A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

chiesisíat , prn Definitzione chie (si) siat, css. persona, chie si bògiat chi siat, unu/una bastat chi siat Sinònimos e contràrios chincoi, chinechisiat, chinecoe, chinisiollat, siachisiat / chie, chine Frases chiesisiat podet fàghere una cosa goi ◊ chiesisiat chi cherfat intrare, catzachelu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu qui que ce soit, n'importe qui Ingresu anyone Ispagnolu quienquiera, cualquiera (que) Italianu chicchessìa, chiùnque Tedescu wer auch immer.

chietàre , vrb: achedare* Sinònimos e contràrios apachiare, apasaogare, assebiai.

chietèsa , nf Definitzione su èssere totu chietu, assentau, firmu Sinònimos e contràrios assébiu Frases su bilde de cussa tanca contra a sole lughet, cumbidendhe sos ojos chi si bi frimmant in chietesa ◊ fiat chietu ma de una chietesa chi fadiat a timiri Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu calme, repos Ingresu quiet Ispagnolu tranquilidad, calma Italianu quïète Tedescu Ruhe.

chiétu chétu

chietúdini , nf Definitzione su èssere totu chietu, séliu Sinònimos e contràrios assébiu, chietesa.

chifílu , avb: achifilu* Definitzione a trotu, male / bènnere, essire a chifilu = a chivésciu, a trotu Sinònimos e contràrios abboe, achibboe, acorrimboe, calembru, chivessu, imboe, ochirioe.

chígala chícula

chíghela, chíghera chíchela

chíghere , nm Definitzione basolu becudu, fasolu cíxiri, genia de laore a tiradura e su granu chi faet, bonu po papare, coment'e unu pisu ma tundhu e cun su bicu ue bogat sa tzeurra: faet sa tega curtza curtza cun d-unu o duos granos) Sinònimos e contràrios basolubitzudu, basoludundhu, cígiri Frases fut su chíghere orrostiu su prus pastu preferiu po dhos fàere bufare! ◊ in iscola poniant is piciochedhos addoraos a benugos nuos in terra, a bortas cun chíghere asuta Terminologia iscientìfica lrs, Cicer arietinum Ètimu ltn. cicer. Tradutziones Frantzesu pois chiche Ingresu chickpea Ispagnolu garbanzo Italianu céce Tedescu Kichererbse, Kicherling.

chigherína , nf Definitzione coígiu, cosighedha coigiada Sinònimos e contràrios minudàntzia, nennaria, pimpirimpalla, pistiridhu.

chighigliàre , vrb Definitzione erríere a iscracàlios mannos Sinònimos e contràrios iscacagliare, isgangagliare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chahuter, rire brusquement Ingresu to laugh in an unseemely manner Ispagnolu reír a carcajadas Italianu rìdere scompostaménte Tedescu schallend lachen.

chighígliu chichígliu

chighilliàdu , agt Definitzione chi est postu in chighílliu Sinònimos e contràrios aunzadu, avolotadu, bolluzadu, suguzadu Frases sa zente fit totu chighilliada dai sos sinedristas, fariseos e iscribbas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu agité, excité Ingresu excited Ispagnolu agitado, excitado Italianu agitato, eccitato Tedescu aufgeregt.

chighillítu , nm Definitzione chirighiri, tocamentu po fàere erríere, fintzes iscrafíngiu Sinònimos e contràrios chillighilli.

chighílliu chichígliu

chighíllu chichígliu

chighína , nf, nm: chigina, chijina, chinisa, chiníscia, chisina, chixina Definitzione su materiale a pruinedhu fine chi abbarrat de sa cosa e mescamente linna) abbruxada (de colore biancu brutu si est abbruxada bene) Sinònimos e contràrios chíghine, chinisu, cinus Maneras de nàrrere csn: sas chixinas, sos chisinos = su mércuris candho comintzat su barantinu; betare sas chisinas a unu = betàreli maledissiones, fàghereli fatuzos; falare o fàghere una cosa o unu logu a chisina = abbruxai totu; zúghere sa cara che a sa chisina = portai faci lègia, istai mali; èssere a una chisina = èssiri imbriagus; frocas de chisina = tàpile ladu de chisina, fozisina brusiada chi bolat; mòrrere in sa chisina = bregúngia manna pruscatotu po un'ómini, nau de chini si morit in domu e no trabballendi Frases ube si fachet focu bi abbarrat chisina ◊ su fogu at falau a chisina totu su monte ◊ paret unu vulcanu bombitendhe chigina e bràgia ◊ cussu logu est carralzadu de chixina, ca l'ant brujadu ◊ cussu est fatu a chigina e ismentigadu puru 2. zughet sa cara chei sa chisina, in colore de chisina ◊ ti faches chei su frore de sa chisina pro onzi cosichedha ◊ pro te no benit mai mércuris de chijina e gai sempre in màscara ses tue! (S.Casu) Ètimu ltn. *cinisia Tradutziones Frantzesu cendre Ingresu ash Ispagnolu ceniza Italianu cénere Tedescu Asche.

chighinàrzu , agt Definitzione chi istat imbuscinau in su chinisu, totu brutu de chinisu Sinònimos e contràrios chighineri, chijinalzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sale de cendre (ou couvert) Ingresu ashy Ispagnolu ceniciento Italianu ceneróso Tedescu mit Asche bedeckt.

chíghine , nm Definitzione su chi abbarrat de sa cosa abbruxada, chinisu e orrughedhos de crabone / fàghere a c. = achighinare, abbruxai Sinònimos e contràrios chighina*, chinisu, cinus Sambenados e Provèrbios smb: Chighine, Chighini.

chighinéri , agt: chijineri, chiniseri, chisineri Definitzione chi istat sèmpere in su chinisu, acanta a su fogu, in sa forredha, chentza trebballare Sinònimos e contràrios chinisaju, fochilarju, mandrone, praitzosu Frases est che bídere in campu su leone cun batu chijineri e trisinadu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu paresseux Ingresu lazy Ispagnolu perezoso Italianu neghittóso Tedescu träge.