A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

moderaméntu , nm Definitzione su moderare Sinònimos e contràrios moderascione Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu modération Ingresu moderation Ispagnolu moderación Italianu moderaménto Tedescu Zügelung, Mäßigung.

moderàre moderài

moderasciòne , nf Definitzione su portare a régula is cosas, chentza esagerare, su tènnere régula Sinònimos e contràrios moderamentu, moderu Frases su ti che altzare asie a sas istellas… no est moderascione! Tradutziones Frantzesu modération Ingresu restraint Ispagnolu moderación Italianu moderazióne Tedescu Mäßigung.

moderàu , pps, agt Definitzione de moderare; chi in su fàere portat régula, chi no esàgerat Sinònimos e contràrios ammodau, ammodidu, reguladu | ctr. malammodidu Tradutziones Frantzesu modéré Ingresu moderate, moderated Ispagnolu moderado Italianu moderato Tedescu gemäßigt, maßvoll.

moderína , nf, nm: modinia, moredina, moretina, moridina, muderina, mudrina, muredhina, muredina, muredinu, muretina, muridina, muridinu, muritina Definitzione mura de pedra, muntone de pedra arregorta comente ndhe essit in s'aríngiu, in is terras trebballadas, ma fintzes assentada: muredinu est muredhu puru Sinònimos e contràrios morighina, muragadha, muredha, murissina Frases sos narvonajos faghiant sa linna a carvone e sa pedra la colliant tota a moderinas ◊ fit tota sa tzitade una ruina, muredinas de pedra cun calchina ◊ sa tzitade l'ant fata a una muridina cun sos bombardamentos ◊ su pastoredhu est a libbru in manu in sa mudrina, cun sos anzones paschinne 2. si est sétziu in su muredinu isciorrocau Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu amas de pierres Ingresu heap of stones (rubbles) Ispagnolu majano, montón de piedras, escombros Italianu murìccia, cùmulo di piètre, di macèrie, mòra Tedescu niedrige Steinmauer, Steinhaufen.

modernài , vrb: ammodernare Definitzione cambiare a sa moderna Frases de candu furia piciochedhu dèu is tempus ant modernau e at cambiau su modu de pasci su bestiàmini puru.

modernaméntu , nm Definitzione su modernare, su cambiare in manera esagerada a su chi nanca est modernu Frases dae su modernamentu morint chena misura, no si connoschet cura Tradutziones Frantzesu modernisme Ingresu modernism Ispagnolu modernización Italianu modernismo Tedescu Modernismus.

modérnu , agt Definitzione chi est de is tempos prus reghentes, de su tempus presente Sinònimos e contràrios nobu, rechente | ctr. anticu Tradutziones Frantzesu moderne Ingresu modern Ispagnolu moderno Italianu modèrno Tedescu modern, neu.

modéru , nm Definitzione manera de fàghere chentza esagerare Sinònimos e contràrios moderamentu, moderascione Frases comintzeint a giambare a moderu, ca no si fidaiant tropu de sa novidade Ètimu srd.

modestamènte , avb Definitzione cun modéstia, chentza esagerare, chentza si crèdere meda, chentza si giare tropu importu.

modéstia , nf Definitzione capacidade de pentzare e de fàere chentza eagerare, chentza si crèdere meda, chentza si giare tropu importu Sinònimos e contràrios cdh. mudéstia Frases sa modéstia, balla, est sempre cudha e no la pagat peruna moneda: ma su fogu chi catzat fumu meda, bruxendhe solu paza, coghet nudha! (G.Raga)◊ cun tziu Barore provo a poetare e cun modéstia giao sa risposta ◊ tocat a totus a imparai sa modéstia!

modestíre , vrb Definitzione giare ifadu Sinònimos e contràrios apurire, batacollare, fastidiai, ifadare, ifastizire, pibincai Frases custu caldu mi modestit meda Ètimu itl. molestare.

modéstu , agt: mudestu Definitzione chi tenet o ammostat modéstia; chi est de pagu contu, chentza pretesas, chentza esageratziones Sinònimos e contràrios ammodau, ammodidu | ctr. malammodidu Frases s’ómini est istau sempri ingordigiosu, a bivi modestu no si est afrisciau! 2. issu faet una vida modesta Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu modeste Ingresu modest Ispagnolu modesto Italianu modèsto Tedescu bescheiden, mittelmäßig.

modhàca , nf, nm: modhoca, modhocu Definitzione abbighedha fine; fintzes ludu, terra cun abba meda de comente proet meda, de s'abba apaulada o àteru Sinònimos e contràrios arrosina, modhina, papuschina, proischina / ladrau, ludrina Frases posca de bíndhighi dies de abba, bentu e modhoca, sa punta de Monte Rasu fit coberta de nie Ètimu srd.

