Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

apalpuzàre , vrb: palpuzare, parpuzare Definitzione istare a su toca toca cun is manos Sinònimos e contràrios ammanucai, apalpedhare, aparpidare, aplopodhare, atrapidare Frases baso, toco, apalpuzo! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu palper, toucher Ingresu to pat Ispagnolu toquetear Italianu palpeggiare Tedescu befühlen.

apaltàre , vrb: apartai, apartare, partare Definitzione pònnere a una parte; su si giare o pònnere a una parte, su si cuare po sa giustítzia o àteru / a. unu pensamentu = bogaresiche un'idea dae conca Sinònimos e contràrios abbandhare, coigiare / abbuare, aclisare, acuae, ammagare, apatai, frànghere, impertusare, intanae, intupai, intuvedhare, istichire, istugiai Frases medas si sunt apartados e ti ant negadu provinas unu lughinzu! ◊ ahi cantu atesu mi seu apartau de bosu, Sennori! ◊ propongu de apartai dónnia perígulu de pecai ◊ no istes annuzada pro mi èssere pagu tempus apartadu ◊ ipèrradi una canna e tzoca, si sos iltrunellos si podent apaltare! ◊ cun signalis de tristesa sa Crésia apartat is fielis de is allirghias de su mundu 2. si est apartadu ca lu sunt chirchendhe sos carabbineris ◊ s'amante a ue si est apartada? Ètimu ctl., spn. Tradutziones Frantzesu mettre de côté, se réfugier Ingresu to put aside, to shelter Ispagnolu apartar, refugiarse Italianu méttere da parte, accantonare, rifugiarsi Tedescu beiseitelegen, sich flüchten.

apamentàe, apamentài, apamentàre , vrb: apomentai, apomentare, apumentai, pamentare Definitzione pònnere o fàere su pomentu, mescamente in logu de istare; foedhandho de terrenu, intostare meda su primu pígiu, fàere tostau che unu pomentu / apomentai a tàula = istèrriri a tàulas unu pomentu, fàghere su pamentu a tauladu Sinònimos e contràrios afamentai, arrazolare, impamentare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu planchéier Ingresu to pave Ispagnolu pavimentar Italianu pavimentare Tedescu den Fußboden belegen.

apampài , vrb: apampiai, pampai Definitzione pigare fogu, intrare in tènnere, fàere fràmula meda, abbruxare cun sa fràmula Sinònimos e contràrios abbrugiai, acispare, aframmiare, avampai, papadare / aflachilai, alluscorare | ctr. studai Frases su fogu apampendu at fatu sa foresta a cinus ◊ unu fogu dh'apampit! 2. mi apampu in su gosu de podi ammesturai s'ispíritu miu cun totu cussas luxis de su celu 3. bentu de soli chi sulas apampendi is piturras mias… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu prendre feu Ingresu to flare up Ispagnolu arder Italianu avvampare Tedescu aufflackern.

apanedhàre , vrb Definitzione fàere panedhas, una genia de pane, fàere a bisura de panedha Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu embuer Ingresu to give the form of loaves Ispagnolu hacer pan Italianu appanare Tedescu in Form von Brotlaiben bringen.

apangàe, apangài , vrb Definitzione trebballare sa terra cun sa panga, ma nau fintzes in su sensu de catzigare, de s'imbrutare is iscarpas in sa terra Frases fiat totu sa dí apanghendi in s'ortu 2. immui no essas a s'ortu, ca apangas ludu puru cun su modhori chi dhoi est! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bêcher Ingresu to spade Ispagnolu layar Italianu vangare Tedescu umgraben.

apantarjàre , vrb Definitzione fàere sa sprama, fàere pigare assíchidu malu Sinònimos e contràrios apantarjare, asciuconare, asciustrare, aterrighinare, atimorilgiai, impagurire, ispramai, ispreare, istrementire, stremessiri Tradutziones Frantzesu épouvanter Ingresu to frighten Ispagnolu asustar Italianu impaurire, terrorizzare Tedescu einschüchtern, erschrecken.

