Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sogàre , vrb Definitzione essire o fàere a sogas, a bisura de filu, nau mescamente de su casu modhe iscagiau orrostindho o fintzes postu in sa padedha a cundhire macarrones (casu furriadu) Frases si su casu no sogat no est rassu ◊ bi aiat restadu maigantos macarrones, totu chin cudhu casu soghendhe! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu filer Ingresu to spin Ispagnolu derretirse Italianu filare Tedescu Fäden ziehen.

soíghere , vrb: subíghere, suíchere, suíghere, suigi, suvíghere Definitzione trebballare a istrecadura cun fortza sa farra impastada fintzes a candho essit de totunu andhare, a unu cumassu chentza chi dhue abbarret farinedhu perunu e siat fintzes lisa, pronta po dha segare a panes, o fintzes, una borta sueta, po dh'ammodhigare de prus intrandhodhi àtera abba segundhu ite pane si depet fàere (es. cogones ammodhigadas)/ pps. subetu, suetu, suitu; conca de soíghere = scifedha, tevania Sinònimos e contràrios cariare, ciuexi, iscarasciare 1 Frases sa cochidora at subetu sa pasta ◊ prepàradi a fàghere farina e a suíghere! ◊ sas giòvanas fint tessendhe o suighendhe su pane ◊ tia Ainza andhaiat a suíghere sa cota ◊ candho sa pasta che fit suita la maniestaint in cantzos uguales e tundhos Ètimu ltn. subigere Tradutziones Frantzesu pétrir Ingresu to knead Ispagnolu amasar Italianu gramolare la pasta Tedescu kneten.

sòlbere , vrb: sòlvere, sòrbere, sòrvere, sòvere Definitzione fàere o torrare cosa tostada a brodu, lícuida, a fortza de fogu, còere meda fintzes a s'isfàere: si narat fintzes de elementu o sustàntzia apedrada o cagiada chi si ammesturat cun abba o àteru deasi a tales d'essire, impare, unu matessi lícuidu; in cobertantza si narat de àteru de dificurtosu; nau de filu fatu a madassa, istirare pigandho su càbudu po dh'imbodhigare a lómburu o in cannedhos prontu a dh'impreare / pps. sólbiu, soltu, sórvidu, sortu / si sorbet in buca (nau de cosa de papare) = s'isfait sentza dhu matziai Sinònimos e contràrios iscagiae, issortighinare, sciolli, solivrinare, solobrare | ctr. apedrare, cagiare Frases sòrbere su nie, su sale, su túcaru, s'ozu porchinu, su frommentarzu ◊ su suore chi amus lassadu in logu anzenu inoghe aiat fatu sòlvere sos granitos puru! ◊ solve su nie pro ch'in abba si aviet in sos rios! ◊ cuss'àstragu no si sorbet ◊ si no mi pagas ti solvo che seu! ◊ su basolu si che sorbet si lu coghes tropu ◊ custa pira si sorbet in buca! 2. cherimus sòrbere cussos códules de malíssia chin sa luche bertera de s'intelletu (F.Satta) 3. mastru Preítia no si est sórvidu in suore! ◊ non balet chi ti solvas in suore crabiolendhe, pesèndhedi reu suta sas ancas de su domadore (Raga)◊ penso chi at tota sa rejone si atitendhe si solvet in piantu Ètimu ltn. solvere Tradutziones Frantzesu fondre, dissoudre, dévider Ingresu to melt, to wind into a ball Ispagnolu deshacer, derretir, devanar, ovillar Italianu sciògliere, disciògliere, dilüire, liquefare, dipanare Tedescu schmelzen, auflösen, verflüssigen, abhaspeln.

