A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

pedighína , nf Definitzione genia de fossu chi si faet in s’oru de su truncu (in su pei de sa mata), a inghíriu de matas o de àtera cosa prantada po dhis abbarrare abba apaulada; fossu Frases su terrinu arvatadu a marrinfatu l'ischérviant, ndhe betant sas cadrijas e sas pedighinas (G.Addis) Ètimu srd.

pedighinàre pedichinàre

pedighínu , nm: pidighinu Definitzione genia de pentzamentu / àere una cosa a pidighinu = tènniri iscinitzu po ccn. cosa Sinònimos e contràrios apensamentu, apinnicu, arraolu, ischinitzu, pedine, pestighinzu / abbalàviu, atàviu, fazellu Frases candho unu at su pidighinu de tucare chito no drommit ◊ su pidighinu chi ant sos de domo est su chi podet capitare cras (M.Bua)◊ su pidighinu chi aiat si apasigheit addaghi resesseit a si ammentare su càntigu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu agitation, mouvement Ingresu restlessness Ispagnolu inquietud, desasosiego Italianu irrequietézza, moviménto Tedescu Unruhe, Bewegung.

pedigòne, pedigòni , nm Definitzione frucàgiu prantau; muredhu o àteru a inghíriu de su fundhale de una mata (es. olia), a cortina Ètimu srd.

pedigótu , agt, nm: peigotu Definitzione chi o chie sufrit de peanas Sinònimos e contràrios peanosu Tradutziones Frantzesu podagre Ingresu gouty Ispagnolu afecto de podagra Italianu podagróso Tedescu podagrisch.

pedigúngia , nm Sinònimos e contràrios abbericúngia, poburedha, procumuntoni Terminologia iscientìfica crp, philoscia muscorum, porcellio laevis, armadillium granulatum Ètimu srd.

pedijólu , agt, nm Definitzione chi o chie istat a su pedi pedi, a su dimandha dimandha, prus po avesu chi no po bisóngiu Sinònimos e contràrios pedixolu Terminologia iscientìfica ntl.

pedíle , nm: predile Definitzione genia de acorru fatu a muru bullu in is tancas ue si acorrant is vitellos, o fintzes is porcos Sinònimos e contràrios petrule Frases candho tenes porchedhos in predile, cun su mere as a tènnere chistione! Ètimu srd.

pedimèdha padimédhu

pedimènta , nf Definitzione crica de dinare, su pedire po àtere, po agiudare a calecunu Sinònimos e contràrios busca, peduina, pedulia Ètimu srd.

pedimòdhe , agt Definitzione nau de ccn., chi portat sa pranta de su pei lada lada, chentza ischeadura in mesu Sinònimos e contràrios pedibbassu Ètimu srd.

pedína , nf: pidina 1 Definitzione petzu de su giogu de dama e de iscacos chi si movet in taulita iscacada; nau a befa, fémina de bàscia cunditzione.

pedinàre , vrb Definitzione caminare, andhare / p. sas fàulas in terra a ccn. = istare sèmpere naendho fàulas.

pedíne , nm, nf: pedinu, pidina, pidinu Definitzione genia de pentzamentu chi si tenet po ccn. cosa Sinònimos e contràrios apensamentu, apinnicu, arraolu, pedighinu, pestighinzu, revinu, solovu Maneras de nàrrere csn: est unu pedinu (nadu de unu) = ifadosu; fàchere una cosa a p. = bene, cun contivizu; intrare pedine = leàresi pessamentu Frases tota addolimada est sa persone chi pro sa cura li ponet pedinu ◊ lu tenia a pidinu de andhare a fàghere cussu cumandhu ◊ si essis, tene pidinu de torrare! ◊ mama tua ti sighit a pedinu in s'isconsolu ◊ cun cussu pidinu in conca no resesso a drommire ◊ su dutore l'at bisitada cun cuidadu e mudu: in cara si li leghiat però sa pidina e unu belu de suore si est mudadu in gútios Sambenados e Provèrbios prb: chie no at pedinu est ómine mischinu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu anxiété, hantise Ingresu worry Ispagnolu ansia, inquietud, angustia Italianu ànsia, assillo Tedescu Angst, angstvolle Unruhe.

pedinósu , agt: pidinosu Definitzione nau de ccn., chi tenet pidinu, pentzamentu, contivígiu Sinònimos e contràrios apidinadu, apinnicadu, apremuradu, pinnicosu | ctr. discodiau, trascuradu Frases za est pidinosu pro triballare: su manzanu petzi ndhe lu bides pesadu, chito chito ◊ pisedha pidinosa: no bi at bisonzu de bi las nàrrere, sas cosas, za bi pessat! 2. candho fit bajanu no teniat oriolos e ne pensamentos de crios e ne de muzere pidinosa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu prompt Ingresu prompt Ispagnolu solícito, celoso Italianu sollécito Tedescu eifrig, fürsorglich.

pedínu pedíne

pedinzòne , nm Definitzione ufradura chi faet su fritu, prus che àteru in manos o in peis, e faet a iscrafíngiu Sinònimos e contràrios filinzone, maninzone, pilinzone, pirignone*, zelone Terminologia iscientìfica mld Tradutziones Frantzesu engelure (aux pieds) Ingresu chilblain Ispagnolu sabañón a los pies Italianu gelóne (ai pièdi) Tedescu Frostbeule (an Füßen).

pedínzu , nm Definitzione su pedire, pedidoria Frases sos disaguraos fachent pedinzos pro cada bisonzu (B.Murgia) Ètimu srd.

pedíre, pedíri pedíe

pedisciànca , avb Definitzione a p. = a pincaredhu, brinchidandho o andhandho cun d-unu pei solu.