Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

illisiàre , vrb: illissiare Definitzione aparigiare, fàere lisu, passare ccn. cosa po fàere bellu; fintzes fuire de manos, nau de cosa lisa Sinònimos e contràrios allisai Frases innantis de rispòndhere, mannoi si at illissiadu sa barba ◊ seo abbaidanne una codedha illisiada de riu 2. custa cosa ti che illísiat che un'ambidha! Tradutziones Frantzesu lisser Ingresu to smooth Ispagnolu alisar Italianu lisciare Tedescu glätten, polieren.

illizàre , vrb Definitzione sufrire po mancamentu de abba, nau de is erbas / cara illizada = cara chei sa tela, cara mala de bisura Sinònimos e contràrios acalamai, agurgire, allacanae, allebigiare, allizare, calighinare, pansiri Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se faner, se flétrir Ingresu to wither Ispagnolu marchitar Italianu appassire, avvizzire Tedescu verwelken.

illoíre , vrb: illuire Definitzione torrare in posse, po dinare, de su chi unu aiat pérdiu o giau, pagare su dépidu; iscabbúllere de un’afrinca; torrare agoa Sinònimos e contràrios alloire, ischitare, luire Frases bi tenzo obbligassione cun chie mi at agiuadu a illuire su dépidu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu racheter Ingresu to release, to redeem Ispagnolu redimir Italianu riscattare, svincolare un cènso Tedescu ablösen, freimachen.

illomeràre , vrb: illorimare, illorumare, slomburai Definitzione istèrrere su filu de su lómburu; ispainare, istèrrere Sinònimos e contràrios irgromerare | ctr. allomborae Frases illorimare su cabu ◊ bides, in su pasu de su sero sa lóriga tzega de su denegu s'illórimat lestra peri sas carrelas (G.Elies) 2. s'abba illorumendhe abbratzat sa rena, s'isterret e poi torrat a mare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dérouler, dépelotonner Ingresu to unroll, to unwind Ispagnolu desarrollar, desovillar Italianu srotolare, sgomitolare Tedescu aufrollen, entknäueln.

illongàre , vrb: illonghiae, illonghiare, islongare Definitzione essire prus longu, fàere prus longa una cosa, nau fintzes in su sensu de dh’istirare, de dh’apèrrere totu, de nàrrere cosa meda, prus de su chi serbit, de istentare Sinònimos e contràrios allongare, istirare, istiriolare | ctr. acurtzai Maneras de nàrrere csn: i. su bratzu, sa manu = istirare su bratzu, sa manu; i. su passu = andai prus allestru; illonghiae su tzugu = istare chentza manigare, coment'e ingullindhe salia, ma fintzas disizare carchi cosa in debbadas Frases sa pasta cariada si depet irfinigare e illonghiare pro fàghere sos macarrones tundhos ◊ a colare inoghe s'istrada illónghiat meda ◊ sa bete barva si li fit illonghiada fintzas a grenucos ◊ coladu nadale sas dies illongant 2. su ferenu dhi est passau e no si dha sentit de faer síghere a illonghiae su tzugu a su fizu, chi est sentza papae ◊ candho si tratat de pretèndhere unu diritu, tandho ndhe as aju de illongare tuju! 3. po no illonghiare, bos ammento duas brullas ebbia ◊ tziu Bantoni aiat bestiu in mesu àteru nàrrere pro secare in curtzu unu negóssiu chi zuchiat su grabbu de s'illonghiare ◊ apenas poto su "emmo" ti lu do, ne ti l’illongo cun "ne" e ne cun "ma" Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu allonger Ingresu to lenghten Ispagnolu alargar Italianu allungare, dilungare Tedescu verlängern.

illorigàre , vrb Definitzione istèrrere, ispràghere o istirare cosa pinnigada; rfl. si narat fintzes in su sensu de fàere impresse Sinònimos e contràrios ilboligare, istirare | ctr. alloricare Frases como faghimus una bella caminada ca nos illorigamus sas ancas 2. pesa, illorigadindhe, ca est tardu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu étendre Ingresu to stretch Ispagnolu desentorpecer Italianu sgranchire Tedescu recken.

illuchèschere , vrb: illucrèschere, illuèschere Definitzione cumenciare a fàere lughe, su mengianu chitzo, nau de sa die acanta a essire su sole, e fintzes de sa luna; fàere lughe, illuminare Sinònimos e contràrios abbrèschere, abrurai, albeschire, illughintinare, intrabatzinare, isgrinare, ispanigai / ilgiarare, iscrariai | ctr. iscuricare Frases atacabant a traballare illucheschendhe e acabbabant a s'intríghinu 2. sa luna illucreschiat in su monte: a cussu lucore bidu che apo tres sàgomas benendhe ◊ su locu est mesu iscuru: sa luche illucheschet sa prata ◊ sa domita de tiu Bachis est illuéschida dae una téula de bidru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faire jour Ingresu to dawn Ispagnolu amanecer Italianu albeggiare Tedescu dämmern.

