Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

atipriàre , vrb: atripiare, atropiare, atrupiare Definitzione catzigare o istrecare e múrghere su súciu de calecuna cosa; istrínghere, múrghere is trastos, s’orrobba samunada, po che dhis bogare s’abba Sinònimos e contràrios tilpiare* / intortijare, tortojare / irfrutuare Frases a sa malàida l'at atrupiadu sa tita e de matéria ndh'at pienadu una tatza ◊ atropiaiat cun sas manos suas sa ua sèbera pro fàghere su binu de sa Missa ◊ unu tempus sa ua l'atropiaiant a pes Tradutziones Frantzesu presser Ingresu to squeeze Ispagnolu exprimir Italianu sprèmere, strizzare Tedescu pressen, auswringen.

atirài , vrb: atirare Definitzione tirare acostindho, fàere bènnere acanta, fàere acostire Sinònimos e contràrios acoltziare | ctr. illalgare, istesare Frases sa calamida si atirat su ferru Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu attirer Ingresu to attract Ispagnolu atraer Italianu attirare Tedescu anziehen.

ativài, ativàre , vrb Definitzione pònnere a fàere, pònnere in movimentu Sinònimos e contràrios fàchere, traballare Frases tantos impitzos, tantu traballare tempus no lassant a su disaogu: die e note mi tocat de ativare (M.Dore)◊ su ativare est dovere in zovania! ◊ si ativeint a istudare su fogu Tradutziones Frantzesu activer Ingresu to activate Ispagnolu activar Italianu attivare Tedescu in Betrieb setzen.

atoàre , vrb: atuai 1, atuare Definitzione fàere atentzione e fàere capia de una cosa, pentzare o fintzes fàere pentzare a una cosa o chistione; cunsiderare, carculare, fàere contu de is cosas e chistiones Sinònimos e contràrios afetuare, assagumare, atinai, atuire, cunsentire, penciai, supentire / ammentare | ctr. irbariare Maneras de nàrrere csn: atuare a una cosa = pentzai a una cosa; atuare una cosa a unu = arregordai o nàrriri una cosa a unu a manera de si ndi acatai; atua! = dona atentzioni!, dae tentu! Frases una cosa ebbia fit atoandhe bene como: issa cheriat leada in bonas pro l'azuare ◊ si no bi atoas tue chi ses una fémina, a cosas goi, deo prus pagu puru! (M.Danese)◊ bidet sas cosas, ma no bi atuat: in cussu est pessendhe!…◊ sos pisedhos sunt pessendhe a zogare, si no bi lis atuant sos mannos su dovere ◊ atuendhe fis a su chi at nadu su notaju? ◊ ohi, mancu atuendhe bi fia: setzide a bos combidare! ◊ atuabbilu, cussu cumandhu, a babbu tou, no si ndhe irméntighet! ◊ si unu lezet chentza bi atuare no cumprendhet nudha 2. bastat de pensare a sa mannària de custos terrinos e si podet atuare cantu podent rèndhere Ètimu itl. attuare Tradutziones Frantzesu comprendre par intuition, réfléchir Ingresu to sense, to be conscious, to reflect Ispagnolu intuir, ser consciente, reflexionar Italianu intuire, èssere cosciènte, riflèttere Tedescu intuitiv erkennen, bewußt sein, überlegen.

atocài, atocàre , vrb Definitzione su guguliare chi faent is canes, is gugúlios chi faent candho intendhent atesu àteros canes guguliandho o apedhandho; fàere atocu, atóchida; abboghinare che is canes, giare atocu, nàrrere cosa a ccn. fintzes a briga, a boghes; giare ifadu Sinònimos e contràrios alloroscare, apedhae, arrulliai, aciaulai, baulai, imbauai, inciauai 2. candho fit massajada, sa Sardigna produiat meda: como l'atocant "Sardigna brujada" Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aboyer Ingresu to bark Ispagnolu ladrar, aullar Italianu latrare Tedescu kläffen.

atochiàre , vrb: atzochiare, atzuchiare Definitzione tzucare, andhare o intrare a unu logu cun fuliesa e fortza, prus che àteru po fàere male, furare Sinònimos e contràrios lòmpere Frases su marzane fit a rodeu in chirca de atzochiare a sos crapitos ◊ issu fit sèmpere su primu a atzochiare a mesu de s'abbolotu Tradutziones Frantzesu faire irruption Ingresu to break into Ispagnolu irrumpir Italianu irrómpere Tedescu eindringen.

