Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

aldàre , vrb: aldiare, ardiare Definitzione castiare o chistire una cosa a manera chi no tèngiat dannu, chi no tèngiat male, chi nemos ndhe tochet Sinònimos e contràrios aggordai*, badrare Frases fit reséssidu a che li fichire in conca chi sa puzonina si podiat aldiare in d-una manera sola: cun sas peràulas! ◊ gira, gira, furriola, atàpadi cantu cheres: de sa binza semus meres candho l'aldas tue sola! (P.Casu) Tradutziones Frantzesu préserver, garder Ingresu to guard, to preserve Ispagnolu guardar Italianu preservare, custodire Tedescu bewahren.

alenàre , vrb: alinare Definitzione mandhare a fora su respiru, arrespirare Sinònimos e contràrios abidai, anidare Frases aleno ervosas dulcuras furadas dae sa catassa fumosa de s'últimu tortu 2. intendho su bentu alinendhe acurtzu meu Ètimu ltn. alenare Tradutziones Frantzesu respirer, souffler Ingresu to breathe, to blow Ispagnolu respirar, soplar Italianu respirare, soffiare Tedescu atmen, blasen.

alentài , vrb: alentare Definitzione pònnere, giare o pigare alientu, gana, fortza, coràgiu Sinònimos e contràrios abbiatzai, abbibare, abbiorare, abiociai, animai, incorai, indanimai | ctr. disalentai, scorai Ètimu spn. alentar Tradutziones Frantzesu animer, encourager Ingresu to animate, to infuse courage Ispagnolu alentar Italianu animare, infóndere coràggio Tedescu Mut einflößen.

algadàre , vrb: argadare, arganai, arganare Definitzione trebballare, pistare su linu cun s'àrgada; in cobertantza, istare abbetiandho, a gherra Sinònimos e contràrios ogranai Frases at allegau de arganai su linu 2. ghite fistis arganandhe chin su poledhu malu a domare? (P.Pireddu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu écanguer, pétrir Ingresu to ripple Ispagnolu agramar Italianu gramolare Tedescu brechen.

alghentàre , vrb: arghentare Definitzione fàere in colore de prata; pònnere in su fogu a iscagiare bene e imbudhidare, nau mescamente de s'ógiu: a. s'ógiu, su mele, sa saba Sinònimos e contràrios arrafinai, assendrare Frases sa bidhia s'arghentat a primu manzanu, la basat su sole e ch'est isparia ◊ s'ozu de lestínchinu l'amus arghentau in sa sartàghine Ètimu ltn. recentare Tradutziones Frantzesu dépurer, raffiner, réchauffer de l'huile Ingresu to purify, to heat the oil Ispagnolu refinar aceite Italianu depurare, raffinare, riscaldare l'òlio Tedescu klären, läutern, das Öl aufwärmen.

aligàe , vrb: aligai, aligare, argare Definitzione istèrrere s'àliga, su ladamíngiu; imbrutare, fàere su logu a muntonàrgiu; fintzes pònnere sa cria, nau de bobbois chi ponent is oos in is freaduras Sinònimos e contràrios alladamenae, contzimare, ladamingiare, stercorai / imbratare Frases at argau s'ortu, sa binza 2. est unu doveri de no aligai e avelenai sa Terra, ca nci biveus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fumer Ingresu to manure Ispagnolu abonar Italianu concimare Tedescu düngen.

alimentài, alimentàre , vrb Definitzione giare o pigare alimentu, atèndhere a cosa de papare Sinònimos e contràrios addascare, atatamacare, nodrigare, sustentai, tèrghere Tradutziones Frantzesu alimenter Ingresu to feed Ispagnolu alimentar Italianu alimentare Tedescu ernähren, nährend.

alindàre , vrb: allindare Definitzione pònnere làcanas, sinnalare sa làcana; mandhare a su cunfinu Sinònimos e contràrios allacanai 1, allimidai, aorare, atremenai Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu circonscrire, limiter Ingresu to circumscribe, to limit Ispagnolu alindar, confinar Italianu circoscrìvere, limitare Tedescu beschränken.

aliverràre , vrb rfl Definitzione atrotigare, allacare, nau de su linnàmene friscu Sinònimos e contràrios arrevelai, atrotiai, colembrai Tradutziones Frantzesu se tordre (se dit du bois frais) Ingresu to twist Ispagnolu alabearse Italianu contòrcersi (détto del legname frésco) Tedescu sich verkrümmen.

aliviài , vrb: alliviai, alliviare Definitzione giare acunnortu, fàere prus lébiu unu dispraxere Sinònimos e contràrios aconnoltare, cufortare / alixerai, allebiae, illebiare Frases alliviare sos fastizos ◊ s'isciéntzia allíviat sa suferéntzia de su mundu Ètimu spn. aliviar Tradutziones Frantzesu réconforter Ingresu to console Ispagnolu aliviar Italianu confortare Tedescu trösten.

allabentàre , vrb rfl Definitzione essire allabentaos Sinònimos e contràrios illabentare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu devenir bête, s'étourdir, se distraire Ingresu to become careless, fool, reckless Ispagnolu volverse bobo, atolondrado Italianu diventare sciòcco, sventato, sbadato Tedescu leichtsinnig, zerstreut werden.

