Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

abbudronàre, abbudruài , vrb: abburdonare Definitzione fàere a gurdone, fàere a unu muntone, a chedha; dhu narant fintzes de una genia de ufrore, candho si formant coment'e gurones unu acanta a s'àteru Sinònimos e contràrios acedhae, afollare, aggrustare, aggurdonai, apubulare, arretolare, atrepillai, atropare, atrumare, atutinare | ctr. ispàlghere, ispartzinai Frases sa bama de sas berbeghes si fit abbudronada costoendhe sa conca una suta de s'àtera ◊ sa chessa lompet lestínchinu niedhu abbudronadu Terminologia iscientìfica pst Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grouper Ingresu to group, to assemble Ispagnolu agrupar Italianu raggruppare Tedescu gruppieren.

abbugnài , vrb: abbungiai, abbunzai, bugnai Definitzione fàere giúmburos, pistaduras a una cosa, a unu trastu, prènnere de giúmburos, de nodos, de pistaduras, nau fintzes de frutuàriu Sinònimos e contràrios abburrutonare, aggatare, agiumbare, ammacigai, aporcai 1, atzumbarare, atzumbighedhare, atzumbonare, catulare, pistae, tofedhare Frases su pipiu est arrutu e si est abbungiau a conca Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cabosser Ingresu to dent, to crush Ispagnolu abollar Italianu ammaccare Tedescu verbeulen.

abbuidài , vrb: buidai Definitzione fàere buidu, su ndhe pigare cosa, andharesindhe sa gente lassandho unu buidu, su logu chentza nudha Sinònimos e contràrios ibboidare, illichidare | ctr. prenare, preni Frases toca, isciolli sa chistioni: abbuidandi is serchetus! ◊ acabbada sa missa, sa crésia s'abbuidat e sa genti torrat a domu ◊ mamma, aparit su canistedhu ca depu abbuidai custu sachitedhu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vider Ingresu to empty Ispagnolu vaciar Italianu svuotare Tedescu entleeren.

abbujàre , vrb rfl Definitzione fàere iscurosu, nau prus che àteru de sa bisura de chie s'intristat Sinònimos e contràrios abbutzare, annapai, annozare, imbujare Frases si abbujat s'orizonte, lampos e tronos fúlminat s'aera ◊ si est abbujadu in cara ca si fiat acatau chi su paperi fiat fatu cun ingannu Ètimu itl. abbuiare Tradutziones Frantzesu s'assombrir, obscurcir, offusquer Ingresu to dim Ispagnolu ensombrecerse Italianu offuscare, rabbuiarsi Tedescu verdüstern, sich verdüstern.

abbuligiài 1 , vrb: abbulizare, abbulurtzare, abbulunzare, abbulutzare, abbulutziare, abbuluzare, bolizare Definitzione pònnere bulúgiu, avolotu; murigare e imbrutare, bullugiare, nau pruschetotu foedhandho de abba o cosas deasi, fintzes intrare a s'abba, fichire a modhe, ammesturare apare Sinònimos e contràrios abbolojare, abbussiare, agiotulare 1, intruai, istriulare, sciambullai, trubulare, trullare, trumbugliai / abbaunzare, ammisturai Maneras de nàrrere csn: abbulizare faes e basolos = ammisturai totu, fuedhendi, ghetai totu a unu cosas chi no cuncordant apari; abbulizare a ccn. in carchi chistione = betarechelu in mesu de una chistione 2. su logu fit pàschidu e abbulutzadu 3. bi fint cudhos chi a sa chistione bi aiant abbulutziatu sa pulítica ◊ su pitzinnu fit a gherra chin d-una espressione abbulutziata che ruvàgliu ◊ fit chin sos pilos totu abbulutziatos ◊ su ricu no si abbulizat cun sos pòveros (P.Casu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mélanger, bouleverser Ingresu to mix, to upset Ispagnolu mezclar, revolver Italianu mescolare, sconvòlgere Tedescu mischen, durcheinanderwerfen.