apantaviàre , vrb Definitzione fàere a tímere meda, pigare assíchidu Sinònimos e contràrios apantejare, apramare, apupurrare, asciuconare, asciustrare, aterrighinare, ispramai, istrementire, isturdinare Frases faghent tzocos e sonos chi apantàviant totu sos de sa leada ◊ bidindhe a Maria Intaulada si sunt apantaviados totu Tradutziones Frantzesu effrayer Ingresu to frighten heavily Ispagnolu aterrorizar Italianu intimorire forteménte Tedescu verängstigen.

apantejàre , vrb Definitzione pigare assíchidu, tímere, fàere a tímere Sinònimos e contràrios apramare, asciuconare, asciustrare, aterrighinare, ilgirare, ispramai, istrementire, stremessiri Frases si est apantejatu canno at intesu carabbineris ◊ sos fitzos sont apantejatos videnne su babbu goi male vogliatu ◊ si apantejat a su cantu de s'istria ◊ custu l'ant imbentatu pro apantejare sos pitzinnos chi cherent essire a denote Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu épouvanter Ingresu to frighten Ispagnolu asustar Italianu spaventare Tedescu erschrecken.

apapinàre , vrb Definitzione istare, abbarrare o èssere coment'e ammammalucaos, su si troboire foedhandho; pigare s'àteru a ingannu, in trampa Sinònimos e contràrios impampinare / coglionai, colovrinare, imbovai, ingannai 2. pro apapinare sa zente su deputadu est torradu a preigare in piata boghendhe a pizu promissas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'embarbouiller Ingresu to get flustered Ispagnolu embarullarse, trabucarse Italianu impappinare Tedescu sich verhaspeln.

aparagonàre , vrb: paragonai Definitzione pònnere apare, a paragone, calecuna cosa o ccn. cun calecuna àtera cosa o calecun'àteru siat po bíere un'assimbígiu, siat po bíere is diferéntzias Sinònimos e contràrios assemizare, assimbigiai, cufrontare, cumparai Frases a ite o comente si podet aparagonare custa cosa pro ti l'ispiegare? ◊ chie no ischit benit aparagonadu a su tzegu Tradutziones Frantzesu comparer Ingresu to compare Ispagnolu comparar Italianu paragonare Tedescu vergleichen.

aparagulàre , vrb: aparaulare, aperaulare Definitzione (aparàgulo/aperàulo) foedhare cun ccn. po si assegurare calecuna cosa, giare sa peràula, su foedhu, tempus innanti, mescamente foedhandho de cójuas, ma fintzes po css. cosa (e nau sèmpere de parte de chie bolet o at arreciu sa promiténtzia); a logos si manígiat in su sensu de nàrrere is peràulas fortes, de abbrebare Sinònimos e contràrios imperaulare, impromíntere, promíntere / abberbare Frases no l'ischia chi fis aperaulada ◊ cras aramus ca tenimus su tratore aperauladu ◊ sunt andhandhe a chircare manibales, a los aparagulare pro cullire su pisellu ◊ benzeit s'imbiada pro mi aperaulare a s'ómine chi mi cheriat a muzere ◊ mi so aparaulatu chin mamma de fàchere a bonu ◊ andho e aperàulo a Fulanu ca mi serbit a binnennare chida ch'intrat 2. sos malos poderios esistint abberu, ma su retore est prus forte, los at aparaulados e che los at catzados! (Z.A.Cappai) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu retenir, réserver Ingresu to book Ispagnolu reservar, apalabrar Italianu prenotare Tedescu vorbestellen.

