Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

corrispúndiri , vrb: currispòndhere, currispòndiri Definitzione cuncordare, torrare paris o atobiare de una cosa cun calecun'àtera, de unu cumportamentu cun d-un'àteru a manera de lòmpere a unu matessi iscopu, fintzes giaendho un'arrespusta; giare cosa in càmbiu de su bene arreciu, fàere a càmbiu apare calecuna cosa, mescamente su s'iscríere Sinònimos e contràrios cunsonare / cumpessare, rispòndhere Frases nois semus faghindhe tantos sacrifítzios pro ti azuare, ma tocat chi tue puru currispondhas ◊ ge sunt sidhius… no corrispundit nemus! ◊ corrispundi candu ti nau sa cosa, ca no ti ndi arruint mancu is barras! 2. chie at amore gasi manna no currispondhet che a tie! Tradutziones Frantzesu correspondre Ingresu to correspond Ispagnolu corresponder Italianu corrispóndere Tedescu entsprechen.

corroàre , vrb Definitzione sighire a foedhare difendhendho donniunu su pàrrere suo, fintzes abboghinare Sinònimos e contràrios abbetiae, atoliai Frases siat comente si siat, eo su chi cheres tue no lu podo fàghere, at corroadu Zuanne (Z.F.Pintore)◊ Est Pinedhu! Est Pinedhu! - corroant a cuncordu totu sos púpulos - Tradutziones Frantzesu insister pour défendre son propre opinion Ingresu to dwell on defence of his own opinion Ispagnolu obstinarse Italianu insìstere a difésa del pròprio parére Tedescu bei seiner Meinung bleiben.

corrorinài , vrb Definitzione cricare e arregòllere codrolinu Sinònimos e contràrios cugumedhare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cueillir des champignons Ingresu to look for mushrooms Ispagnolu buscar hongos Italianu andare per funghi Tedescu Pilze suchen gehen.

corroschiàre , vrb: corrosciare Definitzione fàere un genia de moida o sorrogu, de sonu, in s'ogroena e in buca torrandho àlidu candho unu est dormiu; fàere una genia de moida a suladura samunandho sa cara cun abba meda Sinònimos e contràrios arroncai, cosconare, currungiai, farroscai, isorroschiare, roschidare, rulciare, sarracrare, sarrascare, surrusare / surbuschiare, suvrusare Frases si t'ingalenas pagu pagu, tue ses deretu corroschiendhe ◊ za corróschias pagu candho ses drommidu!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ronfler Ingresu to snore Ispagnolu roncar Italianu russare Tedescu schnarchen.

corrovài , vrb Definitzione cricare furriandho e betandho apare totu Sinònimos e contràrios fodichinare, iforrogare, irforronconare, isfrasconare, isprecolare, scorrovetai / afuritai Frases sentza t'ispetai abbitas e corrovas: de sa domu allena bolis iscíri tropu! ◊ si corrovat in buciaca e si agatat dus sodhus ◊ custus piciochedhus funt corrovendimí in dogna logu! Tradutziones Frantzesu fouiller Ingresu to rummage Ispagnolu revolver Italianu frugolare Tedescu kramen.

corrúmpere , vrb: currúmpere, currúmpiri Definitzione guastare, nau mescamente de su cumportamentu, de is ideas de unu, ma fintzes de cosas de papare Sinònimos e contràrios coeciare, ingolofiare / marcitai 2. s'arangixedhu chi apu postu suta de ispíritu est currumpendusí ◊ su binu si est corrúmpiu Tradutziones Frantzesu corrompre Ingresu to corrupt, to rot Ispagnolu corromper Italianu corrómpere, guastarsi Tedescu verderben.

corrutàe, corrutài, corrutàre , vrb: acorrutare, currutare Definitzione fàere su corrutu, pònnere su dolu po ccn., portare bestimentu de singiale po unu mortu Frases coro meu istimadu, si andhas a Torinu ti corruto che mortu! ◊ at corrutadu sos mannos chi che li fint mortos ◊ si morzo innantis, corrútami tue! ◊ ses a conca falada pares currutandhe! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu être en deuil, prendre le deuil Ingresu to be in mourning, to go into mourning Ispagnolu estar en duelo Italianu èssere in lutto, méttere il lutto Tedescu Trauer tragen.

cosconàre , vrb Definitzione fàere una genia de moida, de sorrogu in s'ogroena e in buca torrandho àlidu candho unu est dormiu Sinònimos e contràrios arroncai, corroschiare, currungiai, farroscai, roschidare, sarracrare, sarrascare, surrusare Frases no mi at lassadu drommire ca fit tota note cosconendhe Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ronfler Ingresu to snore Ispagnolu roncar Italianu russare Tedescu schnarchen.