illudràre , vrb: illudriare, illurdiare, illutriare Definitzione imbrutare cun su ludu, de ludu, ma fintzes imbrutare bastat chi siat Sinònimos e contràrios afangaciai, alludrae, allurdagai, ammodhocare, illudratzare, illudrionare, illurdinare, illustriare, infangaciai, ludai Frases colendhe in su caminu totu ludu mi apo illudriadu sos cambutzos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu crotter Ingresu to muddy Ispagnolu embarrar Italianu infangare Tedescu mit Kot beschmutzen.

illudratzàre , vrb rfl Definitzione imbrutare cun su ludu, fàere a ludu Sinònimos e contràrios illudrare, illurdagai, illustriare / ammodhocare Frases a bortas fachiat fritu e proghiat, illudratzandhe su terrinu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu éclabousser Ingresu to splash with mud Ispagnolu embarrarse, enlodarse Italianu impillaccherare Tedescu mit Kot besudeln.

illugerrài , vrb: illugherrare, illuxarrai, illuxerai, illuxerrari Definitzione fàere lughe meda; pigare a ogos, coment’e leare sa vista po sa lughe tropu Sinònimos e contràrios alluinai, allutzerrare, illughentare, illughinare, impannare, lugerrai, slugerrai Frases su soli at illuxerau prus de milli orbescidroxus ◊ sos lampos illugherrant sas nues 2. femu totu illugerrau de su luxentori ◊ su sole m'illugerrat ◊ no castis su soli, lah ca t'illuxerrat! ◊ seo totu illugerrau: sos ogos meos sunt brusaos! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu éblouir Ingresu to dazzle Ispagnolu deslumbrar Italianu abbacinare, abbagliare Tedescu blenden.

illughentàre , vrb Sinònimos e contràrios brigliai, illampizare, illugerrai, lúchere Frases deo in saltu e binzas so sempre afatzendhada, goi o gai, e tribagliendhe etotu m'illughento (Piras) Tradutziones Frantzesu resplendir Ingresu to shine Ispagnolu resplandecer Italianu risplèndere Tedescu glänzen, strahlen.

illughinàre , vrb: illuinai, illuinare, illuinari, illuniare, irluinai Definitzione fàere lughe meda, pigare a ogos, leare o annapare sa vista po sa lughe a tropu, leare a su sentidu; cumbínchere a ccn. cun calecuna cosa prus che àteru po su malu, cufúndhere sa mente; fintzes illuinare Sinònimos e contràrios allampiai 1, alluinai, illugerrai, illughentare / improsae, incegai, ingannai, slugerrai / ingadhinae, scimingiai Frases su sole fit gai luchente chi illughinabat ◊ sigomenti no bidia prus, poita cuss'astru sighiat a m'illuinai, is cumpàngius m'iant pigau a sa manu (Atus)◊ sa pitzinna fughendhe trambucat e rughet, coment'e illughinada ◊ mi at illuinadu sa cara de risitos (L.Brozzu)◊ su soli cumenciaiat a irluinai e de sa fentana intraiant is istriuledhus de is curculeus 2. illuinant che sole sas richesas ◊ dhus iat illuinaus cun is maias suas ◊ macari sa zente t'illúinet nendhe, l'isco deo comente est sa chistione ◊ medas si lassant illuinai de giogus e cassai de meris abbramius (G.Moi)◊ su bufóngiu fut cumenciandho a dhos illuinare 3. fipo totu sa die illughinau: nen crapas nen crapitos distinghio (T.Ziranu) 4. a su cadhu inghirianne sa mola dhi poniant una paja de atzales de pedhe po non s'illuinare Ètimu ltn. in *lucinare Tradutziones Frantzesu éblouir Ingresu to dazzle Ispagnolu deslumbrar Italianu abbagliare, abbacinare Tedescu blenden.

illumbài, illumbàre , vrb: illummare, islumbare, slumbai Definitzione pònnere dolore a lumbos, acropare a lumbos, a is errigos Sinònimos e contràrios iderrigari, illumbedhare, irrenare, isarrigai, iscumbarare, lumbai Frases illissinu a peis paris, in s'oru de m'illummare! ◊ sétzidi in su liminaxu de s'enna: chi ti movis, custus mengianu t'illumbu! ◊ iscudidhu de perda, illumbadhu cussu cani! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'éreinter Ingresu to strain one's back Ispagnolu derrengar Italianu dilombare Tedescu sich abmühen.

