae, apirare Maneras de nàrrere csn: apillaisí a istrintu = istare o pònneresi in afissu; apillai sardina = pònnere sardina a pizos Frases su pane de fresa apustis assadu si apizat ◊ sa ní est calandu a tzàpulis abbellu abbellu apixandu… (L.Pirarba) 2. nci afungat in s'àcua e ndi torrat a apillai 3. a papai figamoru meda apillat, ma fintzas su casu fait apillai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu stratifier, entasser Ingresu to stratify, to stow Ispagnolu poner en capas, estibar Italianu méttere a strati, stratificare, stivare Tedescu aufschichten, zusammendrängen.

apimpirinài , vrb Definitzione fàere a pimpirinus, a farinos Sinònimos e contràrios amminudare, filchinare, fratazare, ifrighinare, irfarfaruzare, scirfinai, sfiniallai, spamparinai, spimpirallai, spimpiridai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu émietter Ingresu to crumble Ispagnolu desmigajar Italianu sbriciolare Tedescu zerbröckeln.

apimpirinàre , vrb: apipiniai, apipiniare, apipirinare, apirpirinare, apispirinare Definitzione pònnere apipiredhaos, abbasciaos cun is cambas pinnigadas e is nàdigas in pitzu de is carrones Sinònimos e contràrios abbibbirinai, abribidhai, apatai, aperperinare, apibidedhare Frases s'est apipirinadu a bodhire una mola de frenugu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'accroupir Ingresu to crouch (down) Ispagnolu agazaparse Italianu accoccolarsi, accosciarsi Tedescu sich zusammenkauern, sich niederkauern.

apinioníri , vrb: apinnioniri Definitzione tènnere apinionis, su si pònnere pentzamentos, arreolos timendho calecuna cosa Sinònimos e contràrios apensamentai Frases intendendu custus fuedhus su rei Erodi si fut apinioniu e, pinnigaus totus is capus de is sacerdotis e is iscribbas, dhis iat domandau in cali logu depiat nasci su Messia (Ev)◊ calancunu fut meda apentzamentau e apinnioniu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu alarmer Ingresu to alarm Ispagnolu alarmar Italianu allarmare Tedescu alarmieren.

apinnonàre , vrb Definitzione pònnere a pinnone, su si parare prantaos; andhare a una filada, a una bandha Sinònimos e contràrios impinnonare, punnai Frases si est apinnonadu in sa gianna ◊ su batu at apinnonadu sa coa 2. sa robba est apinnonendhe a s'abba ◊ as a bídere torra apinnonendhe sa nae tua a sa terra chi isetat Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dresser Ingresu to raise Ispagnolu erguir, levantar Italianu rizzare Tedescu aufrichten.

apipàre , vrb Definitzione arrangiare a sa bona pruscatotu bestimentu iscorriau Sinònimos e contràrios aconciai, apitzare, arragnare, impipai, intipedhare, tapulare Tradutziones Frantzesu rapiécer Ingresu to patch (up) Ispagnolu remendar, arreglar Italianu rabberciare Tedescu zurechtflicken.

apiràre , vrb Definitzione pònnere sa cosa a pira, subràbare bene assentada, una in pitzu de s'àtera Sinònimos e contràrios abbigai, acasidhai, acastedhare, ammuntonare, apillai Frases si apirat su pane de fresa, sa robba prantzada ◊ sas dimannas fint incomintzanne a si apirare in s'iscrivania (A.Pau) Tradutziones Frantzesu empiler Ingresu to pile Ispagnolu apilar Italianu accatastare Tedescu aufschichten.

apirchizonàre , vrb: aprichitzonare, aprighizonare, prichizonare Definitzione fàere a prighizones, a tzirbisas, nau de sa carre, de bestimentos, de su frutuàriu Sinònimos e contràrios acaramai / ammaugionai, apigiare, apistichizonare, apistillonai, frongire, pansiri, prighizonire, prinzigunire | ctr. istirai, pranciai Frases custas pumatas sunt aprighizonadas ca ant pérdidu abba ◊ sas erveches giuchent sas titas aprichitzonatas a ghisa de càrica Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu froisser, chiffonner Ingresu to wrinckle (up) Ispagnolu fruncir, arrugar Italianu aggrinzire, sgualcire Tedescu runzeln, zerknittern.

