A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

balódru babórdu

balòna ballòna

balórdu babórdu

balòre , nm: valore* Definitzione su de bonu chi podet tènnere una cosa, cunsiderau fintzes, ma no sèmpere, coment'e prétziu contau in dinare Sinònimos e contràrios bàlida, balimentu / prétziu.

balòssa , nm Definitzione ómine furbu, trassas malas ma tontu puru.

balossàda , nf Definitzione fatura de balossos Sinònimos e contràrios balossímini, lollúghine, tonteria Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bêtise Ingresu stipidity Ispagnolu sosería Italianu stupidàggine, stupidata Tedescu Dummheit.

balossímini , nm Definitzione cosa o fatura de balossos, de ballalloes Sinònimos e contràrios balossada, fertúmene, tonteria, tortidúghine | ctr. abbiléntzia, abbistesa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu stupidité, bêtise Ingresu foolishness Ispagnolu estupidez Italianu stupidità, cretinerìa, citrullàggine Tedescu Blödsinnigkeit.

balòsso, balòssu , agt, nm Definitzione chi o chie est pagu abbistu, bambiocu Sinònimos e contràrios babbalocu, ballalloe, biobba, gingiorre, scimpri, sciolocau, tolondro, tontu | ctr. abbistu, àbbile 1 Frases de óminis nci nd'est tontus, intelligentis, furcas, balossus, bonus e malus ◊ no teniat gana de abarrai fadendi s'ampuecala in sa passillada coment'e una balossa in mesu de genti prus balossa puru Terminologia iscientìfica ntl Tradutziones Frantzesu stupide, bête, idiot Ingresu stupid Ispagnolu estúpido, necio, cretino Italianu stùpido, cretino Tedescu dumm, Tölpel.

bàlsa , nf: baltza, bàrcia, barsa, bartza, brassa, bratza Definitzione genia de lacu mannu o poju a pranta retangulare po dhue prènnere abba; genia de fossu, de sa matessi forma, po pònnere crachina imbartzada / min. bartzita, bratzichedha; bartza po iscagiare cartzina = bartza inue si ammesturat abba a sa crachina rude (de betare a unu fossu) Sinònimos e contràrios barchile, bràtziga, lacu Frases in s'ortu bi cheret sa bartza pro collire s'abba ◊ chin sa líssia si fachiat sa bocada in sa brassa Terminologia iscientìfica stz Ètimu spn. balsa Tradutziones Frantzesu bassin Ingresu pond Ispagnolu pilón Italianu vasca Tedescu Becken.

balsamíglia , nf Definitzione genia de erba po bellesa, bona po cura Sinònimos e contràrios belladonna, caranzu Terminologia iscientìfica rbc, Impatiens balsamina Tradutziones Frantzesu balsamine Ingresu garden balsam Ispagnolu balsamina Italianu begliòmini Tedescu Gartenbalsamine.

bàlsamu , nm: bràssamu, bàltzamu Definitzione genia de meighina o de profumu; cosa bona meda, chi faet bene 2. est unu bràssamu, custa cosa: bufadila! ◊ bràssamu no mi ses ma fritu nie! Tradutziones Frantzesu baume Ingresu balsam Ispagnolu bálsamo Italianu bàlsamo Tedescu Balsam.

baltànte , avb, agt, nm: abbastante, bastante, bastantes, bastanti 1 Definitzione chi bastat, chi est meda (fintzes chi est tropu), chi giughet fortza Sinònimos e contràrios briosu, forte Maneras de nàrrere csn: ómine b. = ómine de cabbale, chi si catzat su sonnu, chi triballat; bastante chi… = bastus chi… Frases no lu podimus piús bajulare: bastante cantu l'amus peleadu! ◊ dèu no pràngiu prus: apu prantu bastanti! ◊ isse l'istimat bastante ◊ bastante cantu ch'est vénnidu: aite che torrat?! 2. mancari betzu so ancora bastante ◊ cussu est bastante che leone ◊ su becu nighedhu est su prus bastante de sa chedha ◊ inoche vos sezis tratesos su bastantes ◊ isse aggarrait ómines prus bastantes de issu e los istrumpait a terra ◊ unu fundu de tamatas a is gianas dhis est bastanti po umbrai 3. eo abbratzo cuntentu sa cadena, bastante chi a issa consoledas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu suffisant, ce qui suffit Ingresu sufficient Ispagnolu suficiente, bastante Italianu sufficiènte, bastévole Tedescu genügend, ausreichend.

