Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

indrovigàre , vrb: indruvigare Definitzione fàere sa faina male, a improdhu, a atzorodhadura, po no èssere àbbiles o fintzes ca si faet a ingannu Sinònimos e contràrios aciapuciae, aciarollai, aciorobedhare, acoredhai, afioncai, afrochedhare 1, allarodhai, inciapudhare, inciapugliare, indruvinzare Ètimu ltn. in + turbidare Tradutziones Frantzesu rafistoler Ingresu to patch (up) Ispagnolu chapucear Italianu raffazzonare Tedescu zusammenstoppeln.

indrucài, indrucàre , vrb: indruciai, indulcai, indulciai, indurcai, indurcare, indurciai, indurtzare, undrucai Definitzione fàere druche, prus druche; pònnere a pèrdere su marigosore, s'aspore, s'arridore o calecuna àtera calidade mala / i. linnàmini, su linu = pònnere a modhe su linnàmine, impojare su linu Sinònimos e contràrios addruchire, addulcare, ingruciai, immelai, indruchire, melai | ctr. ammarigosae, irranchidare Frases su gafè s'indurcat cun su túcaru ◊ sas frútoras sunt totus indurcandhe ◊ porta cussus drucis… ca s'indruciaus! ◊ po t'indruciai sa buca piga un'incuedhu de tzúcuru! 2. s'olia de cufetu trapada si ponet in abba a indurcare ◊ s'olia trapada s'indurcat in s'abba 3. in sa noti de billa s'indúlciat s'arregordu de una boxi, de unu nòmini ◊ Antoni como s'est indrucau fintzes in su foedhare Ètimu ltn. indulcare Tradutziones Frantzesu sucrer, adoucir Ingresu to sweeten Ispagnolu endulzar Italianu addolcire Tedescu süßen.

indruchíre , vrb: indruciri, indulchire, indurchire Definitzione fàere druche, prus druche, fintzes in cobertantza Sinònimos e contràrios addruchire, addulcare, immelai, indrucai*, melai | ctr. ammarigosae, irranchidare Frases cúmpida sas intragnas odiosas po indruchire dogni ranchizore! ◊ su coru de s'ómini indrucit s'araxi de custu trumbullu Tradutziones Frantzesu sucrer Ingresu to sweeten Ispagnolu endulzar Italianu addolcire Tedescu süßen.

inducàre , vrb Sinònimos e contràrios acreantziare, addestrare, ammaistrae, annestrare, incalchetare Frases issu fit istau inducau dae minore a sa cultura de sa gherra ◊ babbu mi at inducadu e ammaniadu pro sa vida Tradutziones Frantzesu inculquer Ingresu to instil Ispagnolu inculcar Italianu inculcare Tedescu einprägen.

indúgi, indúgiri, indúgliri , vrb: indulli, indúlliri, indúxiri, undúxiri Definitzione indrúchere, fàere abbasciare (sa conca o àteru) a cara a un’ala nau prus che àteru de cosa longa o arta chi a su normale istat prantada; nau de gente, su si abbasciare e fintzes cèdere o tròchere a una fortza, a un’àtera volontade / pres. ind. dèu indullu; pps. indúgiu (in-dú-gi-u), indúgliu, indúlliu, indurtu Sinònimos e contràrios abasciai, aúlghere, dòrchere, incruai, indrúchere, indrughire, indugi, muciare / conchinare, cumbínchere, tzèdere Maneras de nàrrere csn: i. a unu a fai ccn. cosa = conchinarechelu; i. is costas a ccn. = dàreli surra manna, cannire sas costas a ccn.; a conca indúllia = a conca incrubada; indugi sa cigirista = abbassiare sas pretesas Frases is manus chi ti sonant campanas de pasca, o paxi, funt is chi t'indullint su ferru in centu ainas bonas (Danese)◊ femu làngia e m'indullemu che filu (Z.Sanfilippo)◊ indulliat is genugus fintzas a terra ◊ no seu dignu de m'indulli po dh'iscapiai is corriedhas de is crapitas ◊ dhi benit ammaròglia a s'indúgliri, si bolit papai!◊ indugit is ogros a terra e fait lavras de erriri 2. mi at indúlliu a cambiai su cuntratu ◊ ammarolla dhi est bénniu a indugi sa cigirista! Ètimu ltn. indulgere (indulgeo) Tradutziones Frantzesu fléchir, céder Ingresu to give in (way), to flex Ispagnolu doblar, ceder Italianu flèttere, cèdere Tedescu biegen, sich ergeben.

