Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

allentài , vrb: allentare Definitzione abbacare una cosa tropu càdria, tropu tirada, fàere prus lentu, prus lenu, prus pagu forte Sinònimos e contràrios abbambiai 1, aflusciai, afrincai, allenare, illebiare, illenare | ctr. acadriare, apretai, incrispiai Frases ant allentau su passu e si sunt firmadas ◊ a mie faghet dannu su lentore ca mi allentat piús de su fenu 2. de coro Ti pregamus, o Signore: allenta su rigore! Tradutziones Frantzesu ralentir Ingresu to slow down Ispagnolu ralentizar, disminuir Italianu rallentare Tedescu lockern.

allentoríre , vrb: lentorire* Definitzione isciúndhere de lentore Sinònimos e contràrios allentorai, insaurrare, issaghinare Tradutziones Frantzesu faire devenir humide de rosée Ingresu to wet with dew Ispagnolu rociar Italianu bagnare di rugiada Tedescu mit Tau befeuchten.

alleporedhàre , vrb Definitzione èssere alligros; èssere o bènnere in calore Sinònimos e contràrios alleporizare, apudhai, apudhichinare, incaboniscai, ingrigliare / insuai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ragaillardir Ingresu to make cocky, to be merry Ispagnolu estar alegre, estar cachondo Italianu èssere allégro, ringalluzzare Tedescu fröhlich sein, eitel werden.

alleporizàre , vrb Definitzione brinchidare che a su lèpere, èssere alligru, nau fintzes de sa natura de s'ómine candho si faet tètera / macu alleporizadu = chi si giaet a fàere Sinònimos e contràrios alleporedhare, apudhai, apudhichinare, incaboniscai, ingrigliare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ragaillardir Ingresu to make cocky Ispagnolu estar alegre, ponerse cachondo Italianu ringalluzzire Tedescu eitel werden.

allepuritzàre , vrb: allipuritzare Sinònimos e contràrios allaputzai, assamodare, cuncodrai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu parer, pomponner Ingresu to make fit tightly Ispagnolu acicalarse Italianu attillare Tedescu aufputzen.

allescinài , vrb: alliscinai, liscinai Definitzione nau de css. cosa, su si mòvere o andhare a tragu in logu lisu (o de cosa lisa), mescamente orruendho (foedhandho de unu), candho no faet a pònnere su pei in firmu o arrèschere unu pagu Sinònimos e contràrios cadriare, fugire, illascinare, illigigare, illiscigare, iscadriare, iscalusciare, istrissinare, lascinare*, lassingiare, lissiai 1, lissiniri, rascinare, sliscinai Tradutziones Frantzesu glisser Ingresu to slide Ispagnolu deslizar, resbalar Italianu scivolare Tedescu rutschen.

allestài , vrb: allestrai, allestrare Definitzione fàere in lestresa, pònnere presse Sinònimos e contràrios allestire, apressurai, impressare, impressire, impressurare, trotinare Frases sos àinos fint addainanti de nois allestrendhe in sa falada (M.Bua) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu presser, hâter Ingresu to hurry Ispagnolu apresurar Italianu affrettare Tedescu beschleunigen, sich beeilen.

allestíre, allestíri , vrb: allestrire, allistiri, allistriri Definitzione pònnere presse, fàere allestru Sinònimos e contràrios allestai, apressurai, impressare, impressire, impressurare | ctr. istentare, pellongare, tricare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu accélérer Ingresu to accelerate Ispagnolu acelerar, apresurar Italianu accelerare Tedescu beschleunigen.

alletiàe, alletiài , vrb Definitzione allachedhare o pònnere coment'e faendho a letu; fintzes solu tròchere, atrotigare Sinònimos e contràrios abbajonare, allacare, allachedhare, atrotiai, atzumborai, colembrai, indortigare Frases si allétiat unu fusti, unu filu, una mata ◊ s'àcua fiat arribbada a strossa e su trigu si fiat alletiau asuta de su bentu e de s'àcua (F.Pilloni) 2. fadeus a chini allétiat su bratzu po biri chini est su prus forti? ◊ po bínciri a issu bastat a non alletiai is cambas ◊ sa manu dh'increscit e dha portat alletiada in piturras ◊ su bentu est alletiendi is nais de is matas 3. portat is cambas alletiadas de su fàmini Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fléchir, courber Ingresu to bow Ispagnolu flexionar, doblar Italianu flèttere Tedescu biegen.

allezerigàre , vrb: allizerigare Definitzione fàere prus lezeru, prus lébiu, miminare su pesu, bogare cosa chi faet pesu Sinònimos e contràrios allezerire, alligerai, disaggraviare, illezerigare | ctr. ingrairi Frases chirca continu de allezerigare sos mermos intumbidos de dolore! ◊ Segnore, allizériga cussas amarguras! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu alléger, soulager Ingresu to lighten, to lift up again Ispagnolu aligerar, aliviar Italianu alleggerire, risollevare Tedescu erleichtern.

allezitimàre , vrb: lezitimare Definitzione fàere legítima una cosa, pònnere apostu a manera chi siat cunforma a is leis / nadu de ccn., allezitimare unu fizu = atrogare, cunfirmai chi unu minore dhi est fillu, cun totu is cunseguéntzias chi istabbilit sa lei Frases impissu ammaniaos sos papiros, ant allezitimau s'orfanedha ◊ si naschit su fizu prima de si cozuare dhu allezítimant Tradutziones Frantzesu légitimer Ingresu to legitimize Ispagnolu legitimar Italianu legittimare Tedescu legitimieren.