solbèschere , vrb: sulbèschere, surbèschere Definitzione torrare, ischidare apustis de unu disimaju, pigare torra fortza apustis de si èssere inténdhios male; ischidare de su sonnu Sinònimos e contràrios abbeltudare | ctr. dilmagiare, disimainai, ildimajare / ischidare Frases apustis chi si est dilmajadu si est sulbéschidu ◊ cudha trota, canno che l'apo torrada a s'abba, a lenu a lenu si est surbéschida (N.Molinero) 2. su bagamunneri fut crocadu in sa panchina e comente dh'ant tocadu si fuit solbéschidu e aiat apertu sos ogos Tradutziones Frantzesu reprendre connaissence, réanimer Ingresu to recover one’s senses, to reanimate Ispagnolu reanimar Italianu rinvenire, rianimare Tedescu wieder zu sich kommen.

soldíre , vrb: sordire Definitzione pònnere su sorde, su greme Sinònimos e contràrios bermire, imbremigai, insodrigai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se vermouler Ingresu to verminate Ispagnolu agusanarse Italianu verminare Tedescu von Würmern befallen, Würmer haben.

solingài, solingàre , vrb Definitzione pigare a frandhigos Sinònimos e contràrios allosingai* Frases su preitzosu bollit puntu e no solingau ◊ sa lumera amica mi solingat in sos seros (P.Boy)◊ sos batulinos si acúrtziant ca cherent a los solingare Tradutziones Frantzesu caresser Ingresu to caress Ispagnolu acariciar Italianu accarezzare Tedescu streicheln.

solivrinàre , vrb: assolovrinare, solovrinare, soluvrinare Definitzione fàere o torrare cosa tostada a brodu, a lícuida, a fortza de fogu o, segundhu, fintzes solu cun su caente (es. nie, butiru, chera); fàere a orrugos, guastare, pistare, pònnere a tréulu Sinònimos e contràrios ifàghere, iscagiae, sciolli, sòlbere, solobrare / arrogai, chimentare, fragassare 2. si càpitat un'àtera bia chi faghes cussa ti solóvrino sos ossos! ◊ su rú li at solovrinadu sa cara e iscorrioladu sos bestires Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dissoudre, se désintégrer Ingresu to dissolve, to disintegrate Ispagnolu disolver, desintegrar Italianu dissòlvere, disintegrarsi Tedescu auflösen, sich zersetzen.

solobràre , vrb: assolobriare, solovrare Definitzione fàere o torrare cosa tostada a brodu, a lícuida, a fortza de fogu o, segundhu, fintzes solu cun su caente (es. nie, butiru, chera); fàere a orrugos, guastare, pistare; fàere isperdítziu de sa cosa, ispaciare Sinònimos e contràrios iscagiae, sciolli, sòlbere, solivrinare / arrogai, chimentare, fragassare, lainai / conciumire, distrúere, ispeldisciare, sparafiai Maneras de nàrrere csn: solobrau siat! = za zustíssia l'iscazet!; abbarra solobrau! = ista sériu! Frases su sole solovret sa bidhia de custos ojos! ◊ sa cepa pigosa de s'ànima si tiat solovrare? ◊ sa manera de bívere chi s'aiat sestatu si li fit solovrata che nive acurtzu a su focu 2. in s'incúdine de su tempus, su martedhu ti cheret solovrare s'ammentu ◊ in s'idea de difèndhere sa criadura de un'abe, s'ingalenada chi apo fatu mi l'at solovradu! (M.Bua)◊ sos lampos lu diant solovrare a manera chi mancu a furchita ndhe lu diant acabidare! ◊ sos massajos solovraiant sas chérvias cun su frascarzu trazendhe 3. est solovrendhe sa pena a ticu ticu fin'a s'últimu butiu de sa vida Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fondre, déchiqueter, dissoudre Ingresu to melt, to dissolve, to rend Ispagnolu derretir, machacar, disolver Italianu sciògliere, dilaniare, dissòlvere Tedescu schmelzen, zerreißen, auflösen.

solovàre , vrb prnl Definitzione su si pigare pensamentu meda, arreolu, pinnicu mannu Tradutziones Frantzesu trembler Ingresu to be anxious Ispagnolu preocuparse Italianu trepidare Tedescu bangen.