abbumbài, abbumbàre, abbumbàri , vrb: bumbare Definitzione fàere una bumba, cricare abbumbu, cosa a bufare, bufare, nau mescamente cun is pipios; suspire, prènnere, ufrare, nau siat de sa pasta cun su frammentu pesandho, e siat de is titas chi cumènciant a si prènnere de late o de àteru chi si ufrat: si narat fintzes in su sensu de betare cosa (es. abba, meighina) a meda, a tropu; ingrassare Sinònimos e contràrios acirrai, assumire, bufae, imbreacare, imbumbare, inciumire, inciummare, ingullire, trincai / preni, ufiare / ingrassai 2. su perdingianu frissu si abbumbat de ollu ◊ sa terra est abbumbada de abba, cun custa sumana chi at fatu sempre proindhe ◊ za si n'at abbumbadu de profumu, cussa!… 3. cussa picioca est cumentzendi a abbumbai de petus ◊ cun sa basca su casu si est totu abbumbau Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu imbiber, tuméfier Ingresu to soak, to tumefy Ispagnolu beber, hincharse Italianu imbévere, intumidire Tedescu tränken, schwellen.

abbundài , vrb: abbundhare, bundhare Definitzione giare, produire o bogare a meda, nau mescamente de funtanas, de terras e matas Sinònimos e contràrios abbenai, abbundiri, rebbucare 1 | ctr. mancai 1, menguai Frases is fuedhus suus s'ant a abbundai sa cosa in su pratu o dh'ant a ismenguai? (I.Lecca)◊ a sos chi amus benes Deus los abbundhat pro los partiremus chin sos chi no ndh'azes Tradutziones Frantzesu abonder Ingresu to abound Ispagnolu abundar Italianu abbondare Tedescu im Überfluß vorhanden sein.

abburàre , vrb Definitzione abbruxare, abbruschiare, nau fintzes po fàere in colore coment'e abbruxau, fàere in colore de cafei / pane abburadu = (pane russu, modhe) cotu a apretadura a fogu, brusiadu o tropu cotu a fora ma matzosu in mesu Sinònimos e contràrios abbrugiai, abbruscare, acotilai, ammoriscai, recòghere 2. sa terra est abburada a istudare su sidis (G.Branca)◊ issas no ischiant a nadare e no fint ancora abburadas Ètimu itl.t Tradutziones Frantzesu brunir Ingresu to darke Ispagnolu quemar, tostar Italianu abbrunire Tedescu verbrennen, rösten, bräunen.

abburinài , vrb: burinae Definitzione trebballare a burinu Sinònimos e contràrios picai 1 Frases portat sa lepa a màniga ciata abburinada in su follu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ciseler Ingresu to chisel Ispagnolu cincelar Italianu cesellare Tedescu ziselieren.

abburraciài , vrb rfl Definitzione bufare a tropu cosa cun àrculu Sinònimos e contràrios imbreacare, imburraciai 2. cun su babbu abburraciadu si sunt postos a ciarrare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'enivrer Ingresu to get drunk Ispagnolu emborracharse Italianu ubriacarsi Tedescu sich betrinken.

abburràre , vrb rfl Definitzione afundhare in s'abba, in su ludu o fintzes in àteru (es. in su cundhimentu) Sinònimos e contràrios abburgare, infangaciai / abburrigare Frases custa cosa che dh'abburro in su putzu ◊ che apo abburrau sa manu in su lavamanu de s'abba 2. poniant sa panceta in su fumu e abburrànt sa mustela in s'aghedu Ètimu spn. embarrar Tradutziones Frantzesu se crotter Ingresu to muddy Ispagnolu enlodar, enfangar Italianu infangarsi Tedescu sich mit Kot beschmutzen.

abburrigàre , vrb rfl Definitzione afundhare in s'abba, fichire o intrare a modhe, a mesu de s'abba o cosas deasi Sinònimos e contràrios abburgare, abburrare, abburrigonare, ammodhiae, impogiare Frases mi abburrigheit a modhe in s'abba ◊ sas ranas si abbúrrigant in s'abba, timendhe ◊ si devet abburrigare in dogni ludrau s'ànima umana? ◊ si che abburrigheit intro de su pighe ◊ preneit sa tatza abburrighendhechela in su binu Tradutziones Frantzesu couler Ingresu to sink, to plunge Ispagnolu sumergir Italianu immèrgersi Tedescu tauchen.