alliàre , vrb Definitzione abbarrare o istare aifatu de unu po ndhe dhi pigare sa cosa, o fintzes po fàere male, istrobbare / a. unu dolore = sucai unu mali, torrare a mòvere e sentire unu dolore abbrandhau Sinònimos e contràrios alligare, infestare Maneras de nàrrere csn: si li sunt alliados sos canes, sos puzones, s'espe, sa zustíssia, sos furones, su sonnu, su fàmine, sa mandronia Frases mi fato interrogare e su professore si mi alliat che pudhu padovanu! ◊ boghendhe mele mi est alliada s'abe e mi at puntu ◊ mi est alliada sa zente comente at bidu chi zughia cosa bona ◊ cudhu si m'est alliadu e postu mi at cantone ◊ sa cosa frita mi alliat su dolore de dentes ◊ mi est alliadu su refriu ◊ sa zente si li alliat abboghinèndheli s'impróveru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu assaillir, attaquer Ingresu to assail Ispagnolu acosar, molestar Italianu assalire, molestare Tedescu überfallen, belästigen.

allibberài , vrb: libberai* Definitzione iscapare, lassare líbberu, pònnere in libbertade Sinònimos e contràrios ifrancare, illebberare, iscabbúllere, libbertai, scapiai Tradutziones Frantzesu libérer Ingresu to free Ispagnolu liberar, libertar Italianu liberare Tedescu befreien.

allibidoràre , vrb: allidorai Definitzione fàere a marcu de sàmbene pistau, in sa carena Sinònimos e contràrios afidigare, allidigorae, ammarcorzare, illibrinire Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu devenir livide, blêmir Ingresu to make livid Ispagnolu amoratar Italianu illividire Tedescu bläulich machen, erbleichen.

allibrinzàre , vrb: allivrinzare Definitzione papare po asseliare su fàmene Sinònimos e contràrios allemungiai, allivrinzire, atonai, ellepuciare, illivrinzare Tradutziones Frantzesu restaurer Ingresu to refresh Ispagnolu reconfortar Italianu rifocillare Tedescu sich stärken.

allicàre , vrb Definitzione pigare o tènnere a unu cun allicos, cun calecunu gustu, pigare gustu, pònnere abbitúdine a calecuna cosa chi praghet; pònnere apostu, arrangiare, contivigiare, tènnere contu Sinònimos e contràrios abbetuare, abesare, acomunai, acostumai, arranguai, imbisciare, ingustai / allichionare, ingolumare Frases sos pitzinnos tue los incantas e allicas cun méndhula e nintzola 2. su frutu de sa binza cheret allicadu! Tradutziones Frantzesu s'habituer, s'accoutumer Ingresu to get accostumed Ispagnolu acostumbrarse Italianu avvezzarsi, assuefarsi Tedescu sich gewöhnen.

allichidíe , vrb: allichidire, allichidiri, allichiriri, allighidire, lichidiri Definitzione muntènnere límpiu, pònnere apostu su logu, sa domo; rfl. cambiare bestimentu, pònnere bestimentu límpiu, bellu, mudare; a logos dhu narant de sa fémina chi faet su fedu Sinònimos e contràrios addirire 1, arremonire, assetiai, cuncordai, illichidire, iserrinire / tramudai / iglierare, insinnigare, iscendiai | ctr. acadhotzai, imbratare Maneras de nàrrere csn: allichidire sos contos = fàere is contos; allichidíresi de calicuna cosa = pònnere apostu, lassare apostu sa cosa Frases nosu innòi nci seus po isfrigociai, mundai e allichidiri su logu ◊ benit, prandit, allichidit su logu e si ndi andat ◊ dèu allichidu e tui tréuas! 2. sa bròscia si dha poniant is féminas in pithu de su pannu de petus ◊ allichidint su letu cun is mantas prus bellas po erriciri is istràngius 3. sa fémina mia si est allichidia, at tentu unu maschixedhu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu nettoyer Ingresu to tidy up, to clear Ispagnolu arreglar, ordenar Italianu assettare, far pulizìa Tedescu aufräumen.

allichionàre , vrb Definitzione pigare gustu, pònnere abbitúdine a calecuna cosa chi praghet Sinònimos e contràrios abbetuare, abesare, acomunai, acostumai, arranguai, imbisciare, ingustai / allicare, ingolumare Frases si fit allichionau a bidha e de andhare a campu no ndhe cheriat intèndhere (G.Piga)◊ sos pitzinnos allichionaos a su monte ghirabant a bidha ma no bidiant s'ora de dare borta Tradutziones Frantzesu accoutumer Ingresu to accustom Ispagnolu acostumbrar Italianu assuefare Tedescu gewöhnen.

allidredhàre , vrb rfl Sinònimos e contràrios aflusciai, allagorjare Tradutziones Frantzesu amollir Ingresu to deflate Ispagnolu marchitar, aflojar Italianu afflosciare Tedescu erschlaffen.

allimbài, allimbàre , vrb Definitzione foedhare de unu; foedhare male, nàrrere fàulas de unu; acusare a unu a sa giustítzia; allimbai est fintzes pigare a frastimos, disigiare male a s'àteru Sinònimos e contràrios allimbizare, annegiai, foghigiai, illimbare, imposturai, infamai, innorare, irfamiare, slinguai, tragagiai Frases ant allimbadu a su tale ◊ malaitos siant totu sos chi mi ant allimbadu, francu su batísimu! ◊ e si ti ant allimbadu betadila a pérdida! ◊ cun isse so fritu fritu ca mi at allimbadu ◊ no aiat dadu ocasione peruna de l'allimbare 2. su bandhiu, pentiu, cheriat pacare sos anzones chi nche aiat furau, ma sos meres no ant atzetau e l'ant allimbau a sa zustíssia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu calomnier, médire Ingresu to slander, to backbite Ispagnolu calumniar Italianu calunniare, sparlare Tedescu verleumden, Übles nachreden.

«« Torra a chircare