Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

dragòne , nm: dragoni Definitzione sordau chi cumbatit prus a cuadhu chi no a pei; genia de mata po bellesa, ma chi faet fintzes unu vernissu orrúbiu, tinta, bona po meighina Frases apo a girare dae mata in mata, che bandhidu chi giàgarant dragones Terminologia iscientìfica mtm, dracaena draco Tradutziones Frantzesu dragon, sang de dragon Ingresu dragoon, tarragon Ispagnolu dragón, drago de Canarias Italianu dragone, sàngue di drago Tedescu Drachenbaum.

èlema , nf Definitzione genia de erba chi faet in oros de mare in terra salamata e chi ponent po chistire imbodhigada sa birímbua cota orrostia o budhia: cun cust'erba faent sa merca Sinònimos e contràrios atzibba, elimedha Terminologia iscientìfica rba, Atriplex portulacoides Tradutziones Frantzesu pourpier des mers Ingresu kind of vervain Ispagnolu verdolaga marina Italianu porcellana di mare Tedescu eine Salzmeldesorte.

elimèdha, elimédhu , nf, nm Definitzione genia de erba chi faet in oros de mare in terra salamata e chi ponent po chistire imbodhigada sa birímbua cota orrostia o budhia Sinònimos e contràrios èlema, atzibba Terminologia iscientìfica rba, Atriplex portulacoides Tradutziones Frantzesu pourpier des mers Ingresu kind of vervain Ispagnolu verdolaga marina Italianu porcellana di mare Tedescu eine Salzmeldesorte.

fachíle, fachíli , nm: facile, facili, fancili, focibi, frachile, fucibi Definitzione ispétzia de faciola chi si ponet in cara a su molente e a is cuadhos trebballandho: si apicat a is origas de su pegus cun is origales (o sinono a su tzugu); cosa in cara po s'apariéntzia, pruschetotu nau a disprétziu Sinònimos e contràrios caratza, carota, cavanera, frangili / bisura Maneras de nàrrere csn: betare in fachile una cosa a unu = refatzare una cosa a unu, afachilare a unu; pònniri su f. a unu = fàgherelu a birgonza, afachilare, ma si narat fintzas in su sensu de che lu colare, de fàghere menzus; zúghere su fachile de…= portai bisura de…, pàrriri… Frases no bidet ite bi at fora de giannile chie giughet trint'annos su fachile (L.Ilieschi)◊ pro èssere veru trusu postu si at subra de sa caratza su fachile ◊ a s'Itàlia seus serbendidha a conca incrubada che molentis a facili ◊ chi ti dh'ischint, in bidha ti ponent fachile o cantzone! 2. tue giughes de Giudas su fachile! ◊ in bidha s'ant catzadu su capoto e a Bono li ant ghetadu su frachile Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu œillère Ingresu blinkers Ispagnolu anteojera Italianu spècie di màschera, paraòcchi Tedescu Blendleder, Scheuklappe.

faturànte, faturànti , nm Definitzione chie còmporat bestiàmene po dhu torrare a bèndhere Sinònimos e contràrios carnanseri Tradutziones Frantzesu marchand de bétail Ingresu cattle dealer Ispagnolu comerciante de ganado Italianu commerciante di bestiame Tedescu Viehhändler.

feminàlla , nf, nm: feminaza, feminazu, femmiarxu, femminazu Definitzione chedha de féminas, féminas medas, is féminas Sinònimos e contràrios feminiu / cdh. feminàglia Frases a missa donzi die bi andhat meda sa feminaza ◊ cussa est fèngia de feminalla ◊ su feminazu pensaiat a samunare, prugare e fàere a pane su trigu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu les femmes Ingresu women (a lot of) Ispagnolu mujerío Italianu le dònne, quantità di dònne Tedescu Frauen (Pl.).

feridòri 1 , nm: vedidore Definitzione astoredhu, astoritu feridore, genia de pigione mannu: una calidade si agatat in Sardigna e Córsica ebbia Sinònimos e contràrios ispaderi, spraberi Terminologia iscientìfica pzn, accipiter nisus, a.n. wolterstorffi Tradutziones Frantzesu épervier d'Europe, épervier de Sardaigne Ingresu eurasian sparrowhawk Ispagnolu gavilán Italianu sparvièro, sparvièro di Sardégna Tedescu Sperber, eine Sperbersorte.

ferríghine , nf Definitzione iscadra o medra de ferru, s'iscartu de su ferru iscagiau in sa forredha de su ferreri o in logu inue iscàgiant ferru Sinònimos e contràrios cagaverru, férrina Tradutziones Frantzesu scorie de fer Ingresu slag Ispagnolu metralla, cagafierro Italianu scòria di fèrro Tedescu Schmiedesinter.