abburríre , vrb Definitzione currúmpere, fàere ischifu de cundhuta, su si giare a fàere male; refudare coment'e cosa chi faet ischifu, che cosa chi est o chi si credet male; ibregungire, fàere a bregúngia Sinònimos e contràrios abborrèschere Frases cussa fémina si est abburrida, ndh'at aprofitadu ca no bi est su maridu ◊ no mi abburro s'onore in sos ingannos 2. pro totu custas sa vida est recreu abburrendhe patimentos e fastizos ◊ abburro sos pecados mios a totu intentu ◊ Deus abburrit sas ideas malas Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu abhorrer Ingresu to loathe Ispagnolu aborrecer Italianu aborrire Tedescu verabscheuen.

abburruntàre , vrb Definitzione nàrrere cosa a unu coment'e brigandhodhu Sinònimos e contràrios abbucaciai, afachilare, afrontai, agiostrare, atzuridare, cadojare, iscamurriare, rumbicare Tradutziones Frantzesu reprocher Ingresu to upbraid Ispagnolu reprochar Italianu rimproverare Tedescu vorwerfen.

abbusài, abbusàre , vrb Definitzione su si serbire de calecuna cosa prus de su chi si depet, in manera esagerada, a tropu; aprofitare de calecuna cosa o de ccn. Sinònimos e contràrios aprofitai Frases presenteit una lege contra a sos chi abbusaiant de su binu ◊ de sa passiéntzia mia no ti ndhe abbuses ca la perdo puru! 2. no ti abbusis mai de su trabballu de su pòbiru, ca est vilesa! Tradutziones Frantzesu abuser Ingresu to abuse Ispagnolu abusar Italianu abusare Tedescu mißbrauchen.

abbuscinàre , vrb rfl Definitzione ufrare; nau in cobertantza, pirmare Sinònimos e contràrios abbrodhiare, acasidhare, amprudhiare, annicare, annozare, pirmare, ufiare 2. su burràgliu pro sa tocadura giughet malandras, giughet s'ata de su codigone iscolzolada, abbuscinada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu enfler Ingresu to swell Ispagnolu hincharse Italianu diventare tùmido Tedescu anschwellen.

abbuselcàre, abbusercàre , vrb: abbusescare Definitzione prènnere sa busériga, betare a bentre, nau po papare o bufare meda Sinònimos e contràrios abbentrare, abbentruscare, abbiscarzare, abbudagare, abbuzare, aelcare, atatamacare, imbrentai, sgagliubbai Frases si ant proendha za si abbusercant! ◊ abbuseschèndhesi de erva frisca allentorida a s'animale si che li podet inchibberare sa bentre ◊ at truvadu su cadhu a sa funtana pro l'abbuselcare de abba ◊ sas tràilas brincaiant a sa mindha a s'abbusescare de ferràina ◊ recueint abbusercados che guntorzos chi torrant dae mortóriu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se gaver Ingresu to stuff oneself Ispagnolu atiborrarse Italianu rimpinzarsi Tedescu sich vollstopfen.

abbutonài, abbutonàre , vrb Definitzione intrare su butone in su trau in bestimentu; ammadurare is ogos de is cambos, fàere su butone de is linnas candho funt acanta a isparare po bogare linna noa Sinònimos e contràrios abbagare, aggutonare / butonire | ctr. ibbutonare Frases frate tuo si est galu abbutonandhe sa camisa ◊ si ponit is cartzonis e si abbutonat sa bragheta 2. cussa mata tocat a dha mexinai candu est abbutonendi e candu est infroria Tradutziones Frantzesu boutonner Ingresu to button Ispagnolu abrochar Italianu abbottonare Tedescu zuknöpfen.

abbuturàre , vrb Definitzione pònnere o ammadurare is butones, is ogos de is cambos, po bogare fògia e linna noa Sinònimos e contràrios aoghire, aportzedhare, butonire Frases s'ispalghent in s'aera sos dulches fiagos de sas méndhulas abbuturendhe ◊ sos isfraones sunt abbuturendhe 2. fiore abbuturadu, su fizu meu caru! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pousser des bourgeons Ingresu to gemmate Ispagnolu brotar Italianu gemmare Tedescu knospen.

abbutzàre , vrb: abbuzare 1 Sinònimos e contràrios abbujare, annozare, increstare, intristai Frases candho benit s'atunzu deo mi abbuzo! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu courroucer Ingresu to worry, to get angry Ispagnolu ensombrecerse Italianu corrucciare Tedescu ärgern.

«« Torra a chircare