cosíe , vrb: cosire, cosiri, cusire, cusiri Definitzione pònnere puntos de filu o àteru po mantènnere impare orrugos o partes diferentes de cosa (orrobba, pedhe, àteru)/ ger. cosindho, cosendhe, cosendi, cosindhe; cosire a camba ’e musca = genia de puntu chi si fait ghetendi su filu a manera de fai cun dus puntus una scéscia Sinònimos e contràrios cosinzare, festare | ctr. iscosire Frases su sartu sestat e cosit ◊ iscórriat su sacu e dhu torrat a cosiri cun una cordedhedha ◊ nemus cosit un'arrogu de arrobba noa in pitzus de unu bestiri béciu ◊ is prus antzianas nce colànt s'ora filandho, faendho mígias, cosindho e peri atzapulandho Sambenados e Provèrbios prb: nosu tallaus e Deus cosit Ètimu ltn. consuere Tradutziones Frantzesu coudre Ingresu to sew Ispagnolu coser Italianu cucire Tedescu nähen.

cosinzàre , vrb Definitzione istare cosindho calecuna cosa, arrangiandho trastos, atzapulandho Sinònimos e contràrios argangiare, atrapulai, sartzire, tapulare, trabungare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu repriser, raccomoder Ingresu to darn Ispagnolu remendar Italianu rammendare Tedescu stopfen.

costài , vrb: costare, costari Definitzione àere unu prétziu, bòllere o arrechèdere unu tanti de ispesa, de trebballu, de pelea, de tempus o àteru po àere o fàere una cosa Sinònimos e contràrios bàlere Maneras de nàrrere csn: costare su suore de s'ogru = èssiri tropu trabballosu, itl. sudar sètte camìcie; costai una perra de ogu = meda, tropu Frases cantu costant custas iscarpas? ◊ dhu scis cantu costat, oi, a fai domu? ◊ cussa cosa ti costat parícios milliones 2. costat su suore de s'ogru a ti fàghere a cumprèndhere! ◊ dónnia borta mi costat una perra de ogu su bàsidu cosa tua! ◊ za mi costat a fàghere totu cussa cosa a sa sola!…◊ za nos est costadu ispatendhe rú e tetinosu pro fàghere s'olivàriu! ◊ mi at a costai su chi mi at a costari, ma bollu fari a fillu bonu! Sambenados e Provèrbios prb: domo fata e binza posta mai si pagat cantu costat Ètimu ltn. constare Tradutziones Frantzesu côuter Ingresu to cost Ispagnolu costar Italianu costare Tedescu kosten.

costài 1 , vrb: costare 1 Definitzione chi podet èssere, chi podet capitare de fàere, de nàrrere, e àteru, siat bolendho e siat chentza bòllere, fintzes in su sensu de tènnere dannu Sinònimos e contràrios acontèssere, capitai, cumbinare, tantare Maneras de nàrrere csn: costare cosa = calai guta, àere dannu; costau dh'est partu! = si at bidu sa morte in ogros, si est àpidu in arriscos mannos Frases ojamomia it'arrori chi m'est costau, connau miu arrestau! ◊ no apo ischidu su chi mi est costau ca fio galu in sonnos (P.Piga)◊ chi fachiant cussu mi costat a mimme, ca lu fachiat una tzia mea ◊ apo intesu cosas chi a las narrer no parent costadas (P.Mereu)◊ nara su fatu comente est costau! ◊ iscuru a chie costat, sa mala fortuna! ◊ perunu male ti aiat costatu si aias fatu comente ti apo natu! ◊ no ti costet chei sa candhela, issa matessi a si fagher iscuru! ◊ at contau su chi dhi fut costau e chini dh'iat fatu ◊ e de cudhu tziu ita nd'est costau? 2. ite ti ndh'est costadu de cudha cumpannia? ◊ candho est andhau a liu narrer, a su pride, ca su nonnu fit unu comunista, azommai no ndhe li aiat costau cosa! Ètimu ltn. constare Tradutziones Frantzesu arriver, se passer Ingresu to happen Ispagnolu acontecer, ocurrir Italianu succèdere, avvenire Tedescu geschehen.

costanàre , vrb: acostanare Definitzione fàere costanas, freaduras Sinònimos e contràrios friai, malandrare, piticare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu érafler, écorcher Ingresu to produce a sore in sthg Ispagnolu escocer, rozar Italianu fare guidalésco Tedescu Druckschaden machen.

costrínghere , vrb: custríngere, custrínghere, custringi Definitzione batire o portare a unu a fàere su chi no bolet Sinònimos e contràrios obbligai Frases no mi custringas a lu nàrrere a tiu Bainzu! ◊ su liadroxu est una serrada chi si fait in d-una cora po custringi s'àcua a pigai un'altra bia ◊ mi bolliat ponni su frenu custringendumí a nai unu SI aundi fiat unu NO! Tradutziones Frantzesu obliger Ingresu to compel Ispagnolu obligar Italianu costrìngere Tedescu zwingen.

costrúere , vrb Sinònimos e contràrios costruire, fabbricai, fàchere Tradutziones Frantzesu construire Ingresu to build Ispagnolu construir Italianu costruire Tedescu bauen.

