Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

arresciòni , nm: arriscioni, arrintzone, arritzone, arritzoni, arruscioni, arrutzoni, erriscioni*, ritzone Definitzione arritzoni de mata, de terra, de sicu, genia de animaledhu chi si faet sa tana in terra o in buidos de mata, essit solu a denote, portat sa pedhe totu ispinas (foras de sa bentre) e candho dhu tocant si faet a bòcia totu ispinosa a dónnia bandha; genia de animaledhu de mare, tundhu, piticu de sete o oto centímetros, a ispinas longas a dónnia bandha (arritzoni de mari o de tríscia); su primu corgiolu de sa castàngia, totu a ispinas longas; nau in cobertantza, su sutabbídhiu de sa fémina / is partis de un'a. de mari: scroxu, ispina, buca, títulas (oos, solu de s'a. fémina), sidhus (genia de bentosas) Sinònimos e contràrios eritu*, ischissone / tzinnea, tzintzinu Maneras de nàrrere csn: intrada de leoni e bessida de arritzoni = fatura de chie si paret de chèrrere o de poder fàghere meda e agabbat a birgonza o no faghet nudha; is arritzonis (de mari) iscolant = perdent sos oos, che lis essint irfatos a brou Frases dhoi at lèpuris, conillus e arruscionis ◊ portat is pilus círdinus coment'e un'arruscioni Terminologia iscientìfica anra, erinaceus aeuropeus italicus; anb, arbacia pustulosa, paracentrotus lividus, echinus acutus, e. melo, sphaerechinus granularis; rbr Tradutziones Frantzesu hérisson, hérisson de mer Ingresu hedgehog Ispagnolu erizo Italianu rìccio, rìccio di mare Tedescu Igel, Seeigel.

arrocàli , nm: rocale 1 Definitzione genia de pische: a su mascu de s'a. biancu dhi narant perdixi e babbasuni, segundhu su tempus dhi narant lampu; in cobertantza, iscimpru, macacu Frases aciapa su gatu ca ndi at furau s'arrocali de su pratu! Terminologia iscientìfica psc, crenilabrus tinca Ètimu ctl. roquer Tradutziones Frantzesu labre, gobie, merle d'eau Ingresu goby Ispagnolu tordo, señorita Italianu labro, pavóne, mèrlo di mare Tedescu Lippfisch.

arrosiài , vrb: orrosare, rosiai Definitzione isciúndhere de arrosu, betare abba (o àteru) a ispergiadura, ma fintzes abbare meda Sinònimos e contràrios abbae, abbuerare, arrusciai, saurrare / lentorare Frases seu arrosiendi su pranteri in sa tuedha 2. sa figumorisca su mengianu chitzi est arrosiada e sa spina no bobat Terminologia iscientìfica tpm Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu irriguer Ingresu to irrigate Ispagnolu rociar Italianu irrigare, cospàrgere di rugiada Tedescu bewässern, bestreuen.

assaghinàre , vrb Definitzione isciúndhere su logu, sa cosa, de saghina, de orrosu Sinònimos e contràrios issaghinare, saurrare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faire devenir humide de rosée Ingresu to wet with dew Ispagnolu rociar Italianu bagnare di rugiada Tedescu mit Tau benetzen.

assèndhere , vrb: assènnere Definitzione coment'e calare de artu, a pitzu, ma nau fintzes in su sensu ebbia de lòmpere, bènnere de unu male, de calecuna cosa chi no si iat mancu a bòllere o cun fortza chi faet male; fintzes lòmpere ebbia a unu logu, a unu tretu, a calecuna cosa, su bènnere de unu tempus / pps. asséndhidu Sinònimos e contràrios achirrare, andai, assurpire, bènnere, falare, lòmpere Frases e ite male ti at asséndhidu? ◊ como chi ndh'est asséndhida cussa lege tocat chi càmbies! ◊ li at asséndhidu unu raju ◊ pessanne a cantu li fit assortitu li fit assénnitu s'ingadhintzu ◊ sos pilos li assendhent in bassu a mesu de s'ischina 2. donzi caminu annat a sa Libra, bastat de no dare vorta pro bi assènnere ◊ sont assénnitos a si mannicare pacos ischerfiones de frútora ◊ custos pastores assendhent a unu buscu e bi passant sa note 3. su giàcanu mannu est assénnitu a carches a sa gianna de sa turre ◊ fit bete crateone chi Antonedhu atzicu assenniat a tocare terra chin sos pedes 4. candho assendhiat su veranu sos pitzinnos si apiligaint in sos fundhos pro gustare cucuja Tradutziones Frantzesu venir Ingresu to come Ispagnolu venir, venir un mal Italianu venire, scéndere (détto di un male) Tedescu betroffen werden (von einem Unglück).

astoremarínu , nm Definitzione stori de pisci, de sa púliga, genia de pigione papadore de petza chi faet abbitu in logos de istagnu Terminologia iscientìfica pzn, circus aeruginosus Tradutziones Frantzesu faucon de marais Ingresu duck-hawk Ispagnolu arpella, borní Italianu falco di palude Tedescu Rohrweihe.

