Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

aperperàre , vrb Definitzione fàere una cosa pèrpere, totu pínniga de unu matessi andhare Sinònimos e contràrios atamanare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu uniformiser Ingresu to uniform Ispagnolu uniformar Italianu uniformare, omogeneizzare Tedescu uniformieren, homogenisieren.

aperràre , vrb Definitzione fàere a conca sua chentza ascurtare su pàrrere, su cossígiu de s'àteru Sinònimos e contràrios betiare, incalliri, ostinai, tostai Ètimu spn. emperrarse Tradutziones Frantzesu s'obstiner Ingresu to insist Ispagnolu emperrarse Italianu ostinarsi Tedescu sich versteifen.

aperrighinàre , vrb Definitzione no bòllere intèndhere s’arrexone de s'àteru, fàere a conca sua chentza bòllere ascurtare nudha, pecare a perronia Sinònimos e contràrios abbetiae, aconchinae, acorrochinare, intestai, tostoinare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'obstiner, s'entêter Ingresu to be obstinate Ispagnolu emperrarse Italianu fermarsi a lungo con ostinatézza, incaponirsi Tedescu auf seinem Kopf bestehen, sich versteifen.

apestài, apestàre , vrb Definitzione ingòllere o apicigare apesta, maladia mala, fàere dannos; fàere fragu légiu meda, pudidore Sinònimos e contràrios impestai, impestulare Frases mostres si pesant dae su profundhu e sa terra apestant de pudine (P.Casu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu empester Ingresu to infect Ispagnolu apestar Italianu appestare Tedescu verseuchen.

apetàre , vrb Definitzione pònnere su petu nou, unu pígiu nou a su fundhu de is iscarpas, de mesania a sa punta, asuta Sinònimos e contràrios arressolai, impetare, inciolai Frases su catolàgiu, poveritu, cun totu cussos fundhos de apetare!…◊ oe amus de apetare iscarpas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ressemeler Ingresu to resole Ispagnolu echar medias suelas Italianu risuolare Tedescu neu besohlen.

apetzài, apetzàre , vrb Definitzione segare a orrugos, pruschetotu foedhandho de linna; foedhandho de gente, iscabbúllere ccn. cosa, arrennèscere a ndhe bogare calecuna cosa, a cumbínchere s’àteru; si narat fintzes in su sensu de ischire o de cumprèndhere Sinònimos e contràrios arrogai, chimentare, ispetzare, segai Frases seco sas cambas sicas de s'éliche, las apetzo e mi las gàrrigo ◊ si as idea de bi apetzare linna, in s'àlvure mia, cheret chi isetes! ◊ ti giamo pro mi apetzare un'àrbure a su fogu ◊ candu apetzas sa linna beni po ti abasiai 2. no lu chirches prus, a isse, tantu no ndhe apetzas nudha ◊ e bae e apetzabbei in cosas gai mannas, tue!… Tradutziones Frantzesu tronçonner Ingresu to piece together Ispagnolu cortar madera Italianu appezzare Tedescu in Stücke zerscheiden.

apiadài , vrb: apiedai, apiedare, apiodare Definitzione àere dolu o piedu Sinònimos e contràrios afriscionare, apenai, cummòvere Frases pro casticu l'at lassau campàndhesi comente podiat ma apustis si ndh'est apiedau e l'at azudau ◊ si apiedet sa terra in su retzíremi pro s'eternidade! ◊ in sa misericórdia sua si est apiodau de Israele (B.Putzu)◊ apiòdati de nois! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu apitoyer Ingresu to pity Ispagnolu compadecerse Italianu impietosire Tedescu Mitleid haben.

apiadàre , vrb Sinònimos e contràrios imbasciai Tradutziones Frantzesu se baisser Ingresu to stoop (down) Ispagnolu agacharse Italianu abbassarsi, chinarsi Tedescu sich bücken.

apiagàre , vrb: pragare* Definitzione fàere totu a liagas Sinònimos e contràrios agliagai Tradutziones Frantzesu blesser Ingresu to hurt Ispagnolu llagar Italianu piagare Tedescu verwunden.

apianàre , vrb: aplanai, aplaniai, apranai, apranare, apraniae, apraniare, pranae Definitzione fàere in pianita, trebballare cun sa prana po fàere lisa sa linna; fàere in paris, pranu; in cobertantza, pigare a frandhigos Sinònimos e contràrios allisai, impianitare / aglianai, apalisare, arrepranai, ispianare, splanai Frases isciu comenti boit apranau un'arrogu de linna 2. sa terra est forrogada e dh'apràniat 3. isse cheret apraniadu, si cheres chi ti ponzat mente Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu raboter Ingresu to plane Ispagnolu cepillar, allanar Italianu piallare Tedescu hobeln.

