Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

annajàre , vrb: annasare, annaxare Definitzione pigare fragu Sinònimos e contràrios acarigai, annàsere, arrancai 1, arrastai, fiagare, nuscai Frases si nche afungat una podhicata in su tabbacu e annasat ◊ sos canes a murru paradu sunt annaxendhe ◊ su cane est annasandho si bi at àtera zente Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu flairer Ingresu to smell Ispagnolu olfatear Italianu annasare Tedescu riechen.

annapài , vrb: annapare Definitzione su pònnere o si pònnere ananti coment'e una napa o velu chi no lassat bíere bene cun bene; dhu narant fintzes de sa lughe forte chi ferit a ogos e po calecuna iscuta no lassat bíere o po calecuna cosa o idea chi no lassat bíere s’arrexone o sa beridade; in sa faina de is sonagiàrgios, pònnere po arrefortzu is napos a sa sonàgia in su tretu inue si assardant is oros chi si benint apare Sinònimos e contràrios abbelare, abbujare, afuscai, imbelare, impannare, inchelare, infuscai, intelai / alluinai Frases su fumu de centu fogajas annapàt su soli e a denoti sa luna ◊ s'àlidu annapat s'isprigu fridu ◊ su soli est annapau ◊ custu pruinedhu annapat e annébidat totu 2. su sole mi annapat ◊ s'ódiu ti annapat su chervedhu ◊ s'amori annapat dónnia cosa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu embuer, brouiller Ingresu to mist up Ispagnolu empañar, ofuscar Italianu appannare Tedescu anhauchen.

annariàre , vrb Definitzione coment'e istare fragandho, cricandho, pregontandho po ischire chistiones angenas Sinònimos e contràrios incarigai, isportellitae, speculitai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fouiller Ingresu to be curious Ispagnolu curiosear, fisgonear Italianu curiosare Tedescu neugierig betrachten.

annàsere , vrb Definitzione pigare su fragu Sinònimos e contràrios acarigai, annajare, arrancai 1, arrastai, fiagare, nuscai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu flairer Ingresu to smell Ispagnolu oler Italianu annusare Tedescu riechen an.

anneàre , vrb: anniai 2 Definitzione giare anneu, istrobbu, dispraxere / anniai su coru = fàghere a gana mala Sinònimos e contràrios annaentare, innaentare Frases sos linnajolos fint anneados ca aiant bidu unu lupu mannu mannu bardanendhe ◊ si anneant si istentat a bènnere ◊ ti anneas che mama premurosa si no mi daent su bantu chi mi mérito 2. tanti est durci chi anniat su coru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu embêter, énerver, déranger Ingresu to irritate Ispagnolu fastidiar Italianu infastidire Tedescu belästigen.

annebbiàre , vrb Definitzione su si pigare annébbiu, arrennegu meda Sinònimos e contràrios abbetiae, afutare, airai, aorcare, arrabbiai, arragiolire, arrannegai, inchietae, inchighiristai, inchimerai, incrabudhire, infelai, infuterare Tradutziones Frantzesu se mettre en colère Ingresu to get angry Ispagnolu irritarse, encolerizarse Italianu adirarsi, sdegnarsi Tedescu sich erzürnen.

annebidàe, annebidài , vrb: annepidare, nebidai Definitzione guastare sa cosa a népide; pònnere o calare népide o cosa coment'e népide chi impedit de bíere, de cumprèndhere Sinònimos e contràrios anneulare, boerare 2. dhi at annebidau is ogus, is pentzamentus ◊ custu pruinedhu annapat e annébidat totu ◊ de mentes annepidadas in su cilleri ndhe dhue at medas ◊ sa bia si annebidàt de pruini Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu embrumer, brouiller, assombrir Ingresu to fog, to dim, to darken Ispagnolu nublar, aneblar, ofuscar Italianu annebbiare, offuscare Tedescu umnebeln, verdunkeln.

anneciàre , vrb: neciare* Definitzione pònnere nècias, magàngias, fàere guastu, pònnere neghe Sinònimos e contràrios ammaciae, nesicare Tradutziones Frantzesu abîmer, détériorer, ronger Ingresu to rot Ispagnolu estropear Italianu magagnare, cariare Tedescu verderben, angreifen.

annegài , vrb: annegare Definitzione mòrrere allupaos in mesu de s'abba Sinònimos e contràrios allupae Tradutziones Frantzesu noyer Ingresu to drown Ispagnolu ahogar Italianu annegare Tedescu ertrinken.

annervàre , vrb Definitzione giare o pigare a nérbios, fàere pèrdere sa passiéntzia, giare aggheju Sinònimos e contràrios alteriare, annervosare, spaxiai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu agacer, énerver Ingresu to irritate Ispagnolu irritar Italianu irritare, innervosire Tedescu reizen.

annervosàre , vrb Definitzione fàere nervosu, giare o pigare a nérbios, giare aggheju fintzes a candho unu perdet sa passiéntzia Sinònimos e contràrios alteriare, annervare, ifadare, spaxiai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu énerver Ingresu to get on s.o.'s nerves Ispagnolu irritar Italianu innervosire Tedescu nervös machen.