atoliàre , vrb: atuliare Definitzione fàere is cosas impresse e bene chentza istare perdendho tempus faendho e chentza fàere: a logos dhu narant in su sensu de iscumbatare, fàere unu cunfrontu, atobiare, tzerriare a su matessi logu Sinònimos e contràrios afiliatare, spodhai Frases za ti ndhe cheret de tempus a ndhe atuliare!…◊ istat sempre faghindhe ma no ndhe atúliat, no, de sa cosa! ◊ e candho ndhe atúlias a collire una maghinada de olia collindhe a una a una?! 2. suta su palcu si atzendhiant sos cuntrestos pro atoliare cale fit su mezus poeta cantendhe (S.Patatu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faire vite, travailler efficacement Ingresu to work efficiently Ispagnolu trabajar bien, despachar Italianu lavorare, fare con efficiènza Tedescu tüchtig arbeiten.

atonài , vrb: atonare Definitzione papare calecuna cosa po asseliare su fàmene / atonai s'istògumu = leare unu mossu, manigare carchi cosa Sinònimos e contràrios allemungiai, allibrinzare Frases unu mossu de pane e casu atonat s'istòmacu Ètimu itl. attonare Tradutziones Frantzesu restaurer, sustenter Ingresu to feed Ispagnolu reconfortarse Italianu rifocillare Tedescu stärken.

atontài , vrb: atontiai, atontare Definitzione fàere o essire tontu, fàere a tontu, istare coment'e ammammalucaos chentza cumprèndhere Sinònimos e contràrios abbambanai, abbrabbalucai, abbucallotare, ammacocae, ammammalucai, atolondrai, atontixinare, collonare, improsae Frases sas criaduras no si depent iscúdere, ca las atontat ◊ cussu mobetzugu tontu… a nosu fiat acanta de atontai! ◊ a cussu piciochedhu dh'atóntiant a corpus Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu abrutir, abêtir Ingresu to stun Ispagnolu atontar Italianu intontire Tedescu betäuben.

atontonàre , vrb: atuntonare Definitzione coment'e atontare etotu, fàere a tontone Sinònimos e contràrios abbalaucare, abbanghelare, abbelare, abberelare, atolondrai, iselentare, istronae, isturdinare, scilibriri, stolondrai 2. sa pitzinna, iscontzadu su fatuzu, fit ancora atontonada e débbile ca in tres dies no aiat manigadu nudha Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu abasourdir Ingresu to astonish Ispagnolu aturdir Italianu sbalordire Tedescu verblüffen.

atontorronàre , vrb Definitzione fàere a tontorrone Sinònimos e contràrios abbambanai, abbrabbalucai, abbucallotare, ammammalucai, atolondrai, atontai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu abêtir Ingresu to stupefy Ispagnolu aturdir Italianu rintontire Tedescu betäuben.

atordíre , vrb: atrudiri, atuldire, aturdire, aturdiri Definitzione fàere abbarrare coment'e ammammalucaos, ispantaos, meravigliaos o fintzes timendho meda, coment’e chentza cumprèndhere, chentza atuamentos Sinònimos e contràrios atolondrai, atronai, ispantare, istronae, scilibriri Frases sa poesia aturdit, meravizat, ispantat (S.Casu)◊ restadu aturdidu so che berchedha ruta dae nidu (Z.Virdis)◊ partit su tiru e unu lamentu aturdit sa campagna: sa balla at fulminadu a Servadore! ◊ no bos aturdat su chi at a sutzèdere! ◊ inferru e ne morte no l'atuldit ◊ su prontudu no si atuldit e risponnet cun prontesa ◊ sa morti de custa picioca at atrudiu totu sa bidha 2. sa note dae chelu falaiat su lentore e deo sen'ammuntu: mi aturdiant sas palas de su fritu! Ètimu ctl., spn. Tradutziones Frantzesu étourdir Ingresu to stun Ispagnolu aturdir Italianu stordire Tedescu betäuben.

atorgàre , vrb: atrocare 1, atrogare Definitzione nàrrere o fintzes fàere a cumprèndhere su chi unu at fatu o ischit, prus che àteru candho si dhu dimandhant, arrespondhendho a chie est imbistigandho, cricandho de ischire Sinònimos e contràrios addulgare, ammítere, atroghire, averai, avriare 1, cufessare | ctr. dennegai, necare Frases a su porrogu si est atzapadu in s'apretu de atrogare ◊ depes atrogare su chi ti so nendhe, ca est beru! ◊ sos carabbineris li cheriant fàghere atrogare cosa chi no aiat fatu ◊ at atrogadu fintzas sas culpas piús graves ◊ si lu cheres atrogare, custu ti l'at fatu àtere, no deo! ◊ est beru e no lu cheres atrocare! ◊ furat a totu e no atrogat mai ◊ de cantu so atroganne bi at iscritos ◊ sa teraca innanti at negadu, apusti at atrogadu totu Ètimu spn. atorgar Tradutziones Frantzesu avouer Ingresu to admit Ispagnolu reconocer, admitir Italianu confessare, amméttere, attestare Tedescu gestehen.

