Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

acamufài , vrb Definitzione papare impresse Sinònimos e contràrios allufiai, atafiai, mangiufai, scantusciai Ètimu itl. accamuffare Tradutziones Frantzesu gaver Ingresu to gobble Ispagnolu engullir Italianu ingozzare Tedescu verschlingen.

acanagliàre, acanargiàe, acanargiài , vrb: acanarjare, acanarzare, acanaxai, acannaxai, canalzare Definitzione pònnere is canes avatu a ccn., a un'animale, po dhu cracare, fàere fuire; pigare a boghes a ccn., nàrrere cosa fatuvatu coment’e a briga Sinònimos e contràrios acanare, acanizare, aciopai, caciuciare / certai Frases bella delicadesa po is malàidus: parint acanargiandu po nd'istacai a sirboni! 2. timit sa mama ca dh'acanaxat a buca manna po istudiai ◊ a mei no mi at acannaxau mai nisciunus ◊ deu furia timendi po non pigai bussinadas, invecis m'iant acanaxau ◊ una tropa de féminas est andhada a cricare su síndhigu po dh'acanarzare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu traquer Ingresu to hunt Ispagnolu acosar Italianu braccare Tedescu hetzen.

acancarronàe, acancarronài, acancarronàre , vrb: aconcorronai, acuncurronai, acuncurrionai, cancarronai Definitzione fàere coment’e a cancarrone, a unu lómboru, a lóriga Sinònimos e contràrios abbidhiritzai, acavurai, acoconare, aggrancare, aggurjare, ateterigare, atzancarronare, aunchinare, cancarai, ingortigai, inteterighedhare / abbibbirinai Frases e acidriadha, s'ischina, no ti abarris aconcorronau! ◊ seu acancarronau po su pesu mannu chi mi ant carriau ◊ una fémina si fut acancarronada a is peis de Gesús (Ev)◊ apu atobiau una fémina bècia totu acuncurronada ◊ su cani nc'est sartau aintru de su còfanu e si est acuncurrionau coment’e unu caboru 2. su frius dhi at acancarronau is manus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu engourdir Ingresu to bend, to numb Ispagnolu encorvar, combar Italianu incurvare, aggranchire Tedescu krümmen, erstarren.

acanciàre , vrb: acansae, acansai, acansare, acansciare, acantzai, acantzare 1, acantzari, acassare, alcansare, alcantzai, arcansare, arcantzai, arcassare Definitzione arrennèscere a tènnere cun sa pregadoria, arrecire calecuna cosa de Deus, o fintzes su giare chi faet Deus, prus che àteru foedhandho de gràtzias Sinònimos e contràrios arrecabai, dare, cuntzèdere | ctr. arrafudai, necare Maneras de nàrrere csn: acassare, acansare una gràscia, unu disizu; alcantzai a unu fuendisí = sighírelu; alcantzai camminu = fàghere caminu, fàghere tretu Frases cussu est disillu chi podit acansai ◊ acansade, Segnore, chi pro raru favore sonnu e no morte siat custu sou! (P.Mossa)◊ bidat onzi gràssia acansada! ◊ pro nois domandhade su favore cun s'aficu chi siat acansadu (A.Zedde)◊ totu su chi ti apo auguradu ti benzat acansadu dae Deus! ◊ pregheit a totu sos santos pro li arcansare sa gràscia ◊ custu disígiu no podit èssiri acantzau Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu obtenir Ingresu to get, to grant Ispagnolu alcanzar, impetrar Italianu impetrare, accordare Tedescu erbitten, bewilligen.

acanciofài , vrb Definitzione aferrare a pilos brigandho e iscudendho o fintzes pigare de mala manera; betare apare, totu a méschiu Sinònimos e contràrios aciufai 1, atzuntzudhare, incabigliare, tipiliare, tipilire Frases nosu iscioperendu e is crumirus andendu a trabballai: ma is féminas gei dhus iant acanciofaus, iant ispinniau fintzas s'autista! 2. cumentzat s'esami e ge m'iant acanciofau: de dogn'arratza mi nd'iant fatu, fintzas acapiau a manus e a peis in d-una cadira! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se crêper le chignon Ingresu to brawl Ispagnolu andar a la greña Italianu accapigliarsi Tedescu sich raufen.