apistichinzàre , vrb: apistighignare, apistighinzare, pistichinzare Definitzione pònnere, pigare o tènnere pistighíngiu, arreolu Sinònimos e contràrios afruscare 1, apensamentai Frases custa màzine chi li ant presentau l'at apistichinzau ◊ candho at bidu chi su pisedhu no fit torradu ancora, su babbu comintzeit a si apistighinzare ◊ si apistichinzat pro sa salute Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'agiter, être inquiet Ingresu to crave Ispagnolu zozobrar, estar intranquilo Italianu avére o méttere inquietùdine, smània Tedescu von Unruhe erfaßen werden, Unruhe verursachen.

apistizonàre , vrb Definitzione fàere a pistizone, a frégula, a granos piticos Sinònimos e contràrios abbotzichedhare, ammoroculare, ammurudhare, apistulare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu agglutiner en grains Ingresu to clot Ispagnolu formar grumos Italianu aggrumare Tedescu gerinnen.

apisulinàre , vrb Definitzione pigare sonnu Sinònimos e contràrios aggalenare, agghilimare, galare, ingalenare | ctr. ischidare Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu s'assoupir Ingresu to doze off Ispagnolu adormecerse Italianu appisolarsi Tedescu einschlummern.

apitàre , vrb: apitzare 1 Definitzione istare apitu, abbaidandho a ccn. disigiandho de su chi tenet, o chi portat, coment’e pedindho a ndhe dhi giare Sinònimos e contràrios acogai, apatèssiri, apedhiae, apètere, apetire, desizare Frases proite depo istare apitendhe abbaidendhe a manos suas?! ◊ istat apita apita abbaidendhe a li dare cosa candho si ndhe podet triballare! ◊ sa pisedhina est apitendhe sa cariasa ◊ lèvache cussu cane ca est apitendhe sa peta! ◊ sas pitzocas in partza e sos ómines abbadiandhe e apitzandhe! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu convoiter Ingresu to crave for Ispagnolu desear, codiciar Italianu bramare, guardare con desidèrio Tedescu begehren.

apitzinnàre , vrb Definitzione torrare a giòvonos, a piciocos Sinònimos e contràrios abbajanare, apicinniri, impisedhire, ingiovanèssiri | ctr. assenecare, imbeciai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rajeunir Ingresu to rejuvenate Ispagnolu rejuvenecer Italianu ringiovanire Tedescu verjüngen.

apixonài , vrb Definitzione cassare pigiones Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chasser les oiseaux Ingresu to catch birds Ispagnolu pajarear Italianu uccellare Tedescu auf Vogelfang gehen.

aplicài, aplicàre , vrb: apricare, aprigare 2 Definitzione pònnere, adatare, apicigare una cosa a un'àtera 2. su sàmbene aplicade [trad. rendete efficace] chi azis derramadu in una rughe! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu appliquer Ingresu to apply Ispagnolu aplicar Italianu applicare Tedescu kleben.

aplopodhàre , vrb: aporpodhare, aprapudhae, -ai, -are, aprapuedhai, apropodhai, apropudhai, -are, aprupudhai, porpodhare Definitzione istare totu tocandho, a suighidura, cun is manos (fintzes cun significau sessuale) Sinònimos e contràrios ammanucai, ammanutzare, apalpedhare, apalpuzare, aparpidare, aprapitai, atrapidare, tochitae Frases si ti bollis afancedhai… dhui est cuss'istàtua: tenis àsiu aprapudhendi! ◊ aprapudhas s'amanti sempri in parti de corrali! ◊ ses tui chi fust apropodhandu, mugendu…◊ at cumentzau a mi aporpodhare in totu sa carena Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu palper Ingresu to touch, to squeeze Ispagnolu manosear Italianu palpeggiare, fornicare Tedescu befühlen.

aplumài, aplumàre, aplumbài , vrb: aprumae, -ai, -are, aprumbai Definitzione fàere a prumu; pònnere su prumu po sardare calecuna cosa; pònnere bene a prumu, in verticale; callai a ciorbedhu, essire sàbios; fintzes fàere a pesu in s'istògomo, nau de papares Sinònimos e contràrios insabiai Ètimu ctl., spn. Tradutziones Frantzesu plomber Ingresu to plumb Ispagnolu emplomar, aplomar Italianu impiombare Tedescu verbleien.

apobidhài , vrb rfl: apopidhare Definitzione su si fàere mere de calecuna cosa, de unu logu Sinònimos e contràrios acabarrare, apoderai 1, impadronizire, impobidhai, impoderare | ctr. ispobidhare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'emparer Ingresu to take possession Ispagnolu apoderarse Italianu impadronirsi Tedescu sich bemächtigen.

«« Torra a chircare