A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

illutzidàre , vrb Sinònimos e contràrios allucidai, allustrai, illustrare.

illutzigàre , vrb Definitzione fàere lúghidu Sinònimos e contràrios illughizare, illutzidare Frases su binu chi at bufadu li at illutzigadu sos ojos ◊ onzi pagas dies mamma illutzigaiat s'istadea Ètimu srd.

illutzighinàre , vrb Definitzione fàere lughente Sinònimos e contràrios illutzigare Frases cussu risitu faghiat illutzighinare sos ojos suos Ètimu srd.

illuxarrài, illuxerài, illuxerràri illugerrài

ilmagnàre , vrb: immagnare, immannare, immanniare, irmagnare, irmanniare, ismanniare Definitzione fàere a mannu, fàere mannu, prus mannu, fintzes errichire; nau de persona, fàere crèschere de carena e de conca, de giudítziu Sinònimos e contràrios acrèschere, ammanniae, ammannire, immagnire, immannitare | ctr. ilminorigare, impiticai Frases immagnendhe, su sèmene creschet dedioi ◊ mi at penadu tribbulendhe sa vida pro m'immannare in pannos de decoro (G.Branca)◊ deo apo immannadu a fizos mios ◊ cherfendhe totu a corpu ismanniare de manu tua bufas su velenu! (P.Sulis)◊ sos fizos candho irmànniant si cojubant ◊ sa famíllia est creschendhe e chin issa est irmanniandhe su bisonzu ◊ sa morte de su babbu lu fateit irmagnare prima de su tempus ◊ su tempus at imbetzadu a mamma ilmagnendhe a mie Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grandir, mûrir Ingresu to grow Ispagnolu crecer, madurar Italianu créscere, ingrandire, espàndere, maturare Tedescu wachsen, vergrößern, erweitern, reifen.

ilmaladiàre , vrb: immabadiai, immalaidare, irmadaliare, irmaladiare, irmalaidare, irmalavidare, ismalaidare Definitzione orrúere malàidu, ingòllere maladia Sinònimos e contràrios ammagagnare, ammaladiai, apuntorai, demare, inciacai, tunconire | ctr. sanai Frases si est immalaidau de malària ◊ maigantas cosas podent fàghere immalaidare ◊ s'erba frita de ghidhighia podet irmadaliare sas crapas ◊ pro cuss'istrachiore si est irmalaidatu ◊ custu tempus a mufore irmalàidat sas binzas ◊ cust'ómine si immalaideit duas bias ◊ babbu si fiat immabadiau meda ◊ si est irmalavidadu mamale Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tomber malade Ingresu to fall ill Ispagnolu enfermar Italianu ammalare Tedescu krank werden.

ilmamagiàre , vrb Definitzione immamare, segare sa mamàgia o burdalla, is cambighedhos noos chi su fundhu de sa bide bogat in prus Sinònimos e contràrios immalmare, irmamellare.

ilmamatzàre , vrb Definitzione istitare, leare su fedu a sa mama, foedhandho de animales Sinònimos e contràrios | ctr. ammamai 1 Ètimu srd.

ilmanchinàdu , pps, agt Definitzione de ilmanchinare; chi no ndhe serbit a nudha, chi no est àbbile, istrupiau Sinònimos e contràrios guastu, isente 2. gito unu bratzu ilmanchinadu ◊ custa est totu tecnologia ilmanchinada Tradutziones Frantzesu inutilisable Ingresu useless Ispagnolu inutilizable Italianu inutilizzàbile, inservìbile Tedescu unbrauchbar.

ilmanchinàre , vrb: immanchinare, ismanchinare Definitzione coment’e mancare, essire de su camminu giustu, andhare aorza, passare fora de su camminu, nau mescamente de animale; nau de un’arremu de sa carena, essire o mòvere de s’incàsciu suo Sinònimos e contràrios cansai 1, irvertzare, stressiai / innoigai, irbesciai Frases su cadhu at immanchinadu ◊ a chie est cun megus insolente lu lasso ismanchinare… pro no fàghere a ríere tanta zente Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'écarter du bon chemin, détourner Ingresu to deviate, to mislead Ispagnolu desviar, dislocar Italianu deviare, traviare Tedescu verführen, vom rechten Wege abbringen.

ilmànchinu , nm Definitzione su ilmanchinare, nau mescamente po bogadura de un’arremu de s’incàsciu suo Sinònimos e contràrios bocadura, isconzu, scordogadura, sdollocadura Frases teniat sa meighina pro ilmànchinos de bratzos e de pes bogados de pare Ètimu srd.