fiàdu , nm, nf Definitzione css. animale mannu de petza (baca, brebè, cuadhu, e àteru); nau in cobertantza (fintzes fiadedhu), una calesiògiat persona, nau unu pagu a disprétziu, bolendho nàrrere chi no est tanti persona bona, e si narat fintzes de bobboi (unu pagu a brulla, po erríere)/ min. fiadutzu Sinònimos e contràrios animabi, pecus Maneras de nàrrere csn: malu fiatu = fiadu malu, cristianu pagu bonu; fiadu berbeghinu, béchinu, bulu, fiadu minudu (animali piticu); fiadu russu = animali mannu Frases ite bella fiadu, cussa baca! ◊ su pastore deviat dare contu a unu fiotedhu de fiados berveghinos ◊ li ant regaladu fiados minudos e fiados russos ◊ in su saltu paschiat paritzos fiadutzos ◊ fia teracu anzenu ma mi ndhe essei e mi ponei abbandha cun fiados mios 2. arratza de fiadu chi at buscadu, a maridu, Fulana: mandrone de prima calidade! Tradutziones Frantzesu bête, pièce de bétail Ingresu beast, head (of cattle) Ispagnolu cabeza de ganado, res Italianu béstia, capo di bestiame Tedescu Vieh, Tier.

filivérru , nm: filuverru Definitzione filu de ferru, fintzes un’orrugu (canna de f.); nau in cobertantza, abbardente, pitziosa / camba o canna de f.; calidades de filiverru: zingadu, ispinosu, fine, grussu, chídrinu, modhe Sinònimos e contràrios / cdh. filufarru Frases azis postu ferradas a balcones, filuverru pungosu in dogni gianna ◊ a prèndhere custa cosa che cheret duos filiverros Terminologia iscientìfica mtl Tradutziones Frantzesu fil de fer Ingresu iron wire Ispagnolu alambre Italianu filo di fèrro Tedescu Eisendraht, Draht.

fiòca , nf: floca, froca Definitzione tàpile, orrughedhu de nie comente calat de is nues candho niat, ladu e fine; s'abru de s'ou iscumbatau cun tzúcuru fintzes a essire biancu nidu e coment’e ispruma / min. frochita, froca minuda a zisa de suchitu; àcua froca = abba astrada, frita meda; fritu (agt) che fioca = fridu meda Sinònimos e contràrios atògia, ispiàtzulu, pàmpula, solla, tadhàine Frases a bàtiles falada est sa fioca, cobertu at pastura, linna e roca ◊ fit una die de iberru mala e frita, fit frocandhe a froca lada 2. po fai sa turta s'abriou si pesat a froca 3. sos iltrunellos sunt acudindhe che a sa fioca, a su gialdinu ◊ totu gallizendhe a chie la podiat bogare prus bella, sas fàulas fint falendhe che a sa froca! (M.Dore) Sambenados e Provèrbios smb: Fiocca Terminologia iscientìfica tpm Ètimu ltn. floccus Tradutziones Frantzesu flocon de neige Ingresu snowflake Ispagnolu copo de nieve Italianu fiòcco di néve Tedescu Schneeflocke.

frachèsa 1 , nf: afrachesa* Definitzione genia de budhiore chi benit a totu sa carena (ma fintzes po basca) Sinònimos e contràrios apoporada, bura, frachígliu, pampori Frases soi totu cun sa trémula e a frachesas ◊ si proit andat bèni, bastus chi no fatzat frachesa de soli Tradutziones Frantzesu bouffée de chaleur Ingresu flush (hot) Ispagnolu vaharada de calor Italianu vampata di calóre Tedescu Hitze, Glut.

francúdu , agt: francutu Definitzione chi portat farrancas; in cobertantza, furone Sinònimos e contràrios brancudu / furànciu, ungrudu Frases cussu est unu satanassu francudu ◊ cussos sont lupos francutos! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu armé des serres, rapace Ingresu claw provided, predatory Ispagnolu con garras, de presa Italianu provvisto di artìgli, rapace Tedescu klauig.

frantzichèna , nf: afrantzuchena* Definitzione avantzos de papare, siat de su pràngiu o siat de sa chena Sinònimos e contràrios arremusulla, arrogalla, cífrinu, coilla, fafaruza, fratamuza, pispisa, romasiza, tzimuca, vèglia Tradutziones Frantzesu restes d'un repas Ingresu leftovers Ispagnolu sobras Italianu rimasùglio di pasto Tedescu Rest.