acanenciài , vrb: (a-ca-nen-ci-a-i) Definitzione su si brivare de sa cosa, istare cun pagu Sinònimos e contràrios brevare Frases mi ndi seu acanenciau dèu po dhu donai a tui! Tradutziones Frantzesu se priver Ingresu to deprive oneself Ispagnolu privarse Italianu privarsi Tedescu entbehren.

acaogàre , vrb: acaugai, acaugare, caugai Definitzione pèrdere is fortzas, su si calare cédios; su respirare chi faet su cane a buca aperta e a limba in fora candho tenet basca meda o at curtu meda Sinònimos e contràrios acalamai, allacanae, allartzanai / buchiai, camulare, scanai Frases mi seu acaugau in d-una perda: mi ant totus abbandonau 2. sos canes sunt totu acaughendhe, comente ant curtu pessighindhe cuss'animale Tradutziones Frantzesu haleter Ingresu to pant Ispagnolu perder las fuerzas, jadear Italianu trafelare Tedescu hecheln.

acapiàe, acapiài , vrb: acapiare, acapiari, capiai Definitzione pònnere s'acàpiu, lióngiu, codriola chi, passada e fata a nodu cun is càbudos a inghíriu de duas o prus cosas, dhas aguantat impare / acapiai sa coja = fàghere s'assiguronzu Sinònimos e contràrios alliongiae, liai, muciullai, prèndhere, tènnere | ctr. isòlbere, isprèndhere, scapiai Frases che unu perru mi ant acapiau chena li dèpere obbligassione ◊ de furonis sa giustítzia no fut mai arrennéscia a ndi acapiai ◊ su telu denanti est lisu e portat una cordiola po dh'acapiari a parti de palas Ètimu itl. accappiare Tradutziones Frantzesu lier Ingresu to tie Ispagnolu atar Italianu legare Tedescu binden.

acaponài , vrb: cabonare 1 Definitzione crastare is pudhos Sinònimos e contràrios crastai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chaponner Ingresu to caponize Ispagnolu capar un gallo Italianu capponare Tedescu kapaunen.

acapotài, acapotàre , vrb Definitzione pònnere, bestire su capoto, ammontare cun capoto; fintzes furriare de parte in su sensu de covecare Sinònimos e contràrios acabbanai, acaparronare, acugudhare, ammantai, incaparonare, incapotai / acavacai, furriai 2. circhendi sitzigorrus cussu no fadhit sa téllura de acapotai! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'envelopper d'un manteau Ingresu to cloak Ispagnolu abrigarse Italianu ammantellare, coprirsi ben bène Tedescu sich bedecken.

acapulài , vrb: acopulai, capulai Definitzione segare a piticu, fintzes pistare, iscúdere / a. a unu che petza de burricu = pistare chei s'azu Sinònimos e contràrios amminudai, irminujare / atripai, pistae Frases portu is ogus arrúbius ca apu acapulau una conca de cibudha ◊ dh'ant acapulau che petza de burricu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu couper en petits morceaux Ingresu to mince Ispagnolu desmenuzar Italianu sminuzzare Tedescu zerkleinern.

acarài , vrb: acarare 1 Definitzione pònnere a cara de pare, prus che àteru po foedhare Sinònimos e contràrios acarire / afrontai, agiostrare, atzuridare, cadojare, iscamurriare, rumbicare Frases ant fatu acarare sas partes e donzunu at nadu sa sua Ètimu spn. acarar Tradutziones Frantzesu s'aboucher Ingresu to meet Ispagnolu abocarse, entrevistarse Italianu abboccarsi Tedescu eine Unterredung führen.

