Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

achitài , vrb Definitzione giogandho a biliardu, cumenciare su giogu, tirare su primu cropu Tradutziones Frantzesu donner l'acquit Ingresu to lead off Ispagnolu abrir el juego Italianu acchitare Tedescu den Ball aussetzen.

achizàre , vrb Definitzione su cambiare bisura, de face, coment'e inchietandhosi o intristandhosi Sinònimos e contràrios acristai, inchigiare, inchizire, incilliri, increstare, ingrispire Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu froncer les sourcils Ingresu to frown Ispagnolu fruncir el ceño, contrariarse Italianu accigliarsi Tedescu die Stirn runzeln.

achizolàre , vrb Definitzione pònnere in su chizolu, in calecunu cugigone Sinònimos e contràrios achizonare, acuzonare, angronare, arreconai, inchizolare, incozolare | ctr. bocare, essire Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rencogner Ingresu to put in a corner Ispagnolu arrinconar Italianu incantucciare Tedescu in Winkeln stöbern, sich in eine Ecke verkriechen.

achizonàre , vrb Definitzione cuare, pònnere, istare in d-unu cuzone, a una bandha Sinònimos e contràrios acantonai, achizolare, acuzonare, arreconai, inchizolare, incozolare | ctr. bocare, essire Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rencogner Ingresu to put in a corner Ispagnolu arrinconar Italianu rincantucciare Tedescu in eine Ecke stellen, drängen.

aciannitài , vrb: agiannitai, arxanitai, assannitai, axannitae, axinitai, azanitare, azannidare, azannitai, azannitare, giannitai Definitzione su apedhare de is canes candho pesant sa fera, s'apédhida a tzichírriu chi faent is canes tzerriandho su mere ca no arrennescent a sighire e aciapare su sirbone o àteru animale, prus che àteru si est piticu, o fintzes po dhu sinnalare; nau de gente, su si allegrare meda de calecuna cosa Sinònimos e contràrios gannitare, giannire, tzannidare Frases su cane fuit azannidandhe unu cunillu ◊ is canis funt arxanitendi, si bit ca ant agatau sa fera! 2. abarrant a ingíriu de su foghidoni, papendu e bufendu, agiannitendi comenti faint is margianis Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aboyer Ingresu to bark Ispagnolu ladrar Italianu scagnare Tedescu anschlagen.

aciapài , vrb: aciapare, aciopare, atzapai, atzapare, ciapai Definitzione agatare de cumbinatzione o cricandho; pigare, aferrare calecuna cosa cun is manos o àteru, nau fintzes in su sensu de furare, de ingòllere maladia o àteru / pps. aciapadu, aciàpidu / aciapai ccn. mali = collire maladia Sinònimos e contràrios abbigiare, acatare, aciocai, apaciapai, cassai, furai, tènnere / abbrancai, acafai, afarrancae, aferrai, aggafai, aggarrai, agguantai, collire | ctr. iscapare, lassai Frases l'ant aciapadu rutu in su ludu ◊ chie chircat aciapat ◊ crediant de atzapare su locu serrau ◊ su tempus colat e nos atzapamus diversos ◊ candho leadu s'at sa mascaríglia mi so aciàpidu cun muzere mia! ◊ betzu e débbile, n'at atzapatu sa morte ◊ aciopeit su frade bochindhe fogu ◊ ómines e féminas si chircant, s'aciopant, si leant e si lassant 2. aciapa su gatu ca ndi at furau s'arrocali! ◊ passendi in sa porta ndi at aciapau sa fatura Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu attraper Ingresu to catch Ispagnolu coger, agarrar Italianu acchiappare Tedescu fangen.

aciapinài , vrb: ciapinare Definitzione fàere is cosas a improdhu, male Sinònimos e contràrios aciapuciae, aciarollai, afioncai, allarodhai, inciaputzare Ètimu itl.t acciapinare Tradutziones Frantzesu bâcler Ingresu to bungle Ispagnolu chapucear Italianu abborracciare Tedescu pfuschen.

aciapitài , vrb: ciapitai Definitzione fàere is passighedhos de su ballu Sinònimos e contràrios atzopitai, istripitare, sciampitai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sautiller Ingresu to hop about Ispagnolu hacer los pasos del baile sardo Italianu salterellare Tedescu Tanzschritte, sprünge machen.

