A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

giuditziàriu , agt Definitzione chi pertocat s'amministratzione de sa giustítzia coment'e sistema de leis de un'istadu: podere g., cussu chi tenet sa magistradura.

giuditziósu giudisciósu

giudítziu giudísciu

giúdu , nm: zudu Definitzione su serbire, su bàlere o èssere bonu de unu o de una cosa: si manígiat prus che àteru in sa nada èssere de g. / èssiri cosa de giudu = cosa de tzou, bonu, capatzu, àbbile, cabosu, de pòdere serbire, chi giuat Sinònimos e contràrios giuamentu, valore, valuda, zua 1 Frases at méritu pro àere fatu òperas de giudu (F.Paba)◊ ajó torrade, giòvanos de preséntzia e de giudu! (B.Trudhaju)◊ cussus no fadiant faina de giudu ◊ mamma ti biat manna, de giudu e de profetu! ◊ nci dh'ant ispotallitada, poita no fiat cosa de giudu! ◊ su istimentu fut pagu de giudu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu valeur, utilité Ingresu esteem, use Ispagnolu valor, utilidad, provecho Italianu prègio, utilità, giovaménto Tedescu Wert, Nützlichkeit, Vorteil.

giugàda giogàda

giúge , nm: giugi, zuze Definitzione magistrau chi in is dibbatimentos betat sa senténtzia averguandho is acusas e is curpas, su trotu e s’arrexone cunforma a is leis e betat sa pena istabbilia Sinònimos e contràrios giudicadore, giuighe Terminologia iscientìfica prf Ètimu ctl. jutje Tradutziones Frantzesu juge Ingresu judge Ispagnolu juez Italianu giúdice Tedescu Richter.

giúghere giúchere

giúgi giúge

giúgiaru , nm Sinònimos e contràrios cugusa 1, giúguru 1, giuru 1, tirgusa Terminologia iscientìfica rba.

giugína , nf: dosina, tozina, zozina* Definitzione su tanti de dóighi, dóighi Sinònimos e contràrios giussina.

giúgiuru , nm Definitzione duas genias de erba Sinònimos e contràrios acione, grúspinu, martúciu, martutzedhu, mastrutu, nartussu, óspinu / cugusa 1, giúgiaru, giuru 1, tirgusa Frases sa cannaúlpina, sa tzicória, su giúgiuru e su giuru si impitaiant pro cura Terminologia iscientìfica rbz, Nasturtium officinale, Apium nodiflorum.

giúguru , nm Definitzione àpiu burdu o de arriu, una calidade de àpiu chi creschet a sola in logos de abba Sinònimos e contràrios apiubburdu, atigusa, cugusa, giuru, turgusone, tzurgusa Terminologia iscientìfica rba, Apium graveolens Tradutziones Frantzesu céleri Ingresu celery Ispagnolu apio silvestre Italianu sèdano palustre Tedescu Knotenblütige Sellerie (est su "graveolens" e no su "nodiflorum").

giúguru 1 , nm Definitzione lau de arriu o de cuadhus, o fintzes martutzu de cuadhus: genia de erba chi assimbígiat unu pagu a s'àpiu, e po cussu dhu narant àpiu de arriu puru, e creschet in is errios, in logu de abba: est bonu a papare Sinònimos e contràrios cugusa 1, giúgiaru, giuru 1, tirgusa Terminologia iscientìfica rba, rbz, Apium nodiflorum.

giúi giú

giuíghe , nm: zuiche Definitzione magistrau chi in is dibbatimentos betat sa senténtzia averguandho is acusas e is curpas, su trotu e s'arrexone cunforma a is leis e betat sa pena istabbilia; candho sa Sardigna fut indipendhente, fut su magistrau supremu, s’autoridade prus arta de su Logu o istadu in is bàtoro regnos sardos (Càlari, Arborea, Torres e Gallura) Sinònimos e contràrios giuge, zúdiche* Frases Tue in su chelu sedes a sa dresta de su Babbu Eternu e torras a bènnere in sa terra giuighe de bonos e malos Terminologia iscientìfica prf.

giúigu giúdicu

giuilàda , nf Definitzione su giuilare, su tzerriare, mandhare a nàrrere po fàere ischire Sinònimos e contràrios ciamada, ciamu, clàmida, giàmida, làmidu, mutia, mutinzu Ètimu srd.

giuilaméntu , nm Definitzione su giuilare, su istare giuilandho, su betare tzérrios Frases s'intendhiat piantu, giuilamentos e corrighinos Ètimu srd.

giuilàre , vrb: giulare, giuliare, giuriare, giuvilare, zubilare Definitzione betare tzérrios (po dolore, cricandho a ccn.), pigare a boghes po briga; tzerriare po fàere bènnere Sinònimos e contràrios abbochinare, atzerriai, iscramare, iscramorare / ciamare, lamai, muntire Frases a nois nos giúriat sèmpere ◊ ant sighidu a giulare a boghes mannas ◊ giuilesit, siscura, primma de ispirare ◊ la chirco, la giúilo e no l'agato ◊ a boghes l'apo giuiladu 2. lu giuilesint e recuieit luego ◊ no ti apo giuliadu pro nudha: est ca so gherrendhe cun sa morte! ◊ est giuilendhe a sa morte: Beni, acàbbami de bochire! Ètimu ltn. iubilare Tradutziones Frantzesu crier, appeler, gronder Ingresu to shout, to call, to scold Ispagnolu gritar, llamar, reprochar Italianu gridare, chiamare, sgridare Tedescu schreien, rufen, schimpfen.

giúilu , nm: zúbilu Sinònimos e contràrios boche, cérriu Frases s'intendhet giannitos de canes, calchi isparu, calchi boghe de procalzu, calchi giúilu dae cúcuru in cúcuru Ètimu ltn. iubilum.