induràe , vrb: indurai 1, indurare, indurari Definitzione fàere prus tostau, duru (indurari fintzes ponendho orrobba de rinfortzu in is oros) Sinònimos e contràrios indolari, indurèssiri, intostai / orire, orivetai, orizare, orulare 1 | ctr. ammodhiae 2. su bestiri est cun s'uru indurau a folludu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu durcir Ingresu to harden Ispagnolu endurecer Italianu indurire Tedescu verhärten.

industriàre , vrb Definitzione passare s'indústria a su cuadhu, a un'animale Sinònimos e contràrios istrigliai Tradutziones Frantzesu étriller Ingresu to curry Ispagnolu almohazar Italianu strigliare Tedescu striegeln.

infachilàre , vrb: infacilai, infacilare Definitzione pònnere su fachile, sa faciola; pònnere calecuna cosa a cuare sa cara Sinònimos e contràrios acapuciai, acubudhare, acuguciai, acugudhai, fachilare, incugudhai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu avoir des œillères (fig.) Ingresu to put blinkers Ispagnolu poner anteojera Italianu méttere il paraòcchi Tedescu Scheuklappen aufsetzen.

infaltzàre , vrb Definitzione coment'e bogare in falsu o fàere falsu, nau in su sensu de bènnere mancu a unu giuramentu, a su foedhu Sinònimos e contràrios afalsare, disfrassai, traíchere Tradutziones Frantzesu fausser, déformer Ingresu to distort Ispagnolu faltar Italianu falsare Tedescu verfälschen.

infarraciài, infarratzài , vrb: infarrutzae, infarrutzari, infarrussai Definitzione nau de sa linna bècia, agiummai coment'e fàere o essire a farra, guasta, totu istampada; foedhandho de fruta chistia, tzucorare a sola Sinònimos e contràrios afarratzai, afarrixedhai, afarruciare, irfarinare, pipionire Frases est fatu de linna bècia chi no infarratzat ◊ crepau siat, che doga infarraciara! 2. sa figu sicà si papat candu est bene infarrutzà Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se vermouler Ingresu to be worm-eaten Ispagnolu carcomer Italianu tarlare Tedescu wurmstichig machen.

infeíre , vrb Definitzione fàere feu, légiu Sinònimos e contràrios afeai, illegiri, illegiare, sbisuriai | ctr. imbellichinare, imbellire Frases in sa tana fiama tremulante t'infeit sa figura cadavérica (P.Casu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enlaidir Ingresu to make ugly Ispagnolu afear Italianu imbruttire Tedescu häßlich machen.

infelài , vrb Definitzione pigare o giare fele, arrennegu meda, tzacu Sinònimos e contràrios abbetiae, acroconai, afelonare, airai, arrabbiai, arragiolire, arrannegai, imbirdinare, inchietae, infelonae, infelonire, inferronai, renignai | ctr. allegrare, prexai Frases seis narendindi, de tontesas, po mi acabbai de infelai, oi!…◊ a chini no faint infelai, pigadas a mandronia!… ◊ infelendi po is fillus seu, ca funt dimónius! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se mettre en colère Ingresu to get angry Ispagnolu irritarse, enfadarse Italianu adirarsi Tedescu sich ärgern.

infelloníri , vrb rfl: infelonire Definitzione pigare fele, arrennegu meda, a s'airada, su si fàere a una píbera de s'arrennegu Sinònimos e contràrios afelonare, imbirdinare, infelai, infellonai, trenesci Frases si fuant infellonius ancora de prus e dhus boliant cundennai a morti ◊ s'infeloniat e sa mente sua no ischiat decídere su comente ◊ abarrit calmu ca no serbit chi s'infelonit! Tradutziones Frantzesu devenir furieux Ingresu to become furious Ispagnolu enfurecerse Italianu inviperirsi Tedescu sich erbosen.

infendiài , vrb: infindhiare, infindhigare, isfindhigare, sfendiai Definitzione nau de sa fémina, naschire su fedu nou Sinònimos e contràrios iglierare, insinnigare, iscendiai, palturire, springiai | ctr. imprignare Frases chi impríngias ge as a infendiai! Ètimu ltn. *exfendicare Tradutziones Frantzesu accoucher Ingresu to be delivered of Ispagnolu parir, alumbrar Italianu partorire Tedescu gebären.