aciapuài , vrb: aciapulai, aciapulare, assapuai, assapulai, assapulare, atapulare, atzapiai, atzapuai, atzapulae, atzapulai, atzapulare, tapulare*, tzapulai Definitzione betare o cosire tzàpulos a unu bestimentu, a unu trastu (o fintzes pònnere impastu a tretos in is muros); betare, imbolare, iscúdere a cropu, a istràmpidu, pigare a iscutuladas Sinònimos e contràrios ammeditzare, apuntroxai, ataparatare, atrapuedhai, atrapulai, cosinzare, tzapugnire / addrobbulare, atapai 1, betae, fuliai, isciúdere, rúchere / assachitai Frases is istimentos furint istampaos e atzapulaos ◊ si depiat acuntentai de is pantalonis de fustànniu atzapulaus in genugus ◊ ist cosindho e atzapulandho ◊ torrastis a domu timendi ca estis iscurriau is cracionis (e mamma dhus depèt aciapulai)◊ is istimentos istampaos dhos atzapulànt 2. atzàpulant carchi canterile, túnicant su locu 3. at assapulau su telèfunu chena arrespundi, de cantu fut arrennegau ◊ e totu gherra gherra nchi dh'intrant a s'aruta e dh'atzàpuant a terra (S.Baldino)◊ proit e s'istracia si atzàpulat a sa fentana ◊ nd'istudant su fogu atzapulendi sa fraca cun cambus de modhitzi ◊ issos no ant intesu s'atapulare de su coro meu ◊ càstia chini est aciapuendi a sa porta!◊ dhas at atzapuladas atesu ◊ sa pedhi nchi dh'apu atzapiada ca no balliat a logu ◊ si funt ispassiaus contendi totu su chi ant aciapuau apari in cià vira de issus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rapiécier Ingresu to patch Ispagnolu remendar Italianu rattoppare Tedescu flicken.

aciapuciàe , vrb: aciaputzai, aciaputzare, ciaputzai* Definitzione fàere su triballu o is cosas male, a improdhu Sinònimos e contràrios abbaunzare, aciarollai, acoredhai, afioncai, afrochedhare 1, allarodhai, cianfainare, improdhai, inciapugliare, indrovigare Tradutziones Frantzesu bâcler Ingresu to bungle Ispagnolu chapucear Italianu acciarpare Tedescu pfuschen.

aciarollài , vrb: acioredhai, aciorodhare, atzarodhai, atzoredhai, atzorodhai, atzorodhare, ciorodhai, tzarodhai Definitzione nàrrere o fàere is cosas a improdhu, a s’afaiu, chentza órdine, chentza critériu, male Sinònimos e contràrios aciapuciae, aciorobedhare, acoredhai, afioncai, allarodhai, impiastai, improdhai, inciapugliare, inciorodhare Frases ite totu mi ses aciorodhendhe?! ◊ nerat, fostei, ita est atzarodhendi? ◊ abbas de funtanas anzenas mi ant aciorodhadu su sentidu…◊ ma ita ses acioredhendi, ita t’est beniu a conca?!◊ cussas féminas mi ant atzoredhau un'iaxi de cosa ma no nci apu cumpréndiru nudha! 2. las leat a s'abbratzeta, las mintet a buteghinu e si faghent che porchedhas de su totu atzarodhadas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bâcler, ramasser pêle-mêle Ingresu to bungle Ispagnolu chapucear Italianu acciarpare Tedescu pfuschen.

aciarxài , vrb: atalzare, atarjare, atarzare, atzagliare, atzargiai, atzargiare, atzarxai Definitzione si narat po abbrigare s'atza de una ferramenta ifridandhodha tandho a cropu frigandhodhi su serile o ponendhodha in s'abba, ca dh'intostat e afortit; aconciare sa ferramenta bogandhodhi sa punta o aciunghendhodhi unu bículu de ferru; nau de unu, torrare in fortzas, torrare bellos Sinònimos e contràrios atemperai / assuergiai Frases de cantas issàbbulas at atzagliatu mastr'Antoni, custa est sa mentzus! ◊ Pera bollet a dhi atzargiare unu marrone 2. cussa fiudedha s'est aciarxada Tradutziones Frantzesu aciérer, tailler, tremper Ingresu to steel Ispagnolu acerar Italianu acciaiare, temperare Tedescu stählen, härten.

aciaulài , vrb: atzabai, atzaulai, atzulai, ciaulai, saulai, tzabai Definitzione apedhare, comente faent is canes; nau in cobertantza, istare naendho, abboghinandho, a murrúngiu cun ccn. Sinònimos e contràrios alloroscare, apedhae, atocare, baulai, imbauai, inciauai Frases ant atzabau is canis candu nci seus essius ◊ cani chi aciàulat no móssiat ◊ su cani nostu atzabat a is istràngius ◊ candu s'est presentau cudh'istràngiu is canis no ant atzulau comenti atzulànt a is àterus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aboyer Ingresu to bark Ispagnolu ladrar, aullar Italianu abbaiare Tedescu bellen.

acicài, acicàre , vrb: antzicai, assicai, assicare, assicari, atzicai, atzicare Definitzione pigare assíchidu, tènnere o fàere assuconu Sinònimos e contràrios aliventare, apramare, asciuconare, asciustrare, apundhorare, aterrighinare, arviai, ilgirare, ispramai, isprauriri, istrementire, isturdinare Maneras de nàrrere csn: a. de o po ccn. cosa; acicaisí a morti = meda, de ndhe mòrrere; èssiri nàsciu atzicau = si narat de chie est sempre atontadu, sempre pessendhe a crabas Frases dhus connòsciu bèni, ita genti funt, ma no tocat a si ndi atzicai! ◊ mi ndi seu assicau! ◊ dòngiu cropus a sa gàbbia po ndi dha fai assicari e po dh'atrudiri, a sa papagalledha ◊ iscieis ca si ndi podit antzicai, candu est dormida?! 2. torret su sàmbene a chie est assicau! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu effrayer Ingresu to frighten Ispagnolu asustar Italianu spaventare Tedescu erschrecken.