costumài , vrb: acostumai, costumare, custumai Definitzione tènnere o àere a parusu, àere un'abbitúdine coment'e cosa de medas e chi durat a meda Sinònimos e contràrios abbetuare, abesare, acomunai, arranguai, imbisciare, ingustai, parusare Frases ingunis costumant a si firmai is carretoneris ◊ ndi apu costumau a biri prus mannus de issus, e a figionu, puru! ◊ "Para s'orija e sas laras tanca!" costumaiat a nàrrere Fulanu ◊ costumat a ndi bufai puru, de binu, cussu! ◊ sos mannos ant sempre custumadu a dare unu chilu de mele pro unu de casu ◊ in su mesi de maju custumat a fai calincuna iscutulada de àcua Ètimu itl. costumare Tradutziones Frantzesu habituer, être d'usage (de) Ingresu to use Ispagnolu acostumbrar Italianu usare, avére l'uso Tedescu anwenden.

cotàre , vrb: acossai*, cotzare Definitzione pònnere sa o is cotas, assentare una cosa ponendhodhi cotzas (asuta, in mesu), pònnere asuta che una cotza; istare in calecunu logu de aprigu (domo, àteru) nau in su sensu de dhue istare deasi bene de no si ndhe bòllere andhare Sinònimos e contràrios cotulare, cratzai 1 | ctr. iscotare 1 Maneras de nàrrere csn: cotare suta a unu = istrumpai a terra, pònniri asuta a unu pro dhu surrai; cotàresi in d-unu logu = aposentaisí, abarrai a tropu in d-unu logu (tzacaresiche che cota); cotzare sos ammuntos in su letu = pinnigare sos oros a parte de fora, a s'ala de cabita Frases si cotat su carru, sa màchina, chi no si che moant si sa carrela est in betada ◊ su picu cheret cotadu ca sinono sa màniga est lasca e si che essit ◊ sas cubas si cotant pro no cadhinare 2. in su logu chi si cotant no ch'essint chentza burdellu 3. si lu tenzo mi lu coto suta e li dao surra ◊ s'animalatzu si mi truvat e si mi cotat suta (G.Ruju)◊ lu leo in pesu, in d-una calpidura che lu coto ca passat su trenedhu in sas rotàglias Tradutziones Frantzesu caler, étayer, coincer Ingresu to stabilize with wedges Ispagnolu acuñar Italianu imbiettare Tedescu aufkeilen.

cotulàre , vrb Definitzione pònnere in mesu a cotza, po fàere istrobbu; intrare a s'acotu, a logu de aprigu, inue istare Sinònimos e contràrios infrichiri, infruncuai, intraudhare, intraudhulare, intraugliare, intremèsiri / atzutzonare, aposentae Frases si fit cotulada in domo de cudhu aposta pro che li furare sa cosa 2. sa porrociana de don Chicu penseit bene de si cotulare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'entremettre, se réfugier Ingresu to interfere, to take shelter Ispagnolu entrometerse, refugiarse Italianu introméttersi, rifugiarsi, ricoverarsi Tedescu sich einmischen, sich retten.

coviàre 1 , vrb: cunviare, cuviare Definitzione cuménciare a andhare, fàere su cunviu, su cuménciu de una cosa, aprontare sa cosa de pigare Sinònimos e contràrios atelare, comentzari, incomintzae, inghitzai, isprimitziai / ammaniai, ghiai, incarrebai Frases apo connóschidu albores e interinadas semper prosighindhe a s'atopu cuviadu (F.De Cortis)◊ apo a mandhigare su pane dae sa mesa impromissa cuviada adhàeche ◊ su fogu forroxat e sutzat sas venas in pàstinos de pascionu, die cun die dae sos mannos cuviados 2. sos pitzinnos no sunt ancora mannos: permítimi chi los cresca in santa paghe, chi los cúvie in s'ereta via (Pazzola)◊ no serrat pibiristas istanote sa Luna, ca cúviat sas istellas Ètimu itl. conviare Tradutziones Frantzesu préparer Ingresu to prepare Ispagnolu preparar Italianu preparare Tedescu vorbereiten.

coxíbi, coxíli , agt Definitzione nau prus che àteru de laore, chi est de còere, bonu po còere; chi est de bonu cotu; nau de ccn., chi si lassat pigare comente bolent is àteros, chi adduit tropu a s'àteru Sinònimos e contràrios coidore, coili 1 | ctr. gremedhu Frases loris coxibis sunt totu sos laores bonos a còghere pro sa zente gai etotu comente si collint, chentza maghinados: fae, prisuci, basoludundhu, e gai Ètimu ltn. cocibilis Tradutziones Frantzesu facile à cuire Ingresu something to cook, that is easy to cook Ispagnolu para cocer Italianu da cuòcere, che cuoce facilmente, cottóio Tedescu zum Kochen, einfach zu kochen.

«« Torra a chircare