apiatàre , vrb: apietare, apretare Definitzione fàere a preta, nau de su late, de su sàmbene, cagiare / sàmbene apretadu, apietadu = sànguini callau, aperdau Sinònimos e contràrios abbeladinare, acepare, aggromare, alleae, ammallorai, apedrare, assambellutare, cagiare, giagare Frases su sàmbene de s'animale, candho si coglit, cheret morigadu pro no si apietare Ètimu ctl. (a)pretar Tradutziones Frantzesu faire grumeler, coaguler Ingresu to coagulate Ispagnolu formar grumos, cuajar Italianu raggrumare, coagulare, rapprèndere Tedescu ballen, gerinnen.

apibiàre , vrb: apibinai, pibiare* Definitzione pigare a unu a pibios, coment'e tenendhondhe làstima Sinònimos e contràrios achigulare, ammischinai, annischissai, arrosci, cascaviare, lastimai, memulare, pibincai, spibiai Tradutziones Frantzesu plaindre Ingresu to mourn, to pity Ispagnolu compadecer Italianu lamentare, commiserare Tedescu beklagen, bemitleiden.

apicài , vrb: apicare, picai 2, apicari Definitzione pònnere cosa arréschia in calecunu logu, in calecuna punta o àteru (es. crau, puncione) a manera chi abbarret pendhendho in artu; artzare a pitzu de calecunu logu / apicai sonajolus a unu = bogàreli fogu, nàrrere in ziru cosas chi no sunt Sinònimos e contràrios acadhai, apichedhai, apilicare, impicare | ctr. ispicai Frases a pitzu de cuss'orroca no apo tentu ocasione de apicare ◊ commo sas coronas sunt apicandhedhas in sos muros ◊ in bellu logu as apicau is crais!… 2. unu belosu aiat mortu sa muzere e si fit apicadu isse puru 3. su serbidori ndi at pigau in sa bértula sa cosa chi furiat apicada ◊ bi aiat colves e canistedhas apicadas Ètimu itl. appiccare Tradutziones Frantzesu accrocher Ingresu to hang Ispagnolu colgar Italianu appèndere Tedescu aufhängen.

apichedhài, apichedhàre , vrb: apicuedhai Definitzione artzare in logu malu, andhare in artziada meda, a in artu Sinònimos e contràrios acadhai, aperricare, aperrociai, apicai, apicocai, apiculai, apilicare, apitzuligare Frases si apichedhat in dónnia logu ◊ mi apichedho a s'iscala ◊ su mari andat e torrat, si apicuedhat in s'arena ◊ mi nci seu apichedhau a una mata ◊ nci fia apichedhada dèu puru a monti ◊ nci apicuedhastis a pícius de is matas de s'ocalitu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grimper Ingresu to climb (up) Ispagnolu trepar Italianu arrampicarsi Tedescu klettern.

apicigài , vrb: apicigare, apitzicare, apitzigai, apitzigare, picigai Definitzione pònnere cosa, prus che àteru cun colla o àteru de apicigosu, a manera chi abbarret totu impare cun àtera; nau in cobertantza, istare aifatu de ccn. in manera ifadosa; nau de cosas de papare, fàere bene, pònnere prupas / a./c. apitzigandhe = (a logos) èssere a costazu, a fiancu, lacanante Sinònimos e contràrios apodhai, atacare / acadenanciare, acadrancai, apegai, incadranancare | ctr. ispitzigare Maneras de nàrrere csn: no apítzicat ne a muru e ne a gianna = no b'intrat in nudha; apitzigare una trampa, apicigaidha a unu = arrennèsciri a cuncordai un'ingannu, ingannai, fàghereli brulla mala; apicigai unu mali, una maladia = colare sa maladia de unu a s'àteru Frases pàspia podha in sa banchita ca sinono sa pasta cariendhe ti si apítzigat, totu! ◊ is tancus de su pani in su canistedhu si ponint unu pagu atesu po no si apitzigai 2. de su chi papant no ndi dhis apitzigat nudha 3. apitzigada ti l'apo sa trampa: deo puru, si cheres, so tramposu! 4. sos boes funt paschindhe in su cunzau apitzigandhe Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu coller Ingresu to stick Ispagnolu pegar Italianu appiccicare Tedescu ankleben.

