Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

intzimiài , vrb Definition ingòllere o pònnere tema, intzimia, cuménciu de maladia; cumenciare, cumenciare a si pàrrere una maladia: nau de fémina, bènnere o èssere príngia Synonyms e antonyms atemare, cajonare, colpire, temiare / comentzari 2. cussu dh'emu intzimiau dèu ◊ est intzimiau de mali ◊ est intzimiau de machiori 3. ma poita boit sa levadora: ita est, intzimiada?! ◊ depit tenni fillu ca est intzimiada 4. is fuedhus suus no intzímiant su siléntziu chi regnat in cussu logu Etymon srd. Translations French causer English to cause Spanish enfermar Italian cagionare German verursachen.

intzodhài, intzodhiài , vrb Definition arrennèscere a fàere calecuna cosa, bogàrendhe atzola, intzertare / i. fuedhu = ispirastrare peràula, nàrrere cun craresa, bene, sas peràulas Synonyms e antonyms acamingiai, ammatzamurrai, incannugai / ispirastrare Sentences si no ndi fadeus oi, de custa cosa, no nd'intzodhaus prus ◊ ita totu est su chi ses intzodhendu? ◊ si dh'at nau in tres línguas ma no nd'intzódhiat manc'una! 2. totus fuant prenus de ispantu e no intzodhànt fuedhu ◊ no intzodhat fuedhu, achíchiat e is pagus fuedhus chi narat funt ammesturaus e a truncu de língua Etymon srd. Translations French embobiner, resoudre English to hit words Spanish dar en el blanco Italian venire a capo di qlcs., impastocchiare German einer Sache auf den Grund kommen.

intzuài , vrb Definition murrungiare, nau de su porcu Synonyms e antonyms acioare, crochidare, tzuinai, tzuniari Translations French grogner English to grunt Spanish gruñir Italian grugnire German grunzen.

intzudhíre , vrb Definition intrare unu pagu a fortza in logu malu, difícile, de malesa, de gente meda Synonyms e antonyms atzutzudhire, fichire, ifertzire, imbèlghere, incotzigare, infruncuai, intzutzudhire Sentences no ti agatant mai in posse: no isco inue ti che intzudhis! ◊ si che intzudhiat in totue fintzas si no bi aiat logu ◊ si no intzudhis, cun totu custas màchinas no colas mai! ◊ a ue ses intzudhindhe: no bides chi no che at logu?! Etymon srd. Translations French enfoncer, s'introduire, se faufiler English to hammer, to enter, to slip in Spanish clavar, introducir Italian conficcare, introdursi, intrufolarsi, ficcarsi German einschlagen, sich einschleichen, sich bringen.

intzurtài , vrb Definition nàrrere a unu cosa chi faet pigare tzacu, a crepu, chi no est abberu, chi dispraxet meda, ofendhet Synonyms e antonyms ingiugliare / intzidiare, suberiare Sentences no dh'intzurtis, sa pipia, ca si ponit a prangi Translations French insulter English to insult Spanish insultar Italian insultare German beleidigen.

intzutzulài, intzutzullài , vrb: itzutzulai Definition istare a su punghe punghe, naendho o faendho in crica de ispínghere s'àteru a fàere calecuna cosa Synonyms e antonyms impunciai, inciulai, insissiligai, intzidiare, intzutzulliri, ispuntzonare, ispuntogliare, tzuntzullare Sentences tocat a iscurtai ita narat sa genti e a intzutzullai asuta asuta ◊ mi intzutzullat sa genti coment'e chi sia un'ànima mala ◊ circànt sa manera de dh'aciapai, a Cristus, e intzutzullànt a tot'is Ebreus ◊ a giòvunu gei praxiat a mei puru a itzutzulai is bagadias! ◊ sa chistioni at intzutzullau sa crosidadi de is féminas Etymon srd. Translations French piquer, taquiner English to prod Spanish provocar Italian stuzzicare German reizen.

inverniciàre, invernissài , vrb Definition pònnere a calecuna cosa sa vernice po cumpàrrere de prus, o fintzes po durare de prus Synonyms e antonyms prannissai, verniciare Sentences s'invernissat fintzas s'istrexu de terra Translations French vernir English to paint Spanish barnizar, pintar Italian verniciare German firnissen.

invèrtere, invèrtiri , vrb Definition cambiare una cosa cun àtera, pònnere is cosas in órdine diferente, a su contràriu Synonyms e antonyms furriai Translations French inverser English to reverse Spanish invertir, cambiar Italian invertire German umkehren.

investíre , vrb Definition impreare su dinare o capitales in afares, po fàere afares, produire e bèndhere cosas o fintzes servítzios Synonyms e antonyms fincai Translations French investir English to invest Spanish invertir Italian investire German anlegen.