allacanàe, allacanài , vrb: allacanare, allecanai Definitzione si narat foedhandho de gente, animales e matas chi funt cédios, lecos, chentza fortza po mancamentu de abba, po immarritzone, o àteru, de erbas e matas chi si che fúrriant o incrubant candho faet bentu forte; trebballare cun afannu, a cantu si dha podet fàere, tribbulare meda, fintzes torrare àlidu a pelea e a sa lestra, assupandho Sinònimos e contràrios acalamai, addormicare, allebigiare, allechiai, ammustiai, caugai, ifrachire, inflachèssiri, irdebbilitare / fritire, muciare / acaogare, afandhare, afauciae, assupai, sufratare Frases su sicori allàcanat erbas e floris ◊ seu totu allacanau de sa basca 2. aia iscavadu sa domo allacanendhe e mi so mortu de manu mia ◊ t'ismermu e ti allàcanu! ◊ ànima e corpus mi at allacanadu lassèndhemi tristu e isconsoladu (S.Baldino) 3. a brincos che la ponzeit in bidha, a limba fora allacanendhe che cane de catza (G.Addis)◊ sos canes fint isterrujados in s'umbra, allacanendhe a limba a fora Tradutziones Frantzesu languir, affaiblir Ingresu to languish, to weaken Ispagnolu debilitarse Italianu languire, infiacchire Tedescu schmachten, ermatten.

allacanài 1 , vrb: allacanare 1, allacanari, lacanare Definitzione tènnere is làcanas acanta de pare, nau de logu e proprietàrios; betare apare cosas foedhandho Sinònimos e contràrios alindare, aorare, atremenai, stremenai Frases is terras suas allàcanant a sartu de un'àtera bidha 2. isse est imbreacu e sos cumpantzos rident a totu su chi est allacananne ◊ unu chi iscriet, si no istat atentu, nche potet essire in contos torratos a contare o istare allacananne nudha Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu confiner Ingresu to border (on) Ispagnolu lindar, confinar Italianu confinare (èssere confinanti) Tedescu grenzen.

allacàre 1 , vrb Definitzione calare o orrúere chentza fortzas, guastare, nau de erbas Sinònimos e contràrios allacanae, allancare, allagorjare, alleventare, ammoltighinare, arrematai, arrèndhere, ilvalaxare / apudrigare Tradutziones Frantzesu s'affaisser Ingresu to get disheartened Ispagnolu abatirse Italianu abbiosciarsi Tedescu zusammenbrechen.

alladamenàe , vrb: alladaminai, alledamenare, alledaminare, alletamanare, allodaminai, ladamenare Definitzione pònnere, betare o ispainare su ladamíngiu, ingrassare sa terra cun su ladamíngiu Sinònimos e contràrios aligare, atalaminai, contzimare, illedaminare, ladamingiare, stercorai, sualare Frases su bestiàmine, inue paschet, alledàminat su logu ◊ s’istercu e su pissu de sas béstias lu golliant pro alletamanare sos ortedhos ◊ terra de allodaminai no ndi teneus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fumer, engraisser Ingresu to dung Ispagnolu abonar Italianu concimare Tedescu düngen.

alladiàe, alladiài , vrb: alladiare Definitzione fàere ladu, prus fine e prus largu; fàere prus ampru / èssiri o fuedhai alladiau = faedhare a sa lariedhada, illonghiendhe tropu sos sonos Sinònimos e contràrios aglianai, apalisare, apianare, arrepranai, illadiare, inciatire, ispianare, splanai / illalgare | ctr. ammurudhare, atuturae Frases sa figu de austu si fait sicai, si allàdiat, si allogat e si fait bianca de su tzúcuru 2. a su piciochedhu no dh'istaint prus is cartzonis e sa mama si dhus at iscosius e alladiaus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aplatir Ingresu to flatten Ispagnolu aplastar Italianu appiattire Tedescu abplatten.

allagài , vrb: allagare Definitzione nau prus che àteru de s'abba, fàere a lagu, a paule, ammontare o prènnere de abba Sinònimos e contràrios abbenai, apischinare, aundai, inundai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu inonder Ingresu to flood Ispagnolu inundar Italianu allagare Tedescu überschwemmen.

allagorjàre , vrb Definitzione nau mescamente de s'erba, de is laores, ingroghire, essire guastos po s'abba a tropu; nau de gente, bènnere a malu tretu de calecuna maladia, derrúere Sinònimos e contràrios aflusciai, allidredhàre, ammoltighinare, indisichire Tradutziones Frantzesu se faner, se flétrir Ingresu to wilt, to wither Ispagnolu marchitar, ajar Italianu avvizzire, afflosciare Tedescu welken, erschlaffen.

allagrociài , vrb Definitzione giare, pònnere, impromítere a meda, prus de su necessàriu, sestare in mannu Sinònimos e contràrios abbundai Tradutziones Frantzesu exagérer Ingresu to be free Ispagnolu excederse Italianu largheggiare Tedescu freigebig sein.

allalgàre , vrb: allargae, allargai, allargare, allarghiare, largai Definitzione fàere largu, prus largu; rfl. istesiare, andhare prus atesu; pigare cunfidàntzia Sinònimos e contràrios astesiai, illalgare, sciamplai, stratallai | ctr. acoltziare, afíere, astrínghere Maneras de nàrrere csn: allargai s'ocasioni = frànghere sas cunzunturas, a manera de no ndhe àere; allargai is parrochianus = catzàresi sos comporadores; allargaisí cun ccn. = leàresi tropu ballassa Frases si est allargadu faedhendhe ◊ allarghiàtebbos, sinono non b'istamos! 2. issu a dommo no intrat mai, su rimitanu: bae chi ti lu allargo deo! ◊ s'istupa allàrgala dae su fogu! 3. cussu si est allargau cun filla mia: parit ca tenit idea de dha cojai ◊ in domu mia no ti allarghis meda, no! Ètimu srd. alargar Tradutziones Frantzesu élargir Ingresu to enlarge Ispagnolu ensanchar, alejarse Italianu allargare Tedescu verbreitern.