súta , avb, prep: assuta,
issuta Definitzione
sa parte de fundhu de una cosa o de unu logu, o fintzes solu a manu de fundhu, prus in bàsciu: coment'e prep. arrechedit aifatu àtera prep. puru (de o a)
Sinònimos e contràrios
| ctr.
subra
Maneras de nàrrere
csn:
èssereche s. = àere dépidu; giogare suta a ccn. = zogare in ungras, bènnere a betu, cumbinare de si ndhe pagare; fàghere suta che a sa patata = fàghere a sa muda, leare detzisiones chentza ndhe dare a ischire; cotàresi o cartàresi suta a ccn. = istrumpaidhu a terra ponendidhu asuta po dhu iscúdiri; sere, pasare suta de un'àrbure = acanta, suta de is cambus e nais
Frases
cussu babbautzu ch'est dadu suta e l'amus ischitzadu ◊ custa cosa la ponimus suta a modhita ◊ s'isterrimenta si ponet suta
2.
como che semus suta, cun s'ira de ispesas chi amus tentu
3.
su foghile est suta de sa ziminera ◊ fit acrodhadu suta de s'àlvure de sa pruna limoninca (S.Patatu)◊ sos pitzinnos ant cuatu sas frunnedhas in suta de sas tramatzas ◊ a manu de suta de su poju bi fit s'ortu ◊ tiat èssere a che fulliare a s'ispioca canes mannos e bracutzedhos suta de mesa (A.Cossu)◊ cussas bidhas abbarrant suta su monte, in su peale ◊ própriu in suta nostru vi aviat bàtoro o chimbe tumbas ◊ dae s'artura, suta mia fio bidindhe bestiàmine
Ètimu
ltn.
subtus
Tradutziones
Frantzesu
dessous,
sous
Ingresu
down,
under,
below
Ispagnolu
debajo
Italianu
sótto
Tedescu
unten,
unter.
tipidíu , nm, nf: tipitia,
tipitiu Definitzione
pruinedhu chi si faet mescamente manigiandho laore; pruinedhu fine fine chi si faet asuta de is letos, in su cugigone de is busciacas, fintzes ispuntadura de pilu, de lana e cosighedhas deasi
Sinònimos e contràrios
boladia,
pilibili,
pulina
/
erenzu,
ghilipiu,
ghitipiu,
pibitza,
pilipiu,
tilipio,
tipidedhu,
tipidipi
Frases
est nudha su tipidiu chi dhui fiat asuta de su letu!…
Tradutziones
Frantzesu
balle,
duvet tonture
Ingresu
husk,
down,
polling
Ispagnolu
cascabillo,
pelusa,
tundidura
Italianu
lòppa,
pula,
lanùgine,
cimatura
Tedescu
Spreu,
Flaum,
Schurwolle.
trabentàre , vrb: atrabentare,
traventare,
treventare Definitzione
betare o cuare o fintzes pigare e pònnere in d-unu trabentu, in d-una péntuma o gruta, in logu chi no dhu potzant o est difícile mannu a dh'agatare; fintzes solu andhare, tzucare a calecunu logu / trabentare fogu = traghedhare fogu, isparare
Sinònimos e contràrios
irborrocare,
irrainare,
ispantumare,
isperrumai,
issussiare,
trapantare
/
abbuare,
acuae,
apatai,
aprecolare,
cuerrai,
impertusare,
intuvedhare,
intuzare,
istugiai,
tudai
/
furai
Frases
si ch'est trabentadu in sas badhes ue teniat su bestiàmine ◊ mi mancat su poledhu: cale lampu nche l'at trabentau?! ◊ pro isse fit giómpida s’ora de si traventare e lassare sa bidha ◊ sas fórtighes a ue che las azis traventadas, chi no las agato?! ◊ a su secuestradu si l'ant traventadu aterue ◊ menzus mortu o traventadu, pro li atacare cussos!
2.
si fit colau marzane si nche aiat trabentau peri sa gama! ◊ su riu che traventaiat totu candho si leaiat sas campuras
3.
pone in motu sa màchina ca traventamus a Orune!
4.
sos carabbineris li ant trabentau focu e li ant chimentau su bratzu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
jeter dans un rocher
Ingresu
to throw down
Ispagnolu
despeñar,
precipitar
Italianu
dirupare
Tedescu
abstürzen.
trincài , vrb: atrincai,
trincare Definitzione
bufare binu meda, a meda, a s'asuria
Sinònimos e contràrios
abbumbare,
acirrai,
aciumai,
imbreacare,
inciumire,
inciummare,
ingúllere,
sorgonare
Frases
sunt bufendhe binu e onzunu si ndhe trincat duas pintas ◊ acabbadha de trincai, ca su binu ti fait mali! ◊ trincandhe binu si at fatu s'imbílicu che rosa! ◊ cussu si trincat unu litru de binu
Ètimu
itl.
trincare
Tradutziones
Frantzesu
avaler d'un trait
Ingresu
to gulp down
Ispagnolu
empinarla
Italianu
tracannare
Tedescu
hinuntergießen.
trodhulàre , vrb: trudholare Definitzione
mòvere, andhare a orrumbuladura, movendhosi coment'e orroda, cosa tundha
Sinònimos e contràrios
arrembulai,
cadhinare,
codulare,
lodhurare,
lumburare,
rodhulare,
torrulare,
trodulare
Frases
l'ispinghesit a folte e che tumbulesit in sas iscalinas trodhulenne fintzas a funnu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
dégringoler,
rouler
Ingresu
to tumble down
Ispagnolu
rodar
Italianu
ruzzolare
Tedescu
hinunterrollen.
tzèrghere , vrb: atèrghere Definitzione
tzacare in ragas, betare a corpus, papare meda, cun asuria
Sinònimos e contràrios
abbudagare,
abbudhescare,
atatamacare,
atatare,
imbrentai,
incolvare,
istruntzare
Frases
fint a dolore de matza pro totu su chi aiant tzérghitu ◊ bonu su porchedhu chi ti as tzérghitu! ◊ totu cudha cosa si l’at tzérghita in d-una ingullita ebbia ◊ tue no as mannicatu: as tzérghitu!
Ètimu
ltn.
tergere.
Tradutziones
Frantzesu
avaler
Ingresu
to gulp down
Ispagnolu
engullir
Italianu
trangugiare
Tedescu
verschlucken
zòsso, zòssu , avb: giosso* Definitzione
su logu prus in bàsciu (ma a bortas fintzes solu a sa parte de is peis, es. in su letu): si ponet mescamente cun prep. (a, in, de)chi inditat movimentu o su istare
Sinònimos e contràrios
agiossu,
bàsciu,
imbàsciu
| ctr.
asuba
Maneras de nàrrere
csn:
colare totu zosso = passai totu in su tretu a sa parti de asuta, in sa parti prus bàscia de unu logu; falare in z. = calai o ispostai a parti de bàsciu, faci a is peis
Frases
so falendhe a zosso ◊ issos che sunt a in zosso e bae e ischi candho ant a pigare! ◊ custa cosa est pro zosso, cussa pro subra
2.
faladiche prus in zosso pro ti cuguzare sa conca, in su letu!
Tradutziones
Frantzesu
bas,
en bas
Ingresu
down
Ispagnolu
abajo
Italianu
giù
Tedescu
unten.