apiculài , vrb: apicurai Definitzione artzare a pitzu de calecunu logu o cosa, a in artu, coment’e apicandhosi ca est logu malu e andhat male, aguantandhosi cun is manos fatas a gànciu Sinònimos e contràrios acadhai, aperrociai, aperricare, aperrintzare, apicai, apicocai, apichedhai, apilicare, apugiai Frases si apículat finas a su cúcuru de su monti ◊ no fait a dh'aciapai aundi si est apiculau a sonai is campanas! ◊ is istaris de Castedhu de susu funt apiculaus in sa costera ◊ custa costera arrata est logu de si apiculai a usu de crabas ◊ is pipius si apículant a is matas ◊ si est apicurau a su muru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grimper, escalader Ingresu to climb Ispagnolu trepar, encaramarse Italianu arrampicarsi, inerpicarsi Tedescu klettern.

apigài , vrb rfl: aprigae, aprigai, aprigare Definitzione su si pònnere in aprigu, asuta o in pinna de calecuna cosa po no s’isciúndhere, no pigare sole, bentu o àteru de istrobbosu; fintzes su si arrangiare in calecuna àtera dificurtade; giare amparu / aprigaisí a ccn. = cricare, pedire agiudu a calecunu Sinònimos e contràrios abbigare 1, aggrundhare, apaltare, apogiai, arrociare, arrundhare, crancare, frànghere, oprigai / amparai Frases candho proet si aprigat in calecunu precone ◊ mi seu apigau de s'àcua ◊ no dhoi fiant matas po umbra aundi si aprigai ◊ cun cussu tempus mau si seis aprigaus in caincunu logu? ◊ arratza de temporada, no iscidiaus innui si aprigai! ◊ sa genti, ispramada ca is sordaus fiant isparendi, at iscapau a cúrriri po si aprigai ◊ donniunu si aprigat po sole o po s’abba ◊ su pastore aprigàt is brebès aintru de su nuraghe 2. nisciunus mi agiudat: no isciu prus aundi mi aprigai! ◊ cussu si no iscit ite fàere si aprigat a s'italianu! ◊ a s'ora de su bisóngiu si aprigànt a issa 3. giai chi podeis tantu, aprigai su cristianu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'abriter Ingresu to protect oneself Ispagnolu ampararse Italianu ripararsi, rifugiarsi Tedescu sich flüchten.

apigiài , vrb Definitzione incasciare apare duas pedras, duos crantos de linna, o àteru; ispínghere una cosa a forte po chi abbarret firma Sinònimos e contràrios imbasare, incasciae / abbatigare, ispígnere Frases sa porta no apígiat bèni Ètimu ctl. pitjar Tradutziones Frantzesu joindre Ingresu to tally Ispagnolu encajar Italianu combaciare Tedescu zusammenpassen.

apigiàre , vrb: apijare, apricare 1, aprigare 1, pigiare 1 Definitzione fàere totu a pígias, a pinnigas, a tzirbisas Sinònimos e contràrios acarrongiai, afrascillonai, apistillonai, arruntzai, atavellai, frongire, granculai, pinnicai, prighizonare, prinzigunire | ctr. ispixare, istirai Frases sas bestes postas male si aprigant ◊ timet a si sere ca podet apricare su bestire Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu froisser, chiffonner Ingresu to wrinckle (up), to fold Ispagnolu fruncir, arrugar Italianu aggrinzire, piegazzare Tedescu runzeln, zerknitten.

apigliài , vrb: apillai 1, apizare 1 Definitzione artzare apitzu, a pígiu, fàere o pònnere su pígiu, nau de cosa in mesu de abba o de cosas deasi; fintzes essire de si pòdere bíere, bogare a pígiu Sinònimos e contràrios aproghilare, bènnere Frases no isciat a nadai e po ndi podi apillai fiat is cambas de innòi e de ingudheni ◊ ndi torràt a apillai sa conca assicau timendi de si allupai ◊ su late caentadu si murigat a manera chi no apizet 2. apilla a domu! ◊ a unus a unus apillant is istedhus ◊ e candu ndi dh'apillat su nòmini de sa santa, su predicadori, in custa prédica? Ètimu ltn. applicare Tradutziones Frantzesu remonter à la surface Ingresu to surface Ispagnolu subir a flote Italianu venire a galla, risalire in superfìcie Tedescu auftauchen.

«« Torra a chircare