annestràre , vrb: annestriare, innestriare, unestrare Definitzione giare annestru, abbituare a una régula de cumportamentu; fintzes avertire Sinònimos e contràrios abbessiare, acreantziare, addestrare*, ammaistrae, assagliai, indestrare, iscussare 2. dh’apo annestriau de non mi fàere dannu cun su bestiàmene Tradutziones Frantzesu accoutumer, éduquer Ingresu to train, to educate Ispagnolu adiestrar, educar Italianu addestrare, educare Tedescu ausbilden, erziehen.

anneulàre , vrb: neulare Definitzione calare o pònnere sa népide ammontandho su logu; tocare, immalaidare a népide, nau de cosas prantadas; pigare o annapare su cumprendhóniu, sa mente Sinònimos e contràrios abboerai / achichinare, afurconare, annebidae Frases innoghe su logu no si annéulat e s'umididade dat pagu infestu 2. custu tempus chi est faghindhe mi at anneuladu totu su basolu 3. cussas tassas de cosa mi leant su sentitu e mi annéulant sos ammentos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu embrumer Ingresu to dim, to affect by smut Ispagnolu anieblarse, coger el añublo, ofuscar Italianu annebbiare, ingolpare Tedescu umnebeln, vom Steinbrand befallen werden.

anniàe, anniài , vrb rfl: anniare, annidare 1, nidare* Definitzione fàere o pònnere su niu Sinònimos e contràrios annidicare Frases suta de unu testu po arrustire si fut anniada s'ispudarranza Tradutziones Frantzesu nicher, nidifier Ingresu to nest Ispagnolu anidarse, nidificar Italianu annidarsi, nidificare Tedescu sich einnisten, nisten.

annicàre , vrb Definitzione essire de malumore, tristos, sérios, unu pagu oféndhios Sinònimos e contràrios abbrodhiare, abbudhai, aconchedhare, amprudhiare, annichidai, annozare, atrafudhai, imbromare, ingromorare, pirmare, pudhare 1 | ctr. allegrare, prexai Frases proite no ti annicas e ti alteras candho bestint sa sarda poesia fatendhe a su limbazu violeras? (P.Casu)◊ si est annicadu cun megus ca li apo nadu chi no lu cherzo! Tradutziones Frantzesu bouder, mettre de mauvaise humeur Ingresu to put in a bad mood Ispagnolu amostazar Italianu imbronciare, métter di malumóre Tedescu schmollen, verstimmen.

annichidài, annichidàri , vrb: nechidare* Definitzione giare o pigare arrennegu, unu pagu prus forte de annicare Sinònimos e contràrios abbrodhiare, abbudhai, abbuscinare, acasidhare, amprudhiare, annicare, annozare, atrafudhai, inchietae, pirmare Frases si est annichidau ca sa genti dh'at lassau a pèrdiri, no fuiat ascurtendi a issu! Tradutziones Frantzesu se fâcher Ingresu to disquiet Ispagnolu hacer enfadar Italianu inquietare Tedescu ärgern.

annichilài , vrb: annichilare Definitzione fàere a nudha, torrare una cosa a nudha Frases dhu depit annichilai mancai siat de istocu o chi portit in piturras su piu che tzudha de procu! (Scomúniga)◊ sa morte at a annichilare fintzas su mundhu ◊ bi est dannigale su colvu ambidhaju chi andhat cun s'untulzu e ti cherent annichilare Tradutziones Frantzesu anéantir Ingresu to annihilate Ispagnolu aniquilar Italianu annientare Tedescu vernichten.

anniciàre , vrb: annicrare, annigiare, annigrai, annigrare, annirgai, annirgare, annirgiai, annixare Definitzione su fàere sa boghe, su tzerriare de su cuadhu Sinònimos e contràrios anninnijare, annirghiai, garrizare, giarraspidare, innicrare, innigridare*, zarridare Frases sos cadhos annijant, su cuadhu annirgat ◊ pudhedros annijendhe intro de sas tancas birdes iscurrizant ◊ passant crisados cadhos annigrendhe ◊ funt totus annigrendu po cudhu gioghendu a cuadhus fortis Tradutziones Frantzesu hennir Ingresu to whinny Ispagnolu relinchar Italianu nitrire Tedescu wiehern.

annidài, annidàre , vrb: annitare, nidare 1 Definitzione fàere netu, límpiu, biancu nidu, fintzes lisu / fai s'annida annida a ccn. = carinnare Sinònimos e contràrios allimpiare | ctr. acadhotzai, imbratare, recòghere 2. su casu si annidat cun sa pranta de sa manu, fendidhu ◊ potzu andai a dhi fai s'annida annida, a dhi donai unu basidedhu a pobidha mia?(M.Simbula) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rendre net Ingresu to make snow-white Ispagnolu limpiar, hacer cándido Italianu rèndere càndido, pulito Tedescu rein machen.

anninniài, anninniàre , vrb: niniare Definitzione cantare s'anninnia, dormire su pipiu Sinònimos e contràrios ammutare 1, ciannigare, nanniai Frases su pipiu in su bartzolu bolit a dh'anninniai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu endormir en chantant une berceuse Ingresu to lullaby Ispagnolu acunar, cantar una nana Italianu ninnare Tedescu einlullen.