Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

allampàre , vrb: allampiai, allampiare Definitzione apèrrere bene is ogos abbaidandho; arrennèscere a bíere o connòschere fintzes de atesu Sinònimos e contràrios illampiare, ispalpedhare / allampiociare, apubai, assebeltare, bídere, iscerai, semodare Frases giómpidu a s'incraradorza, ndh'at pódidu allampiare sos carabbineris ◊ in s'ispricu de su poju che allàmpio sa figura de mene etotu ◊ cudhos si fint girados a l’abbaidare allampiandhe sos ogos ◊ Tziu Missente, comente nos nche allampiabat, nos mutiat a nos cumbidare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu apercevoir Ingresu to perceive Ispagnolu divisar Italianu scòrgere, intravedére Tedescu erblicken.

allampizàre , vrb: lampigiai* Sinònimos e contràrios brigliai, grigliare, illampizare, illughentare, lúchere, lutzigare, prellúgiri Tradutziones Frantzesu resplendir, briller Ingresu to shine Ispagnolu resplandecer, irradiar Italianu risplèndere, mandare ràggi Tedescu strahlen.

allancài , vrb Definitzione pigare de mala manera, a s'airada Sinònimos e contràrios abbrancai, afarcai, afarrancae, aggafai, aggarrai, aggranfare, agguantai Frases ghetendi is farrancas a cantu poit allancat is prendhas de s'oreria ◊ agatat sa cosa, si dh'allancat e ponit in busciota ◊ chi allancu s'oreria no torru a trabballai! ◊ dus cropus de iscupeta de asegus dh'allancant Tradutziones Frantzesu attraper avidement Ingresu to catch avidly Ispagnolu agarrar Italianu afferrare avidaménte Tedescu gierig packen.

allancàre , vrb Definitzione su bènnere mancu de is benugos camminandho, po debbilesa, male, pecu o pesu tropu grae: si narat de àteru puru in su sensu de èssere cédiu, chentza fortzas, pèrdere fortza atrotigandho Sinònimos e contràrios achinnae, annaigare, bantzicare, iscotzinare, istantonai, saidare, tambulare, tòmbere / indortigare Frases calchi rampu allanca allanca a calchi carignu de su bentu si movet (P.Casu)◊ est caminendhe allanca allanca pro su pesu ◊ no at tentu peruna piedade pro cudhu, candho l'at bidu allancadu in terra, insambentadu e derrutu 2. sos puzones in su nie sunt morindhe de fàmine, abbaidendhe cun sos ojos allancados 3. sa nae est allanchendhe e si podet segare Tradutziones Frantzesu chanceler Ingresu to totter Ispagnolu tambalearse Italianu barcollare Tedescu schwanken.

allaputzài , vrb: allepuciae, allepuciai, alleputzai, alleputzare, alliputzai, ellepuciare Definitzione papare calecuna cosa, torrare in fortzas, ingrassare; bestire bene, bene cuncordaos, su si fàere bellos in contu de bestimentu Sinònimos e contràrios allepuciri, arrempudhire / addinghillai, allepuritzare, arrepicai 2, assamodare, atrigliare, chinchinnare, cumpòniri, cuncodrai Frases castit, su dotori, chi mi dha podit torrai a allaputzai sa piciochedha, ca est mesu iscòncia ◊ pensa a sa saludi: a trabballai gei andat bèni, ma innantis ti depis torrai a alleputzai! (I.Murgia) 2. poneisí is capedhus e allaputzaisí bèni! ◊ funt sannoris totu bèni allaputzaus e boint èssi serbius cun totu s'arraspetu ◊ dhui fiat genti totu alliputzara, totu infrochitara ◊ e tochit, babbai, allaputzissí ca seus in festa! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ragaillardir, se pomponner, se parer Ingresu to dress up to make cocky (oneself) Ispagnolu fortalecer, acicalarse Italianu rinvigorire, ringalluzzire, attillarsi Tedescu stark werden, eitel werden, sich aufputzen.

allardàre, allardiài , vrb Definitzione pònnere lardu, ingrassare; istidhigare su lardu allutu a sa petza orrostindho, pònnere fitas de lardu a sa petza coendho; rfl. nau de ccn., su si crèdere meda / allardàresi de una cosa = abantaisí de calincuna cosa Sinònimos e contràrios illardionare, ingrassai, saginai / istedhiare, preutire, untinare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu prendre de l'embonpoint Ingresu to fatten, to lard Ispagnolu engordar, mechar Italianu diventare pìngue, lardellare Tedescu dick werden, spicken.