acimbellài , vrb rfl Definitzione istare in pentzamentu e fintzes su si pigare dispraxere po calecunu bisóngiu o dificurtade, portare cimbellas in conca Sinònimos e contràrios apinnicare, apistichinzare assudhire, insudhire Frases fut totu acimbellau chi no agatàt genti a donai su sànguini, ca depint operai a sa mulleri ◊ no t'acimbellis po sa cosa de pagai: prega po sa saludi! ◊ immoi ca iscís chi est arribbendi acabbadha de ti acimbellai! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se préoccuper Ingresu to be worried Ispagnolu preocuparse Italianu preoccuparsi Tedescu besorgt sein.

acinnài 1, acinnàre , vrb: atzinnare, tzinnare Definitzione fàere a acinnos, cun is ogos o fintzes cun sa manu o sa conca, po bòllere nàrrere o fàere a cumprèndhere calecuna cosa; fintzes fàere una móvia coment'e po bòllere fàere calecuna cosa, o cumenciare a foedhare Sinònimos e contràrios ammiare, atzinnire / schichiai Frases mi at acinnau cun is manus a benni 2. babbu mi at acinnau una sparuara ◊ pentza ca su saludu mi dh'at feti acinnau! ◊ ndi dh'apu acinnau dèu de sa cosa chi m'iast nau tui Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu faire signe Ingresu to make signs Ispagnolu hacer señas Italianu accennare, far cénni Tedescu winken.

acioàe, acioài , vrb: aciuai, tzoare 1 Definitzione pònnere is ciòs, pònnere is ciòs ferrandho is animales, o a su fundhu de is crapitas Sinònimos e contràrios aciolai, atacitai, imbullitare, intzoare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu clouer Ingresu to nail Ispagnolu clavar Italianu inchiodare, chiodare Tedescu benageln, beschlagen.

acioàre , vrb: cioare, tzoare Definitzione sa boghe chi faet su procu Sinònimos e contràrios crochidare, intzuai, tzuinai, tzuniari Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grogner Ingresu to grunt Ispagnolu gruñir Italianu grugnire Tedescu grunzen.

aciocài, aciocàre, aciocàri , vrb: agiocai Definitzione pigare a cropos, pigare a briga, a befa, giare una briga; arregòllere a unu logu, aciapare o agatare a unu faendho dannu o furandho, o fuindho; acudire, lòmpere, ammuntonare, chistire impare, pinnigare pigandho totu o cosa meda Sinònimos e contràrios abbanzare, atripai, isciúdere, magiare, surrai / certai / acafai, aciapai, aggafai, assacarrare, adobiai, cassai, collire, tènnere, tenturai Maneras de nàrrere csn: a. sa terra acanta a sa matixedha = collire o afranzare sa terra a su prantone; a. a fuiri, a cúrriri = illoràresi a fuire, a cúrrere Frases s'iscocu su ladroni tochendimí is crabitas nci dh'aciocu su cani! 2. candu ndi aciocàst unu muntoni de cosa, de cuss'ortu, ciai fusta cuntenta! ◊ soi aciocandu ladàmini ◊ aciocamindi cussu libbru! ◊ cuss'orruga aciocàt s'abba de totu sa bidha e si fut fata a unu frúmini ◊ sa genti aciocat prus a innòi chi no a crésia ◊ comente at apertu su portale, sa gente si est aciocada a pratza (I.Patta)◊ a s'umbra is pipius aciocànt e giogànt impare ◊ a bortas is féminas si aciocant a piscinai 3. iant inténdiu una fémina aciochendu su pobidhu po mòri de un'atra fémina ◊ dh'ant aciocau canis arrabiaus ◊ ant aciocau is ladronis furendi 4. ant aciocau a cúrriri Ètimu spn. achocar Tradutziones Frantzesu malmener, capturer, entasser Ingresu to beat up, to heap, to capture Ispagnolu pegar, capturar, detener Italianu malmenare, catturare Tedescu mißhandeln, gefangennehmen.

aciociài , vrb Definitzione atripare, pigare a cropos, ma mescamente fàere a bregúngia, pigare a ccn. a briga cun malos foedhos Sinònimos e contràrios abbanzare, addobbai, arropai, assurrare, atripai, carrubbare, briare, isciúdere, magiare, sussare / afrentai, aggraviai, ilzenzare, innorare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu insulter, outrager Ingresu to insult Ispagnolu insultar, maltratar Italianu svillaneggiare Tedescu anpöbeln.