Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

abbarrosài, abbarrosàre , vrb Definitzione fàere su barrosu Frases s'intendiant tzérrius de piciochedhus abbarrosendi de chini fiat su gol Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'enhardir Ingresu to become bold Ispagnolu envalentonarse Italianu imbaldanzirsi Tedescu übermutig werden.

abbasolàre , vrb Definitzione si narat de su trigu candho su granu est faendhosi bellu, prenu e matucu; nau de gente, de animales, bogare o pònnere bentre manna Sinònimos e contràrios abberare, achiare, ammadurae, ciòmpere, còmprere, crompire, ingranire, lòmpere 2. cantu che ses istadu in tzitade ti ses abbasoladu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grener Ingresu to seed Ispagnolu granar Italianu granire Tedescu Körner bilden.

abbatàre , vrb Definitzione murigare a forte una cosa (modhe); torrare àlidu a pelea, coment'e chie portat assúpidu / pane abbatadu = pane frissu cun late e oos; ovu abbatatu = ispírit'e ou Sinònimos e contràrios batulare, iscumbàtere, moricare / assolocare, assoropare, isalidare Frases abbatare un'ou, sa majonesa 2. su cane est abbatandhe, istracu Tradutziones Frantzesu fouetter Ingresu to whip Ispagnolu batir, licuar Italianu frullare Tedescu quirlen, mixen.

abbatàre 1 , vrb: batare Definitzione fàere unu patu, un'acórdiu Sinònimos e contràrios patuai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu stipuler Ingresu to agree on (up) Ispagnolu pactar Italianu pattuire Tedescu vereinbaren.

abbatàre 2 , vrb Definitzione pèrdere de ànimu Sinònimos e contràrios abbatire Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu déprimer Ingresu to depress Ispagnolu deprimir, abatir Italianu deprìmere Tedescu deprimieren.

abbàtere , vrb: abbàtiri Definitzione betare o fuliare a terra; pèrdere de ànimu, fàere pèrdere su coràgiu Sinònimos e contràrios abbatire, abbilgonzare, isarcare | ctr. animai, audire, incorai Frases ndhe at abbàtidu un'àrbure 2. si est abbàtidu pro nudha ◊ sa mala fortuna mi abbatit Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu abattre Ingresu to pull down Ispagnolu abatir Italianu abbàttere Tedescu niederwerfen.

abbaticàre , vrb: abbatigare, abbatzicare Definitzione fàere pesu incracandho o ispinghendho de pitzu Sinònimos e contràrios abbarrigare, acacigai, apistulare, carcare, incalcare, pretare / strecae Frases su pesu de sa carena l'abbatzicaiat 2. sa lamedha l'at abbatzicata che tubbedhu líticu de dentifritzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fouler Ingresu to press Ispagnolu apretar, comprimir Italianu pigiare, comprìmere Tedescu drücken.

abbatilài, abbatilàre , vrb Definitzione fàere a pígiu grussu e tostau de cosa chi si atacat, fàere a unu bàtile, nau de s'erba meda, de s’orrobba, de is pilos, de frutuàriu chi orruet a terra a terrinu cobertu; a sa camp., fintzes ammuntonare tzapulina, (nadu de matas) carrigare de frutu; pònnere su bàtile e issedhare un'animale Sinònimos e contràrios apedhai 1, apedhitzare, apiciociai Frases totu cussa cosa chi zughes abbatilada it'est? ◊ cussos pilos totu abbatilados cherent samunados! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu feutrer Ingresu to felt Ispagnolu apelmazar Italianu infeltrire Tedescu filzen.

abbatíre , vrb Definitzione su si pèrdere de ànimu, pèrdere coràgiu, gana de fàere Sinònimos e contràrios abbàtere, abbilgonzare, afachilare | ctr. animai, audire, incorai Frases nudha mi abbatit prus de su sidi ◊ sa mala fortuna mi abbatit Ètimu spn. abatir Tradutziones Frantzesu déprimer, humilier Ingresu to discourage, to humiliate Ispagnolu deprimir, abatir Italianu deprìmere, umiliare Tedescu deprimieren, demütigen.

abbaucàre , vrb Definitzione incantare e pigare in giru, ingannare Sinònimos e contràrios abbabballocai, abbalaucare, abbanghelare, abbentai, abbucallotare, alleredhare, ammammalucare, atontai, atraucare, incapiare, ispabajare, spantasiai Frases su pópulu est tontu e l'abbaucant cun cosas faltzas ◊ a tzerta zente l'ant abbaucada cun bículos de bidru e de istagnola, ca lughent! Ètimu spn., ctl. Tradutziones Frantzesu embobiner Ingresu to reel Ispagnolu embaucar Italianu abbindolare Tedescu betäuben.

abbaunzàre , vrb: abbunzare Definitzione nau de abba, murigare e imbrutare de no èssere prus límpia; fàere abbunzos, improdhos, cosas chi no andhant bene, chi no funt bene fatas; nau de gente, imbrutare, ammanciare, tocare pruschetotu s'onore Sinònimos e contràrios aciapuciae, acoredhai, afeai, ammammungiai, improdhai, massipari / abbuligiai 1 Frases s'ides funtana límpida l'abbunzas ◊ ite ses abbunzendhe cun cussu ludu, tue? ◊ proite m'as abbaunzadu s'abba de su trainu? ◊ sos contos de zanas e súrviles lis poniat tzudha ritza abbunzànnelis su sonnu 2. befulendhe s'onestade, no l'as mai rispetada: dae pitzinna abbunzada chi faghias piedade ◊ giustu su chi ti nesi ti est costadu: daghi ti at abbunzadu ti at frundhidu ◊ no si cheret fàchere abbunzare dae sos dutores de sa bidha Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu barbouiller, troubler Ingresu to soil Ispagnolu enturbiar, empañar Italianu imbrattare, intorbidire Tedescu beschmutzen, trüben.