allarmài, allarmàre , vrb Definitzione pònnere a sa lerta, in pentzamentu Sinònimos e contràrios apensamentai, spantai Tradutziones Frantzesu alarmer Ingresu to alarm Ispagnolu alarmar Italianu allarmare Tedescu alarmieren.

allartzanài , vrb: allatzanai Definitzione igragalare, nau de erbas segadas o patindho asciutore po farta de abba Sinònimos e contràrios acalabiare, acalamai, addormicare, agurgire, allacanae, allizare, ammustiai, arruncionire, artanare, calaginare, carigai, caugai Frases sa fà frisca lassada sentza de coi si allàtzanat ◊ is froris bodhius de diora si allàtzanant 2. si allàtzanant is bisus puru! Tradutziones Frantzesu se flétrir Ingresu to wither Ispagnolu marchitar Italianu avvizzire Tedescu welken.

allatàe, allatài , vrb: allatare Definitzione giare su late, sa tita, giare o pònnere a súere, nau prus che àteru de gente e de animales ma si narat fintzes de mata in su sensu de giare sustentu, giare s'abba chi sa mata suspit cun is arraighinas); nau de funtana, pigare s'abba de aterue (erriu, lagu) Sinònimos e contràrios inconai / amedhigare, ammamare, ammammarizare, gamedhigare | ctr. istitai Frases is trexi fillus dhus iat fatus Assunta, e issa dhus iat allataus e créscius ◊ si sa mama no portat late, si cricat un'àtera mama chi est allatandho ◊ babbu aiat chirriadu un'anzonedhu copiolu ca s'erveghe duos non los podiat allatare ◊ pícache chin tecus custu pipiu e allàtalu! ◊ s’ebba est allatandhe su pudhedru 2. fintzas su sèmini malu, si pagu pagu dh'allatas, est prontu a pigai! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu allaiter Ingresu to nurse Ispagnolu amamantar Italianu allattare Tedescu stillen.

allatzàre , vrb Definitzione imbodhigare a istrintu passandho totu a inghíriu Sinònimos e contràrios abbarbigare, inchínghere Frases andho chirchendhe ratos de àrvures birdes pro mi allatzare che a sa edra (M.Portas) Tradutziones Frantzesu se cramponner, s'enrouler Ingresu to cling Ispagnolu abrazarse, estrecharse Italianu avvinghiarsi Tedescu sich anklammern.

alleàre , vrb: alliai 1 Definitzione fàere un'acórdiu po si pònnere impare po calecunu iscopu Sinònimos e contràrios alloedhae Tradutziones Frantzesu allier Ingresu to form an alliance Ispagnolu aliar Italianu alleare Tedescu verbinden.

allebiàe, allebiài, allebiàre , vrb: alleviare Definitzione fàere prus lébiu unu dolore, una pena, fintzes unu pesu Sinònimos e contràrios abbacai, abblandai, achedare, aliviai, alixerai, allenire, apachiare, apasaogare, asselenare, asseliare, assussegai, illebiare, illenare / illezerigare | ctr. ingrajai, peorare Frases portant gràtzias e consolu po allebiai dogna mali ◊ alleviare sa tribbulia, allebiare sos turmentos ◊ iscàvula làmbrigas de iscioru, allebiadí sa cuscéntzia de su malu iscinitzu! Tradutziones Frantzesu soulager Ingresu to relieve, to comfort Ispagnolu aliviar Italianu alleviare, risollevare Tedescu lindern, mildern.

allebigiàre , vrb: allebizare, allepizare, allibizare Definitzione nau de erbas, pèrdere s'abba, asciutare sicandhosi; fintzes asciutare Sinònimos e contràrios acalamai, allacanae, allizare, ammalmiare, assichillonai, calighinare, igragalare, illebizare, illizare, marciulari, pansiri / abbentai 1, asciutai Frases custu bentu de sole no li at allibizadu sa foza ◊ undhas de prumu ant allepizau su lentíschinu 2. sa sartitza si allibizat posta in bértigas Tradutziones Frantzesu se faner, se flétrir Ingresu to fade Ispagnolu marchitarse, ajarse Italianu appassire Tedescu verwelken.