infèrrere, infèrri , vrb: infèrriri, insèrrere Definitzione imbàtere, lòmpere o andhare a calecunu logu (e si podet nàrrere fintzes de tempus), essire de sa làcana e intrare in àteros terrenos; foedhandho de matas, pònnere is ifertas in is truncos immuciurraos po fàere matedu méngius, o, foedhandho de meighinas, giare o fàere su vacinu po no pigare una maladia / pps. infertu / maneras de infèrriri una mata: a ogu, a cambu intr'e su croxu e su truncu, a pértia in su truncu isperrau Sinònimos e contràrios afèrrere, imbàtere / atumbae / iferchire, ifèrrere, incirai / aciúgnere Frases ch'est infertu in Gavoi a si comporare brocas ◊ custa borta parit ca nci dha inferrit: est sa de tres bortas chi donat s'esami! ◊ tuviduvi c'est infertu a incudheni ◊ l'at infertu un'istocada a petorras ◊ aundi nc'inferrit custu camminu? ◊ candu un'abi nc'inferit in logu chi dhoi at frori bandat a su casidhu e avisat is àteras ◊ apo infertu sos murros a su muru!◊ sa pompa inferrit s'àcua atesu, si dhui at pressioni ◊ chini no tenit funtana si depit inferri a un'àtera domu po s'àcua 2. nci at a inferri apustis de s'arragorta a torrai a acorrai su cuntzillu comunali ◊ a passai su cumbidu nci at a inferri a cras a merí 3. cussa mata de pirastu est chena de inferri ◊ is pillonàcius dhus inferint 4. si podet insèrrere una murga de orrobba a sa fardeta Ètimu ltn. inferre Tradutziones Frantzesu joindre, greffer Ingresu to reach, to graft Ispagnolu llegar, injertar Italianu giùngere, innestare Tedescu ankommen, veredeln.

infertzíre 1 , vrb: isfertzire Definitzione pònnere su prenimentu a unos cantu papares Sinònimos e contràrios fartziri, impreni Ètimu itl. infarcire Tradutziones Frantzesu farcir Ingresu to stuff Ispagnolu rellenar, embutir Italianu farcire Tedescu füllen.

infestàre , vrb Definitzione giare infestu, fàere istrobbu Sinònimos e contràrios agiorridare, ammaciocai, annischissai, ifadare, ifastizire, malifestai, strobbai, suberiare Frases baediche dae cue, chi mi ses infestendhe! Ètimu ltn. infestare Tradutziones Frantzesu déranger Ingresu to bother Ispagnolu importunar Italianu importunare Tedescu belästigen.

infilipàre , vrb Definitzione pigare a unu de mala manera, foedhare o pigare sa gente a foedhos malos, ponendhodha a brigare Sinònimos e contràrios afierare Frases custas ciàciaras infilipant sas discórdias e sos ódios tra famíllias Tradutziones Frantzesu s'acharner, fomenter Ingresu to act cruelly, to foment Ispagnolu encarnizarse, provocar Italianu infierire, fomentare Tedescu wüten, anfeuern.

infinigàe, infinigài, infinigàre , vrb Definitzione fàere prus fine, torrare o menguare sa grussària de sa cosa, ma fintzes is capacidades de sa carena, de sa persona Sinònimos e contràrios afinai, afinicare, assilingare, assutighilare, conciumire, fragiare, ifiniare, insutiligai, irrussare, isgumentare | ctr. ingrussai 2. at a bivi turmentau de su surrúngiu fintzas chi at a mòrriri infinigau ◊ portu is manus infinigadas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu réduire, user Ingresu to thin, to wear out Ispagnolu adelgazar Italianu assottigliare, logorare Tedescu feiner machen, verbrauchen.

infiochitàre , vrb: inflochitai, infrochetari, infrochitai Definitzione pònnere frocos, fàere bella una cosa ponendhodhi frocos Sinònimos e contràrios aflochitai, afrochedhare Tradutziones Frantzesu enrubanner Ingresu to tassel Ispagnolu adornar con lazos Italianu infioccare Tedescu mit Bändern schmücken.