àstua , nf: àstula Definitzione orrughedhu de linna minore, crutzu e ladu, bogau o segau unu pagu de longu, a isperradura, segandho e iscudendho a segure; genia de naturale de ccn. / àstua de prana = apranadura Sinònimos e contràrios alciuza, doladu, gliesca, iscata, isciapa, schedra, taza / naturale Maneras de nàrrere csn: bogai à. de unu truncu, faisí a àstulas; betare s'à. de unu a un'àteru = pigai is difetus de un'àteru; andhare in àstula (nadu de unu) = èssere astulau, irdeortu, pagu atentu faghindhe cosa Frases àstula negat d'esser de presone, ma su truncu est de veru delincuente (B.Asili) 2. pro s'àstula mala chi at, lu leant totu de lantza e de punta ◊ bae chi già li at betadu, s'àstula de su babbu! Sambenados e Provèrbios prb: àlbori orrutu, totus dhi bogant àstula Ètimu ltn. astula Tradutziones Frantzesu éclat de bois Ingresu splinter Ispagnolu astilla de madera Italianu schéggia di légno Tedescu Holzsplitter.

atribída , nf: atrivia, atrivida Definitzione su si atrivire; fata de gente atrivia / fàghere s'a. = arriscai a fai cosa chi no si depit Sinònimos e contràrios atrevimentu, atribidura, atriviscione, tramesada Frases fizu meu, ista sèmpere onestu: mai a nisciunus fetas atrivida! 2. no ndhe fato de cussas atrividas! (Mura) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu hardiesse Ingresu brave deed Ispagnolu atrevimiento Italianu atto di audàcia, di sfrontatézza Tedescu Kühnheit.

atufài , vrb Definitzione fàere atufu o atúfidu, pigare atufu, pònnere fragu malu de isserru e de umidore, de cosa guasta; nau de gente, pèrdere de ànimu Sinònimos e contràrios afungai, afungorai, allanire, ammucorai, ammufai, annabrai, intufire, intuvare, limire, morighinire, tufire Ètimu spn. atufar Tradutziones Frantzesu prendre une odeur de moisi, moisir Ingresu to grow musty Ispagnolu enmohecer, atufar Italianu prèndere odóre di tanfo, ammuffire Tedescu dumpfig riechen, verschimmeln.

atzíbba , nf: tzibba* Definitzione genia de erba chi faet in oros de mare in terra salamata e chi ponent po chistire imbodhigada sa birímbua cota a orrostu o a budhiu Sinònimos e contràrios èlema, elimedha / sassoini Terminologia iscientìfica rba, Atriplex portulacoides Tradutziones Frantzesu pourpier des mers Ingresu purslane Ispagnolu orzaga Italianu porcellana di mare Tedescu Keilmelde.

àtzos , nm Definitzione puntos de cosidura in segadas de sa carre / pònnere atzos = cosire una ferida Sinònimos e contràrios puntos Tradutziones Frantzesu points de suture Ingresu stiches Ispagnolu puntos de sutura Italianu punti di sutura Tedescu Suturfäden.

babballúca , nf: bambaloca, bombulita, bubbalica Definitzione bubburuca o luna de sabone, ma fintzes bubburuca de freadura o iscardidura Sinònimos e contràrios bubbugiuca, bumbuglione 2. trabballendi custa cosa ti essint is babballucas coment'e bocioedhas in sa manu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bulle de savon Ingresu little soap bubble Ispagnolu burbuja de jabón Italianu bollicina di sapóne Tedescu Seifenblase.

bàcu , nm: vacu Definitzione gúturu o canale de monte, logu ue su terrenu faet coment'e a badhe istrinta / andai bacu ’acu = totu intro de su badhigru; min. bachixedhu, bachitzolu Sinònimos e contràrios tàcinu Frases su fumu ispintu de su bentu ndhi àrtziat in is bacus de sa costa ◊ me is montis dhoi at bacus e serras ◊ s'istradone súlciat sos bacos de sa costizola ◊ retumbendi in is bacus calat s'arriu ◊ teniat unu bacu mannu de una deghina de ètaros ◊ est totu éliche, lidone, chessa, aliderru in cussos bacos Sambenados e Provèrbios smb: Accu Terminologia iscientìfica slg Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu ravin Ingresu gorge Ispagnolu garganta, desfiladero Italianu fórra, góla di montagna Tedescu Schlucht.