ilmandràre , vrb: immandrare Definitzione pònnere o acorrare in sa mandra Ètimu srd.

ilmanuncàdu , agt: ismanuciadu, ismanuncadu, ismanutzadu Definitzione nau de ccn., chi est chentza manos, dhi mancat una manu Sinònimos e contràrios irmanatu, manimutzu Frases ilmanuncadu ses, chi no ti la crastas tue sa figumorisca?! Ètimu srd.

ilmarinàdu , pps, agt: irmarinau Definitzione de ilmarinare 2. beni in bratzos de mamedha tua, frorichedhu meu, pudhichinedha irmarinada! ◊ so che una puzonedha irmarinada, chene cantu e ne prantu.

ilmarinàre , vrb Definitzione pèrdere is atuamentos, immadoinare Sinònimos e contràrios abbadherigare, ammustèlchere, dilmagiare, disimainai, ingortigai, intostai, isdimajai, sdemmaniai Frases canno fuit ilmarinadu l'ant fuliadu in d-unu crastu e ant situ a arropare ◊ a sa pudha apicada su curridore colenne che dhi segàt su tzugu a fuste e, morta o ilmarinada una, si ne poniat un'àtera

ilmarranàre , vrb: immarranare, ismarranare Definitzione pònnere sa marrania, nàrrere Marranu! a unu chi paret o si faet atriviu, atzitzare a gherrare o a calecuna prova Sinònimos e contràrios ammarranae, disafiai, marranare Frases su chercu de deris, birde, corriatu, chi ismarranaiat sos bentos, oe timet sa frina Ètimu srd.

ilmarratzàre , vrb: ismarratzare Definitzione guastare s’atza a un’aina fata po segare; in cobertantza, irmeudhare, bínchere a unu Sinònimos e contràrios angudrai, auldare, ingudrai, irburdare, irmarrare Frases s'ispada tua s'est ismarratzada! 2. cun sas trassas suas l'est costadu pagu a che ismarratzare a Abímelech Ètimu srd.

ilmarrídu , pps, agt: irmarridu, ismarriu Definitzione de ilmarrire; chi est chentza fortzas de su fàdigu, de su langiore, de su tropu trebballu Sinònimos e contràrios afésiu, fadicadu, istasidu, mabagrabiu, marriu, scalarxiu, scariatzu, surgiu 1 | ctr. arrunzonadu 2. e poto nàrrere chi apo fatu proa, però tenia su giuo irmarridu, mancu artziare podiat sa coa!(B.R.Carbone)◊ deo no poto currer ne trotare che cadhu topu, betzu e ilmarridu (Moretti) Tradutziones Frantzesu affaibli Ingresu run down Ispagnolu agotado Italianu deperito Tedescu heruntergekommen.

ilmarríre , vrb: irmarrire, ismarrire, smarriri Definitzione istasire de su fàdigu, de su istare male de nutrimentu o fintzes de maladias Sinònimos e contràrios illangiare, indisichire, irromasire | ctr. abboniare, ammidudhare, ingrassai Frases chentza pàsculu su bestiàmine si che irmarrit a prus de no dare frutu ◊ sa carena tua si ch'est ismarrida e imbeciada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dépérir Ingresu to waste away Ispagnolu decaer, desgastarse Italianu deperire Tedescu verfallen.

ilmàrru , nm: irmarru, ismarru, smarru Definitzione cosa male fata, dannu o isbàgliu chi si faet chentza dhu bòllere, po pagu atentzione o pagu abbilesa Sinònimos e contràrios fadhina, fadhu, imbàgliu, malavadhia, malesaura, scascedhu / ttrs. immarrunada Frases su male isse lu faghet abbiduduidu, no po ismarru! ◊ no est istadu un'ismarru ma corpu assempiadu, su chi li at dadu! ◊ domandhabbilu a manu arta, si l'at fatu pro istridu o pro ismarru! (G.Ruju)◊ su bestiàmine mi ch'est intradu a su laore pro irmarru, un'iscuta chi mi so fidadu ◊ un'irmarru podet cumbinare, ma totu cussos fogos sunt postos abbididarmente! Tradutziones Frantzesu faute, erreur Ingresu mistake Ispagnolu error, equivocación (f) Italianu sbàglio, erróre Tedescu Fehler.