baltàre , vrb: abbaltare, bastai, bastare Definitzione nau de css. cosa, chi dhu'est su tanti chi serbit o chi si bolet; dhu narant po abbasciare puru Sinònimos e contràrios abbassiare, cabai, falare, lòmpere | ctr. faltare, mancai Maneras de nàrrere csn: bastat, bastu chi, bastet, bastit chi… = itl. purchè, bastus chi… ; bastare tiat!… = no abbastat mai, no est possíbbili chi abbastit Frases custu pane bastat pro duos una die ◊ su dinari chi balanzat no li bastat pro totu su mese ◊ su sale chi as betadu a sa padedha bastat ◊ po fai totu custu trabballu no mi bastat su tempus ◊ cussu est malu, bastat a nàrrere chi est un'arga! 2. seus bastaos in pagas dies 3. faghe comente cheres, bastu chi andhes! ◊ su mascu apretau, bastit chi siat foras de cuili, romigat pani mancai amucorau! ◊ de sa genti no m’importat, bastat chi siat prena sa brenti ◊ ti ndi dongu una de is mias, bastat chi ti citas 4. bastare tiat un'ómine solu a campare totu cussa zente!…◊ bastare tiat cudhu cantighedhu de robba a fagher bestires a totugantos!…◊ bastare tiat, su dinari, a comporare totu su chi amus in gana!… Sambenados e Provèrbios prb: a chini no dhi bastat su pagu, cun su meda no fait nudha Ètimu ltn. bastare Tradutziones Frantzesu suffire Ingresu to be enough Ispagnolu bastar, alcanzar Italianu bastare Tedescu genügen, ausreichen.

baltassàrru , nm: batasarru Definitzione persona odiosa Ètimu itl. Baldassarre.

baltiòne , nm: bastione, bastioni Definitzione òpera manna, genia de muràllia, po bardare ccn. logu, citade o àteru; in Castedhu est una partza in artu, a muragliones artos cun iscalera manna Sinònimos e contràrios balualdu Frases intertantu fint sos bastiones pro ti retzire apuntendhe cannones Tradutziones Frantzesu bastion Ingresu bastion Ispagnolu bastión Italianu bastióne Tedescu Bastion.

bàltza bàlsa

baltzalòne , nm: barcellone, barracellone Definitzione genia de cadhàrgiu postu coment'e braxeri, unu pagu in artu de dhue pòdere pònnere braxeri cun fogu asuta, ue ponent sa chera iscagiada de mantènnere budhia po dhue intrare a mesu una genia de pratu chi calat in talliola cun is loghíngios apicaos totu a inghíriu po che dhos afundhare in sa chera a manera de si ndhe prènnere: candho su pratu si che inartat, sa chera iscagiada si betat de pitzu a dónnia loghíngiu po dhu sighire a ingrussare fintzes a fàere sa candhela Terminologia iscientìfica stz.

bàltzamu bàlsamu

baltzàna , nf: baltzanu 1 Definitzione genia de arrefortzu chi si ponet in is oros de bestimentu (ma fintzes po bellesa) Sinònimos e contràrios ghilone, poja, roedu Terminologia iscientìfica cst, bst Ètimu itl.t balzana Tradutziones Frantzesu volant Ingresu flounce Ispagnolu volante, faralá Italianu balza Tedescu Falbel.

baltzanéri , agt Sinònimos e contràrios baltzanu Frases deo no naro chi no sias bella, però ses vitziosa e baltzanera Terminologia iscientìfica ntl Tradutziones Frantzesu drôle Ingresu odd Ispagnolu raro Italianu balzano Tedescu weißgestreift, wunderlich.