abbefàre, abbefiàre , vrb: befai Definitzione de abbefare; chi est pigau a befa, dhu pigant a befa, a errisu Sinònimos e contràrios abbilgonzare, abbirgonzire, atzantarare, befulare, bufonai, ilvilgonzare, sbregungiri Frases fit a matrofas e ciacotas abbefendhe sos cumpanzos ◊ sos mannos mi abbéfiant ca fato custas cosas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bafouer, railler Ingresu to deride Ispagnolu escarnecer, mofarse Italianu beffare, derìdere Tedescu verspotten, auslachen.

abbeladinàre , vrb Definitzione fàere a gheladina, cagiare, nau pruschetotu de brodu, sàmbene o cosas deasi Sinònimos e contràrios ammallorai, apiatare, cagiare, giagare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cailler Ingresu to curdle Ispagnolu cuajar Italianu rapprèndere Tedescu gerinnen lassen.

abbelàre , vrb: abbeliare Definitzione agiummai coment'e pònnere o portare unu velu in is ogos de no pòdere bíere bene is cosas, nau in sensu de si lassare pigare de unu sentidu forte meda, pruschetotu de amore po una fémina o po un'ómine Sinònimos e contràrios abbaradhare, ammorare, imbelare, inamorai, indeosare, ingeniai / abbalaucare, abbengare, ammodoinai, asturdire, atolondrai, scilibriri, stontonai 1 Frases no tenzo pasu finas a candho ti abbelat su mundhu chi ti daet su binu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'embéguiner Ingresu to take a fancy Ispagnolu encapricharse Italianu invaghirsi Tedescu sich verlieben.

abbelenàre , vrb: abbenenare, afenenare, aferenai, avelenai, avelenare, avelenari, avenenare, averenai, felenai Definitzione pònnere, pigare o fàere pigare velenu; nau de una pistadura, fàere lida, druchesada; nau in cobertantza, fàere provare fele, arrennegu forte Sinònimos e contràrios alluae, atoscai, atossicai 3. comente si ant a apònnere a tantas màssimas avelenadas? ◊ sa sàngia aferenat s'esisténtzia ◊ campos de fiores profumaos sunt de ódiu e rancore abbenenaos Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu empoisonner Ingresu to poison Ispagnolu envenenar Italianu avvelenare Tedescu vergieften.

abbellíe , vrb: abbellire Definitzione fàere bellu, prus bellu Sinònimos e contràrios addegiare, imbellire, mudai | ctr. afeai Ètimu itl. abbellire Tradutziones Frantzesu embellir Ingresu to adorn Ispagnolu embellecer Italianu abbellire Tedescu verschönern.

abbellitài, abbellitàre , vrb Definitzione fàere bellu, cuncordare cosas po bellesa Sinònimos e contràrios abbellire, mudai 2. in bidha ant abbellitau sa crésia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu maquiller Ingresu to make up Ispagnolu maquillar Italianu imbellettare Tedescu schön machen.

abbeltudàre , vrb: abbertudare, abbirtudare, aveltudare, avertudiare Definitzione apèrrere is ogos ischidandhosi, ischidare, cumprèndhere; torrare in sensos, nau de unu chi si est dimajau, imbortighinau Sinònimos e contràrios irvertudare, ischidare, isvizuliare, scidai, solbèschere Frases su sonnu ischida, abbertúdadi un'istante! (G.M.Ruggiu)◊ su pitzinnu est abbarradu drommidu e pustis ora si est abbertudadu ◊ in s'assuconu ispasimendhe mi so dae su sonnu abbertudadu ◊ pro non pèrdere totu, sa mischina si fit avertudiata e aiat postu mente ◊ no est fàtzile a pessare chi nudha tet èssere piús che a prima, a ti aveltudare apoi de su chi est sutzessu 2. un'ora so istau mortu in terra: de poi mi ndhe so abbirtudau Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se réveiller Ingresu to wake (up) Ispagnolu despertarse Italianu svegliarsi Tedescu aufwachen.

abbenatzài , vrb Definitzione fàere a benatzu, abbadrinu Sinònimos e contràrios apadulare, ammodhocare, imbenatzai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu transformer en marais Ingresu to swamp Ispagnolu empantanar Italianu impaludare Tedescu versumpfen lassen.

abbengàre , vrb Definitzione incantare cun abbengos, mantènnere a unu cun contos o chistiones chi praghent o incantant meda e atontant puru; cricare de si tènnere o de dhu tènnere contu de alimentu, a unu Sinònimos e contràrios abbaucare, abbanghelare, abbentai, atraucare / abbalaucare, abbelare, abberelare, atolondrai, atontonare, scilibriri, stolondrai Frases sirenas, cantendhe, abbengaiant sos marineris chi capitaiant a s'ala issoro ◊ sa zente, a sos contados de Ulisse, ndhe restat dilliriada, abbengada ◊ cun custu zogu su pitzinnu si abbengat Tradutziones Frantzesu hébéter Ingresu to be bewildered Ispagnolu embelesar Italianu imbambolare Tedescu bezaubern.