allecàre , vrb: allegae, allegai, allegare Definitzione foedhare bastat chi siat, foedhare de calecuna chistione, fintzes nàrrere / allegai a limba pérdia = in manera chi no si ndhe cumprendhet nudha Sinònimos e contràrios arragionare, chiltionare, cuntrastare, faedhare, negossare | ctr. cagliare, citire Frases cussu piciochedhu allegat su tedescu ◊ allegat bèni, sa sinniora! ◊ de custu soe allegandudendhe solu cun tui ◊ candho nos intendhiat alleghendhe in sardu, su mastru nos daiat tres atzotadas 2. su chi amus allegau mantènelu in su coro! Sambenados e Provèrbios prb: chie est sàviu meda allegat pagu Tradutziones Frantzesu discuter Ingresu to argue, to talk Ispagnolu hablar, discutir Italianu discórrere, argomentare Tedescu reden, argumentieren.

allegorizàre , vrb Definitzione foedhare in cobertantza Sinònimos e contràrios irbartzigare Tradutziones Frantzesu allégoriser Ingresu to allegorize Ispagnolu alegorizar Italianu allegorizzare Tedescu allegorisieren.

allegràre , vrb: allergare, alligrai, alligrare, allirgai Definitzione provare o giare cuntentesa: candho si narat a s'àteru, bolet nàrrere fintzes chi si dhi giaet a bíere coment'e a bàntidu po calecuna cosa de bonu o de bellu chi at fatu; si narat fintzes in su sensu de pàrrere o essire prus biu, prus bellu / allegrare su passu, un'aina triballendhe = andai prus allestru, fai prus debressi, acradiare Sinònimos e contràrios aggajare 1, cuntentai, frogare, gavisare, prexai / allegrutzare | ctr. asseriai, dispiàchere, intristai Frases si ndh'est allegradu candho at intesu chi sa cosa fit andhada bene ◊ no mi potzu allirgai ca ses lontanu! 2. e nachi ti che ses laureadu: mi ndhe allegro! ◊ mi ndhe allegro meda: su menzus ses resurtadu tue! 3. cussa próida at allegradu sas àrbures, sinono fint patindhe ◊ allègrala cussa messadorza, chi mi pares drommidu! Ètimu itl. allegrare Tradutziones Frantzesu égayer, féliciter Ingresu to congratulate, to cheer up Ispagnolu alegrar, felicitarse Italianu rallegrare, allietare, esultare, congratularsi Tedescu erfreuen, sich freuen, gratulieren.

allejàre , vrb Definitzione illebiare, fàere prus lena o lébia una pena, una suferéntzia Sinònimos e contràrios abblandai, aliviai, alixerai, allebiae, allenare, asseliare, assussegai, illebiare Frases bois, Deus de piedu, dazemila sa morte a mi allejare s'agonia! ◊ canto pro mi allejare carchi anneu ◊ tocos nobales de arruchidas campanas allejant làgrimas e isperas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu calmer, adoucir Ingresu to soothe Ispagnolu aliviar Italianu lenire Tedescu lindern.

alleltzàre , vrb: allentzai, allentzare Definitzione pònnere a prumu, a lentza, fintzas pònnere cosa a filera dereta; pigare sa míria Sinònimos e contràrios ammeriare 1 Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aligner Ingresu to plumb Ispagnolu aplomar, alinear Italianu méttere a piómbo, allineare Tedescu abloten.

allenàre , vrb: alleniare Definitzione fàere prus lena una cosa forte, mescamente una suferéntzia; lassare lasca una cosa tirada, una cosa càdria / a. sa voche = abbasciai sa boxi; a. s’andhera = andai prus abbellu Sinònimos e contràrios abbacai, abblandai, abbonantzai, allebiae, allenire, apachiare, apasaogare, asselenare, assussegai, illebiare, illenare / abbambiai 1, aflusciai, allentai, iscanzare | ctr. acadriare, apretai, incrispai Frases nàdeli goi ca li allenat su dolore! ◊ pro cantu podes su patire allena! ◊ su sole allenat sa calura a s'intirinada ◊ gasi isciopesit pro tantu penare isfoghendhe in piantos e lamentos chi sa boghe deveit allenare ◊ cun custa cura sos dolores mi ant allenadu 2. a boltas mi alleno sa chintolza ◊ si lis allenas aizu sa fune frazant totu! ◊ a pagu a pagu si allenat s'andhonzu (P.Casu) 3. allena sa gianna! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu adoucir, apaiser, affaiblir Ingresu to diminish, to soothe Ispagnolu mitigar, aliviar Italianu mitigare, lenire, affievolire Tedescu mildern, lindern, schwächen.

allenàre 1 , vrb Definitzione fàere allenamentos, pònnere abbitúdine a isfortzos mannos Sinònimos e contràrios abbetuare Tradutziones Frantzesu entraîner Ingresu to train Ispagnolu entrenar Italianu allenare Tedescu trainieren.