frégua, freguèdha, frégula , nf: frélua, freuledha, frígula Definitzione ispétzia de fianda po usu de minestra: macarrones a farinedhos chi si faent istidhigandho abba a sa símbula e girandho a lébiu sa punta de is pódhighes apitzu, aintru de su tianu: sa símbula essit totu aranedhada, a farinedhos minudos che gràndhine e si faet sicare po durare / a./c. a logos narant freguledha a su frutu de su samucu / f. incasada = cundhida cun bagna e casu ratadu; frégula istufada, istuvada = sucu cotu a budhidu, cundhidu che a sos macarrones, postu in lama cun ozu budhidu betadu subra e postu in su furru fintzas a fàghere sa crosta cun casu ratadu subra puru Sinònimos e contràrios ambu, pistizone, sucu Frases beniat a bidha a portai sa frégua manna de incasai ◊ custu botixedhu est prenu de freguedha ◊ sa frégula si fait de símbula, a pibionedhus Sambenados e Provèrbios smb: Fregula Ètimu itl. frégolo Tradutziones Frantzesu pâtes alimentaires granulées pour soupe Ingresu typical sardinian pasta for soups Ispagnolu pastas sardas para sopas Italianu tipo di pasta sarda per minèstre Tedescu sardische Suppennudeln (Pl.).

friuvógu , nm Definitzione calidesa de corpus, budhidore, atacu de callentura cun titivrios Sinònimos e contràrios cdh. caldafriosa Frases est su friuvogu cun sa callentura chi dhi fait arrallai averionis (R.Frésia) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fièvre avec des frissons de froid Ingresu fever with cold shivers Ispagnolu fiebre con escalofrío Italianu fèbbre con brìvidi di fréddo Tedescu Fieber mit Schüttelfrost.

frochèdha , nf Definitzione chirrione, frocos de lana, is chi no abbarrant impare cun sa parte manna de una lana túndhia; nie a frocos (e fintzes pallasina abbruxada chi bolat, frochedha de chinisu) Sinònimos e contràrios fioca Frases chin frochedhas tesso trama (M.Dore) Tradutziones Frantzesu flocon Ingresu wool remnant Ispagnolu vedija, lana suelta Italianu pezzame di lana Tedescu Krempelwolle.

fungubísinu , nm: fungupísina Definitzione busina de matzone o tebbacu de margiani, genia de codrolinu, pitichedhedhu, chi, candho est passau, istrecandhodhu faet coment'e unu bufietu (e po cussu dhi narant fintzes sa fodhe) Sinònimos e contràrios bussamariana, buscicaninu, fogubíssimu, ispiscinifogu, pisinache 1, scapavumu Terminologia iscientìfica atn, Lycoperdon bovista Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vesse-de-loup Ingresu puffball Ispagnolu pedo de lobo Italianu véscia di lupo Tedescu Bovist, Bofist.

furriadólzu , nm, agt: furriadórgiu, furriadorju, furriadorzu, furriadroxu Definitzione tretu inue si fúrriat, a ue si faet fúrriu, logu (e aprigu, barracu, pinnetu, domo) a ue si torrat a crocare, a istare Sinònimos e contràrios biradorzu, furriada, ghiradorju / barraca, domo, pinnetu / bidhichedha, bidhiciolu, madau, trechinzu Maneras de nàrrere csn: non lassare perdas in furriadórgiu = circai a perda furriada, forrogare e betare apare totu, chirchendhe; bentu furriadorzu = chi est tirendhe candho goi candho gai, chena frimmesa ne de fortza e ne de filada Frases Tzitzu fit ómine chi connoschiat onzi segretu e furriadorzu ◊ custos sunt ammentos de unu tempus chena furriadorzu 2. me in su Sulcis unu tempus is bidhas fiant furriadroxus ◊ aiant fatu unu bellu pículu de caminu a pè ca s'istrada no imbatiat finas a su furriadolzu ◊ die manna cun die visitant cuiles e furriadolzos ◊ sos furisteris fint remonzendhe sos trastos pro leare su caminu de su furriadorzu Terminologia iscientìfica pst, slg Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tournant, point de repère, point de retour Ingresu turning-point, land mark Ispagnolu punto de vuelta, de referencia Italianu punto di svòlta, di riferiménto, di ritórno Tedescu Wendepunkt, Bezugspunkt.

germànu , nm: ghermanu, giolmanu, grammanu, gremmanu, zermanu Definitzione (f. -a) ghermanu primarju, fradile de segundhu gradu (fígiu de tziu fradile o de tzia sorresta de su babbu o de sa mama): a logos, manu primarzu / ozu ghermanu = ozuermanu, de olia Sinònimos e contràrios bremanu Frases germanu miu est surdu perdali ◊ poniant su lutu pro su mortu fintzas sas sorrestas e sas gremmanas primazas, a bortas Terminologia iscientìfica ptl Ètimu ltn. germanus Tradutziones Frantzesu cousin germain Ingresu second cousin Ispagnolu primo segundo Italianu cugino di 2° grado Tedescu Vetter oder Cousin zweiten Grades.

«« Torra a chircare