balentía , nf: valentia Definitzione sa b. est unu valore de su sardu: est su fàere de su balente, su coràgiu de parare a su tempus, a is dificurtades e traschias de sa vida, a sa malesa de chie cumandhat fintzes contras a su torracontu de sa gente, a is cambiamentos de su connotu chi at fatu chie a sa sociedade nosta dh'ingiúliat e dh'istrochet faendhodha andhare a passu de is istràngios, b. est a fàere bene ue e candho dhue at dificultades; in cobertantza e a disprétziu si narat de su contràriu puru Sinònimos e contràrios abbalentiada, falentesa, falentia, proesa Frases s'isposu tuo no fachet una balentia, no godit petzi su chi li dant! ◊ custa est balentia chi mantenzo: mi pico s'isposu chi cherjo deo, no su chi cheries bois! ◊ totu sa bidha est cuntenta de sa balentia chi at fatu, ca est cojúbiu bonu! ◊ in totue su Sardu chi est istadu at fatu sempre balentia! 2. za l'apo bida sa balentia, a bíere a fiza mea acasazandhe su pejus de sa bidha!…◊ arratza de balentia chi as fatu a lassare a cudhu chi istimaias!…◊ ite balentia a assachiare unu pisedhu abbarradu solu!… Ètimu spn. valentía Tradutziones Frantzesu vaillance, courage, prouesse Ingresu bravery Ispagnolu valentia Italianu prodézza, bravura, atto di coràggio Tedescu Kühnheit.

balivigàre , vrb Definitzione campare male, de ispedientes Sinònimos e contràrios campitzare, campugiai, campurigiai Frases babbu e fizu fint duos ladros de professione, balivigaiant cun abbilidade ma che finesint in prejone Tradutziones Frantzesu vivre d'expédients Ingresu to live on one's wit Ispagnolu vivir a duras penas Italianu vìvere a stènto, di espediènti Tedescu darben.

bàralu , agt Definitzione chi est bascitedhedhu, minore meda de carena Sinònimos e contràrios bagatu, bàrrinu, curtzete | ctr. giganti, longarione Frases a los vídere ambos duos fit che a pònnere unu gigante chin d-unu de cudhos ominedhos bàralos de sas domos de gianas Terminologia iscientìfica zcrn Tradutziones Frantzesu petit Ingresu short Ispagnolu bajo Italianu basso di statura Tedescu klein.

baràtu , agt Definitzione chi est a prétziu bàsciu, chi costat pagu in dinare Sinònimos e contràrios ammingadu | ctr. caru Maneras de nàrrere csn: leare, comporare, bèndhere a su baratu; bèndhere a istracu b. = a sa frundhida, coment'e candho no ndhe cheret prus neunu, de una cosa, e abbàssiant meda su prétziu Frases picatila totu, sa carchina, ca ti la doe barata! ◊ cosa barata inoghe no che ndh'at 2. su chi li daiant si lu torraiat a bèndhere a su baratu ◊ a su baratu sa zente curret che muschina a su binu! ◊ custus meris bisant trabballadoris a istracu baratu e masedus Ètimu spn., ctl. Tradutziones Frantzesu à bon marché Ingresu cheap Ispagnolu barato Italianu di mòdico prèzzo Tedescu billig.

barrantzedhàre , vrb: barrantzellare Definitzione andhare a giru po vardiania comente faent is barracellos, o fintzes a iscrucugiare Sinònimos e contràrios rundai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faire la ronde Ingresu to go out on rounds Ispagnolu rondar Italianu uscire di rónda Tedescu die Runde machen.

befài , vrb: abbefare, befare, befiare Definitzione pigare a befa, erríere de àtere unu pagu a disprétziu Sinònimos e contràrios abbilgonzare, abbirgonzire, bufonai, ciacotai, ilvilgonzare, sbregungiri Frases a issu totus dhu befant ◊ si aiat gana de si ndhe befare, sa sorte, mi podiat fàghere macu! ◊ cussu si béfiat de su male anzenu: si aiat abbaidadu a su sou!…◊ sunt befendhe de s'unu e de s'àteru e no si abbàidant mai a carrones!◊ su ponidori de fogu est finas cussu chi befat is atrus cun sa limba Tradutziones Frantzesu se moquer de quelqu'un, de quelque chose Ingresu to make a fool of s.o. Ispagnolu burlarse, mofarse, befarse de algo o alguien Italianu farsi bèffa di qlc., di qlcs Tedescu verspotten, auslachen.

bonómine , nm Definitzione ómine giustu, àbbile, sàbiu, postu a peritziare dannos, addesumare o ispartzire interessos, pònnere paghes: po sa matessi cosa si narat fintzes solu ómine; si narat fintzes a unu calesiògiat ómine po dhu tzerriare, candho no s'ischit ite dhu narant 2. bonómine, e de ue sezis? Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu médiateur, homme de confiance Ingresu peacemaker Ispagnolu conciliador Italianu pacière, uòmo di fidùcia Tedescu Versöhner, Vertrauensmann.

«« Torra a chircare