acarcangiài , vrb: acracangiai Definitzione coment'e calare su cracàngiu apitzu de sa cosa po dha pistare, istrecare, fintzes in su sensu de istare faendho male a s'àteru Sinònimos e contràrios abbaticare, acacigai, apatigai, apeutare, cubbire, incalcare, iscarcanzare Frases chi nisciunus acracangit sa fossa aundi dhui at una cruxi prantada! 2. custu bisu malu s'acracàngiat su coru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu piétiner, oppresser Ingresu to tread heavily on Ispagnolu pisar, pisotear Italianu calpestare, opprìmere Tedescu zertreten, erdrücken.

acardàre , vrb Sinònimos e contràrios acaldanare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu surchauffer Ingresu to overheat Ispagnolu recalentar Italianu surriscaldare Tedescu heiß werden.

acarigàe, acarigài, acarigàri , vrb Definitzione pigare is fragos, s’arrancu cun is càrigas, cun su nasu, fintzes istare a su crica crica e bòllere ischire totu / cani acarigau = cane chi pigat bene meda is fragos, s'arrancu Sinònimos e contràrios annajare, annàsere, arrancai 1, arrastai, fiagare, frusai, nuscai Frases boghidenci cussa piciocona, no depit abarrai incui acarigandu! ◊ est acarighendi su bentu chi fragat de mari ◊ cussu s'est infaciau in genna po acarigai! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu flairer Ingresu to smell Ispagnolu oler Italianu annusare Tedescu riechen.

acarragiài, acarralzàre , vrb: acarrarjare, acarraxai, acarrexai, acarrazare Definitzione ammontare cun calecuna cosa (trastu, terra, àteru) siat po su fritu, o po cuare, difèndhere, po tudare o àteru, fintzes a unu mortu: acarrazare a logos fintzes po ammuntonare cosa a brétiu tanti po dha tènnere Sinònimos e contràrios acuguzare, ammantai, assacarrare, carragiare, cratzai, imbusciae, incarralzare | ctr. iscarragliare, iscucuzare Frases poita no ti acarràgias asuta de terra, ègua de is seti pratzas?! 2. ancu ti acarrarjent! 3. ómine asuriu e cagasutzu, est totu sa vida acarrazandhe dinare! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu couvrir Ingresu to cover Ispagnolu cubrir, tapar Italianu coprire Tedescu bedecken.

acarrigiài , vrb: carrigiai Definitzione ingòllere cosa, carrare a carru o fintzes cun àteru mezu, portare de innòi e de inní, de unu logu a s'àteru Sinònimos e contràrios abbiaxai, carrai Frases is emigraus dhus ant acarrigiaus in is navis acomenti e bestiàmini Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu charrier Ingresu to cart Ispagnolu acarrear Italianu carreggiare Tedescu karren.

acarrognài , vrb Definitzione fàere a carogna, nau prus che àteru de fémina chi istat bruta, chi si abbitat cun ómines o àteru Sinònimos e contràrios acadhotzai, acadrangiai, allodrigai, insodrigai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu devenir vache Ingresu to rot Ispagnolu envilecerse Italianu incarognire Tedescu zum Aas werden.

acarrongiài , vrb: acorrongiai, carrongiai Definitzione candho erbas e matas funt melòngias, cumenciandho a sicare, fàere a tzirbisas, a cannedhu, coment’e serrandhosi Sinònimos e contràrios acrissare, afrangillonai, aggrunciare, aggruncire, apigiare, arruntzai, atavellai, atribuntzire, frongire, granculai, iscrafangiai Frases is frunimentus de pedhi acorrongiaus funt tostaus e si tzacant: po cussu tocat a dhis passai s'ollu de seu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rider Ingresu to wrinkle (up) Ispagnolu arrugar Italianu raggrinzare Tedescu verschrumpeln, runzeln.

acartàre 1 , vrb Definitzione su s’iscríere in calecunu corpus, pigare postu, intrare in servítziu Sinònimos e contràrios arrolai Tradutziones Frantzesu enrôler Ingresu to recruit enlisted Ispagnolu alistarse Italianu arruolarsi Tedescu sich einberufen lassen.