aparalumenàre , vrb: aparanumenare, paralumenare Definitzione pònnere, giare o nàrrere s'ingiúliu a unu Sinònimos e contràrios addiciai, allomingiai, annomingiai, aproegliare, azistrare, imparanigiai Frases aparalumenare est s'istràviu sou e donzunu in bidha tenit un'improverzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu surnommer Ingresu to nickname Ispagnolu apodar Italianu soprannominare Tedescu einen Spitznamen geben.

aparentài, aparentàre , vrb Definitzione su si fàere a parente, intrare in sa parentella de un'àteru Sinònimos e contràrios imparentai 2. santu Zuanne fit aparentadu cun Zesugristu Ètimu spn. aparentar Tradutziones Frantzesu apparenter Ingresu to become related Ispagnolu emparentar Italianu imparentare Tedescu sich verschwägern.

aparèssiri , vrb Definitzione su si bíere a fora, essire de si pòdere bíere Sinònimos e contràrios aparèschere, apàrrere, cumpàrrere | ctr. ingalare 1, irghelare Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu paraître Ingresu to appear Ispagnolu aparecer Italianu apparire, comparire Tedescu erscheinen.

apariciài , vrb: apariciare, aparitzare Definitzione pònnere, acostire sa cosa a manera chi bèngiat bene a betu a dha pigare candho e ue serbit, o fintzes su dha fàere, cuncordare a manera chi siat comente serbit; nau de gente, su si cuncordare, bestire, èssere prontos a calecuna cosa / aparitzare sa mesa (pro manigare) = pònnere sos aparitzos, pònniri sa tialla, is pratus, cullieras, tratabbucus, tassas, gortedhus, fruchitas, àcua, binu, pani e àteru Sinònimos e contràrios abrontai, allinzare, ammainare, ammanitzare, axilitae, cuncordai | ctr. ispariciai Frases at apariciau durcis sardus e cosa de bufai ◊ cumentzaus a apariciai sa mesa ca est ora de prandi ◊ ant apariciau sa festa po s'intrada de s'obispu ◊ sas nues fint aparitzendhe abbísciu e abbísciu isteit 2. no ti aparicis ca tanti no ti portu! ◊ so bénnidu aparitzau pro mi chèrrere cunfessare Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu apprêter Ingresu to prepare Ispagnolu preparar, poner la mesa Italianu apparecchiare, approntare Tedescu decken, vorbereiten.

aparigài , vrb Definitzione pònnere a pariga a pariga, a duos a duos Sinònimos e contràrios acopiare, acrobai, agiobare, allobae, apagiare, cofare | ctr. iscrobare, scongiuntai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu apparier Ingresu to pair Ispagnolu aparear Italianu appaiare Tedescu zu einem Paar zusammen tun.

aparillàre , vrb Definitzione fàere is paríllias, pònnere is cuadhos e is cuadheris a duos a duos a cúrrere Sinònimos e contràrios apajare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu apparier Ingresu to match Ispagnolu emparejaracoplar animales Italianu apparigliare Tedescu zusammenspannen.

aparinàre , vrb Definitzione fàere in paris, ispràghere o ispainare a aparigiadura, a paris, pònnere apare; cumpònnere un'iscórriu, una diferéntzia, una disamistade Sinònimos e contràrios aggalire, aggualai, apalisare / aparagonare, cumparantziai Frases aparinare camineras, caminos ◊ tundhindhe, bois faghides iscalas chi apàrinant unu mese a poi ◊ sa betzesa puru bi cheret, pro aparinare sos dépidos! ◊ candho sos cadhos no apàrinant comente si devet, sa cursa no resessit bene (P.Casu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu niveler Ingresu to level, to compare Ispagnolu emparejar Italianu livellare, confrontare Tedescu einebnen, vergleichen.

apartèniri, apartènnere , vrb Definitzione èssere de ccn. o èssere parte de ccn. cosa Frases cust'eredadi apartenit a tui Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu appartenir Ingresu to belong Ispagnolu pertenecer Italianu appartenére Tedescu gehören.

«« Torra a chircare