atorigài, atorigàre , vrb: aturigare, aturricare Definitzione pruschetotu, pònnere o atzitzare is canes aifatu de gente o de animales; nau foedhandho de gente, giare una briga, pigare a tzérrios, bogare in bregúngia, nàrrere cosa a ccn. po dhi pònnere presse, po dhu apretare a fàere calecuna cosa Sinònimos e contràrios aciopai, agegherai, ateneae, atiare, auntzare, chissire, brigare, incidai, inciulai, insissiligai, intzugare, intzullire, ubetzare | ctr. caciare 2. si bi lompo los atúrigo, cussos pisedhos! ◊ no dhu depeus atorigai: depeus avantai is calidadis chi tenit (R.Boi)◊ sos Zudeos ant cumintzadu a l'aturricare nanne: Su sàpadu est pecadu a picare pesu a pala! Ètimu ltn. auctoricare Tradutziones Frantzesu pousser, inciter Ingresu to instigate Ispagnolu azuzar, reñir Italianu aizzare Tedescu hetzen.

atortiàe, atortiài , vrb: atrotiai Definitzione atrotogiare, fàere trota una cosa dereta, fàere a gànciu, acancarronare Sinònimos e contràrios abbajonare, addordigare*, agionedhare, allachedhare, atorciai, atrotixai, indortigare, tòlchere | ctr. indritare, intennerare Maneras de nàrrere csn: a. sa buca, is ogus = fàghere sos murros dortos, sos ogros totu zirados a un'ala; atrotiai is fuedhus = istropiare sas peràulas Frases su pesu grai chi portat apitzus at atrotiau sa tàula ◊ at atrotiau un'arrogu de tundinu cun is manus ◊ su filuverru si atrótiat comenti dhu manígias ◊ su ferreri atrótiat su ferru a ferru de cuadhu ◊ su linnàmini candu no est bèni istasonau si atrótiat Tradutziones Frantzesu tordre Ingresu to wring Ispagnolu torcer Italianu tòrcere, stòrcere Tedescu biegen.

atortoràre , vrb Definitzione ifridare meda, ammarmurare, fàere tostau de su fritu Sinònimos e contràrios abbidhiritzai, acancarronae, ateterigare, cancarai, ingortigai, inteterighedhare, tostorare, tostorichedhare Frases s'aera che una fritza li pungheit sa cara atortorèndheli tota sa carena ◊ sa pedhe mia est atortorada de s'astrau 2. no bastat un'oju de sole a inchèndhere custu coro atortoradu, ca tue no mi ses fizu e ne deo ti so mama Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu geler Ingresu to freeze Ispagnolu helar Italianu gelare Tedescu zufrieren.

atoscài , vrb: atoscare, toscare* Definitzione pònnere o fàere pigare velenu o cosa chi faet male che a su velenu etotu; prènnere su logu, cundhire s'aera de velenos o cosas chi faent male a matedu o animales e gente Sinònimos e contràrios abbelenare, alluae, atosicai, intoscai Frases su fumu púdidu atoscat s'aera ◊ b'at fragu de timanza e suore chi atoscat ◊ oe sunt atoschendhe s'ambiente Tradutziones Frantzesu empoisonner, empester Ingresu to infect Ispagnolu envenenar, contaminar Italianu avvelenare, apestare Tedescu vergiften, verpesten.

atosicài, atosigài, atossicài, atossigài , vrb Definitzione pònnere o fàere pigare tóssicu, velenu, o àteru chi faet male che a su velenu etotu Sinònimos e contràrios atoscai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu intoxiquer Ingresu to poison Ispagnolu intoxicar Italianu intossicare Tedescu vergiften.

atostonàre , vrb Definitzione coment’e fàere su tostau, arrempellu, pruschetotu nau candho unu tirat agoa e no faet su chi depet Sinònimos e contràrios acolconare, acorochinare Frases su sero atostonat a si che corcare: su manzanu atostonat a si ndhe pesare! ◊ ti l'apo nadu tantas bias, a fàghere cussa cosa, ma as atostonadu e no l'as fata! 2. s'intendhet sa boghe afrigida e atostonada de su babbu pro sa fiza morta Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu hésiter, s'attarder Ingresu to loiter Ispagnolu demorarse Italianu indugiare, attardarsi Tedescu sich aufhalten.

atracàe, atracài , vrb Definitzione sodigare, giare a pitzu, betare manos a unu a trampa candho no si dh’ibertat Sinònimos e contràrios atacai, atrapare 1 Frases a cussa fémina dh'enta atracada in tali logu e furau ndi dh'enta s'oraria ◊ peronòspera e pesta niedha funt atracandu sa sarmenta, e àteras pestas prus malas funt atracandu sa limba nostra! (G.C.Mameli) Tradutziones Frantzesu attaquer, surprendre qqn. par la ruse Ingresu to catch by fraud Ispagnolu atracar Italianu assalire, sorprèndere con inganno Tedescu überfallen, erwischen.