illuminài , vrb: illuminare Definitzione ispannare s'iscuru, giare lughe Sinònimos e contràrios allugare, allumae, allúxiri, illucherare Tradutziones Frantzesu éclairer Ingresu to illuminate Ispagnolu alumbrar, iluminar Italianu illuminare Tedescu beleuchten.

illustràre , vrb Definitzione frigare, pònnere sa lustra a sa pedhe, pruschetotu a is botinos, po dhos fàere lughentes e ca aguantat de prus sa pedhe Sinònimos e contràrios allucidai, allustrai, illutzidare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu astiquer, cirer Ingresu to polish Ispagnolu lustrar Italianu lucidare Tedescu glänzen, wichsen.

illutonàre , vrb Definitzione essire o bogare un’arremu de su lutone (mescamente su de sa camba) Sinònimos e contràrios iscrocare 1 Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se luxer les hanches Ingresu to dislocate one's hips Ispagnolu dislocar las caderas Italianu lussare le anche Tedescu sich die Hüften verrenken.

ilmagnàre , vrb: immagnare, immannare, immanniare, irmagnare, irmanniare, ismanniare Definitzione fàere a mannu, fàere mannu, prus mannu, fintzes errichire; nau de persona, fàere crèschere de carena e de conca, de giudítziu Sinònimos e contràrios acrèschere, ammanniae, ammannire, immagnire, immannitare | ctr. ilminorigare, impiticai Frases immagnendhe, su sèmene creschet dedioi ◊ mi at penadu tribbulendhe sa vida pro m'immannare in pannos de decoro (G.Branca)◊ deo apo immannadu a fizos mios ◊ cherfendhe totu a corpu ismanniare de manu tua bufas su velenu! (P.Sulis)◊ sos fizos candho irmànniant si cojubant ◊ sa famíllia est creschendhe e chin issa est irmanniandhe su bisonzu ◊ sa morte de su babbu lu fateit irmagnare prima de su tempus ◊ su tempus at imbetzadu a mamma ilmagnendhe a mie Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grandir, mûrir Ingresu to grow Ispagnolu crecer, madurar Italianu créscere, ingrandire, espàndere, maturare Tedescu wachsen, vergrößern, erweitern, reifen.

ilmaladiàre , vrb: immabadiai, immalaidare, irmadaliare, irmaladiare, irmalaidare, irmalavidare, ismalaidare Definitzione orrúere malàidu, ingòllere maladia Sinònimos e contràrios ammagagnare, ammaladiai, apuntorai, demare, inciacai, tunconire | ctr. sanai Frases si est immalaidau de malària ◊ maigantas cosas podent fàghere immalaidare ◊ s'erba frita de ghidhighia podet irmadaliare sas crapas ◊ pro cuss'istrachiore si est irmalaidatu ◊ custu tempus a mufore irmalàidat sas binzas ◊ cust'ómine si immalaideit duas bias ◊ babbu si fiat immabadiau meda ◊ si est irmalavidadu mamale Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tomber malade Ingresu to fall ill Ispagnolu enfermar Italianu ammalare Tedescu krank werden.

ilmanchinàre , vrb: immanchinare, ismanchinare Definitzione coment’e mancare, essire de su camminu giustu, andhare aorza, passare fora de su camminu, nau mescamente de animale; nau de un’arremu de sa carena, essire o mòvere de s’incàsciu suo Sinònimos e contràrios cansai 1, irvertzare, stressiai / innoigai, irbesciai Frases su cadhu at immanchinadu ◊ a chie est cun megus insolente lu lasso ismanchinare… pro no fàghere a ríere tanta zente Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'écarter du bon chemin, détourner Ingresu to deviate, to mislead Ispagnolu desviar, dislocar Italianu deviare, traviare Tedescu verführen, vom rechten Wege abbringen.

ilmarríre , vrb: irmarrire, ismarrire, smarriri Definitzione istasire de su fàdigu, de su istare male de nutrimentu o fintzes de maladias Sinònimos e contràrios illangiare, indisichire, irromasire | ctr. abboniare, ammidudhare, ingrassai Frases chentza pàsculu su bestiàmine si che irmarrit a prus de no dare frutu ◊ sa carena tua si ch'est ismarrida e imbeciada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dépérir Ingresu to waste away Ispagnolu decaer, desgastarse Italianu deperire Tedescu verfallen.