inzerràre, inzerriàre , vrb Definition fàere s'inzerra, giare ifadu, tzacu / i. su cane = aunzàrelu o pònnere contr'a ccn., atzitzare Synonyms e antonyms aciopai, atiare, audire, auntzare, imprumonare, inciulai, intzidare, ubetzare, umprigare / incidai, intriscare, mincidiare, purruntzare, suberiare, tinghitare | ctr. caciare Sentences cussos s'inzerrant e istochizant che fizastrinos ◊ ma cale pecadu deviat rimediare si a lu buscare e a l'inzerriare fit sempre issa?! ◊ in custa catza mortale so una fera inzerriada chi aisetat sa note pro un'iscàmpiu de vida (L.Mele)◊ su padronu, invece de lu chiscire, su cane, lu fit inzerriendhe! Translations French exciter, pousser, provoquer English to incite, to provoke Spanish instigar, azuzar Italian aizzare, provocare German aufhetzen.

inzestràre , vrb Definition pònnere in bregúngia, pigare a befa faendho ingestos lègios Synonyms e antonyms istòlchere, istrochire, istrochizare, strochillai Sentences l'azis imparada bene s'iscola de inzestrare e de afachilare!… Etymon srd. Translations French railler English to mock Spanish escarnecer Italian beffeggiare, schernire con gestàcci German verspotten.

ipigiàre , vrb: ispiciare Definition fàere impresse, mescamente fàere impresse is fainas Synonyms e antonyms achipire, afiliatare, atoliare, ispicire, spodhai / ghilghisare Sentences fit unu cadarone nemmancu bonu a ispiciare sas fainas de maridu in su letu (Ptz.Mura)◊ non est una faina de ispiciare impresse Etymon itl. spicciarsi Translations French se dépêcher English to finish off Spanish despachar Italian sbrigare German leisten, schaffen.

irbainàre , vrb: isbainare, sbainai Definition bogare de sa bàina Sentences isbàinat s'ultedhu e si che lu cravat totu Translations French dégainer English to unsheathe Spanish desenvainar Italian sguainare German ziehen.

irbaíre , vrb: isbaire Definition ispèndhere prus de su bisóngiu; fàere giare atentzione a calecuna àtera cosa coment'e a giogu, a ispàssiu Synonyms e antonyms burrusciare, ispeldisciare, istravuciare / irballare 1 Sentences su pópulu domandhat proite tantos miliardos isbaidos ◊ est unu criminale chie isbait sos benes púbblicos ◊ isbaint sos milliardos a manca e a dresta, tantu za pagant sos àteros! 2. a sa pitzinna pro l'irbaire li at nadu ca fit ghirandhe su babbu ◊ pro irbaire sa pitzinna, ca fit timendhe, sa mama si ndh'est rísida Etymon ctl. esbair Translations French dilapider, gaspiller English to waste Spanish dilapidar, derrochar Italian dilapidare, sprecare German durchbringen, verschwenden.

irbalèndhere , vrb Definition coment’e pèrdere sa balia, is fortzas, de s’immarritzone o de su fàmene Synonyms e antonyms iltasire, irbalesiare, isfianchire Translations French épuiser English to exaust Spanish agotar, extenuar Italian spossare German ermüden, erschöpfen.

irbambissiàre , vrb Definition fàere o essire bambu, pèrdere sale Synonyms e antonyms abbambiai, ilbambiare, isbambiorare | ctr. salire Etymon srd. Translations French dessaler English to desalt Spanish desalar Italian scipidire German geschmacklos werden.

irbandhonàre , vrb: sbandonai Definition lassare cosa, logu o gente in abbandhonu, chentza custodiau, chentza ndhe fàere contu Synonyms e antonyms abbandhonare, disamparai, discuidai, lassai, scabidai | ctr. contifizare Sentences mischinedha, sa catedha de númene no ndh’at, ca l’ant irbandhonada dae candho fit minore ◊ custas olias las ant irbandhonadas, chentza pudadas e ne irfruedhadas prus Translations French abandonner, négliger English to leave, to neglect Spanish abandonar Italian abbandonare, trascurare German verlassen, vernachlässigen.

irbarbàre , vrb: isarvare, sbarbai Definition segare o fàere sa braba Synonyms e antonyms afaitai Sentences s'arveri est isarvendhe a unu chin d-una resorza betza, mischinu! Translations French raser English to shave Spanish desbarbar, afeitar Italian sbarbare German rasieren.

irbarcàre , vrb: isbarcai, isbarcare, sbarcai Definition essire o bogare de sa barca a terra, nau prus che àteru po essire, calare o iscarrigare a terra de sa nave, de s'aeroplanu, a s'acabbada de unu viàgiu Synonyms e antonyms | ctr. imbarcai Sentences sos astronàutas nostros sunt irbarcaos a terra ◊ ita funt abetendi? immoi ge podiant isbarcai puru! Translations French débarquer English to land, to disembark, to put down Spanish desembarcar Italian sbarcare German ausschiffen.

irbardellàre , vrb: isbardelliare, sbardellai Definition bestire o portare male in pitzu su bestimentu, a coedha fora, ibbutonada o àteru Synonyms e antonyms irraghilare, isbrocare, ischígnere | ctr. chígnere 2. zughiat su sinu nudu, in foras de sa camisa isbardelliada ◊ su massaju est totu irbardellau Etymon itl. sbardellato Translations French mettre en loques English to tear to pieces Spanish desgarrar Italian sbrindellare German zerfetzen.