modhàda , nf Sinònimos e contràrios ammodhiada*.

modhànu , agt: modhianu Definitzione chi est modhe; nau de gente, chi tenet làstima de s'àteru, chi est de coro modhe, sentimentosu; nau de tempus, chi est in abba, úmidu, proinosu Sinònimos e contràrios fodhosu, madhitzosu, modhe, modhiatu, modhincu, modhoricanu | ctr. téteru, tostadu Frases sa ní calat e modhana s'isciollit ◊ a una cosa modhiana dhi naraus brodhe 2. su coru suu est modhanu che un'arranda 3. at fatu una chidada modhiana Ètimu srd.

modhàtzu , agt Definitzione chi est modhe meda Sinònimos e contràrios modhincu Ètimu srd.

mòdhe , agt, nm: modhi Definitzione nau de cosa, chi si lassat mudare de forma, chi si lassat segare, alladiare, iscarrafiare, púnghere, o indrúchere cun facilidade, chi a dha tocare o a che dhi passare apitzu lassat calare a fundhu coment'e in cosa impastada cun abba meda; nau de gente, chi si lassat cumbínchere cun facilidade, chi càmbiat pàrrere o chi adduit a comente bolent is àteros, fintzes chi sentit luego su male o s'abbisóngiu de is àteros Sinònimos e contràrios flúsciu, gevi, lenu, modhitzu / cdh., ttrs. modhu / ternurosu | ctr. téteru, tostadu / impregadu, rebelde Maneras de nàrrere csn: pane, casu, erba, linna, pedra, ferru modhe; ossu m. = dúrgalu, modhímene, itl. cartilàgine; modhi che sa spuma = modhe meda, modhe modhe; pònniri a modhi = tzacare, bestire o pònnere in mesu de s'abba pro ammodhigare (pro samunare, còghere, triballare menzus); una die modhe = una dí de àcua, proinosa; èssere de modhe = èssiri de àcua, chi fait, crescit, bivit in mesu de s'àcua (es. píbera de m.); cotu a m. = cotu ma no intostau (nau prus che àteru de s'ou candu abarrat abbisabbis); fàghere a modhe (nadu de su andhare de su corpus) = fai ladàmini modhi; portai cambas modhis = èssere timendho (o fintzes no aguantare pesu, pagu firmas, pagu seguras) Frases cuss'impastu serbit modhe ca bi lu damus a pizu fine, a su muru ◊ po tui est modhi totu, fintzas su chi est tostau ◊ si no est cosa modhe no ndhe addéntigo ◊ a triballare in su modhe piaghet a totugantos ◊ sa sinnadorza o tarcu est pedra modhe ◊ in letu modhe si drommit male ◊ s’umbriagu portat is cambas modhis 2. si l'agatant modhe, a s'àteru, bi ndh'at chi si ndhe aprofitant puru ◊ lampu, za ses modhedhu si ti présiant a fàghere unu piaghere!…◊ abarreus calmus, ma mi potzu sei, ca portu is cambas modhis? 3. in su ribu, intro de modhe bi fint sas féminas labandhe ◊ comente fachies a labare intro de su ribu a pedes a modhe? ◊ cussu si che est tzacadu a modhe in sa funtana ◊ fit ifustu pariat chi l'aiant bestiu a modhe Sambenados e Provèrbios smb: Modde Ètimu ltn. mollis Tradutziones Frantzesu mou, doux, malléable, moelleux, tendre, souple, indulgent, complaisant, soumis Ingresu soft, compliant, pliable Ispagnolu blando, dócil, sumiso Italianu mòlle, malleàbile, mòrbido, tènero, cedévole, condiscendènte, remissivo Tedescu weich, Weiche, nachgiebig, fügsam, gefügig.

modhécu , agt Definitzione chi est modhe modhe, fintzes lentu; nau de ccn., chi costumat a èssere tropu delicau o arrespetosu chentza bisóngiu, po pràghere Sinònimos e contràrios lecuedhosu, ledreledre, modhanu, modhatzu / leitanu, melindrosu Frases prus discansosu e modhecu fiat s'isterridroxu e prus arriscaus essiant is bisus (E.Sanna/M.B.Lai)◊ is lorus si faiant modhecus modhecus 2. su notaju fut un'ominedhu de nudha e modhecu, fut su cunfidenti Ètimu srd.

modhédhu , agt Definitzione min. de modhe, ma si ponet solu po nàrrere su ctr. siat de cosas e siat de gente Frases za est modhedha custa terra… lampu, mancu a picu la triballas! ◊ modhedhos, mih, fizos tuos…: no ti faghent unu cumandhu mancari los bocas! ◊ babbu no fit gai modhedhu, no fit ómine de si lassare dòrchere! ◊ tantu za est modhedha a lassare annare sa fiza a sos ballos!…