sonài , vrb: sonare Definitzione fàere sonu, sonos, pruschetotu cun ccn. aina fata apostadamente e segundu sa música imparada, iscrita o fintzes imbentandho sonandho etotu Sinònimos e contràrios sonizare Maneras de nàrrere csn: s. un'istrumentu ciaputzamenti = male, chentza ndhe ischire; sonai sa campana a iscàviu = a forti, fendidha andai de una parti a s'àtera; sonare a grória = allegrias, sonu de campana allegru; sonare a tristura = tocu de campana pro unu mortu, bonamorti; sonare una cosa in s'origra a ccn. = narririsidha, fuedhai coment'e a iscóviu Frases sa campana at sonau is oras ◊ língua sarda, ses sa boxi de arroca de Sardus chi est sonendi ancora in is intrànnias de is nuraxis (G.Schirru)◊ is fadas dhi ant nau de sonai is benas Ètimu ltn. sonare Tradutziones Frantzesu jouer (de), sonner (de) Ingresu to play Ispagnolu tocar Italianu suonare Tedescu spielen.

sonnài , vrb: sonniare, sunniare Definitzione bíere o fàere sonnos, bisos; fintzes immaginare, pentzare ccn. cosa chi si disígiat meda, chi s'iat a bòllere fàere o tènnere Sinònimos e contràrios bisae, bisionai, imbisionare Frases sonniei de ti àere in cumpagnia pro tota sa vida ◊ s'àtara noti mi seu sonnau (oh ita giogus de sa fantasia!) chi femu innòi cun Amàlia…◊ creiat de si sonnai ◊ mi apo sonniatu chi fimus fachendhe su pane 2. sa frunzita de su tempus mi at domau sa carena, ma dego sónnio galu ◊ si sonnant de porri binci e de si arrichiri Tradutziones Frantzesu rêver Ingresu to dream Ispagnolu soñar Italianu sognare Tedescu träumen.

spadatzài , vrb Definitzione fàere spadatzus, isciala, fàere festa manna cun papares e bufóngiu a meda, mescamente comente si faet po un'isposóngiu Sinònimos e contràrios iscialai Frases s'arangiolu tessit sa tela e est prontu a spadatzai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu banqueter Ingresu to banquet Ispagnolu banquetear Italianu banchettare Tedescu bankettieren.

spadatzài 1 , vrb: ispagatzai, spagatzai, spedatzai Definitzione fàere a orrugos sa carena, segare orrobba a orrugos, a pedatzos, fintzes perdimentare o ispèrdere sa cosa, ispèndhere male, in cosighedhas de pagu contu Sinònimos e contràrios atzimare chimentare, immelmare, iscualtare, ispetatzare, loriai, steressai / isbaire, ispeldisciare, ispèldere, istravuciare, sparafiai Frases inchi dha spagatzit su buginu, dha spagatzit! ◊ apu a biri sa vengàntzia de si spagatzai a totus ◊ no eis a crei ca divideus sa propriedadi po si dha spagatzai bosàteras, no?!◊ bolit andai isceti a si spagatzai su dinai me is ristorantis! Tradutziones Frantzesu dévorer, mettre en pièces, démembrer Ingresu to dismember, to tear in pieces Ispagnolu devorar, despedazar Italianu sbranare, smembrare Tedescu zerfleischen, zergliedern.

spagnài , vrb: ispaghinare*, spainai, spainari, spaniai Definitzione portare, betare o pònnere ispratu peri su logu Sinònimos e contràrios illaizare, ispadhiciare, ispàlghere, isparcinare, isparminare, ispartighinare, isprabinare Frases sa fama sua si fut spainada in totu su logu ◊ s'àcua si spàinat me in sa basciura ◊ at cumentzau a nci spaniai su trigu, seminendi Tradutziones Frantzesu répandre Ingresu to scatter Ispagnolu esparcir Italianu diffóndere, spàrgere Tedescu verbreiten, ausstreuen.

spallerài , vrb: ispallerai* Definitzione fàere su pageri, su si giare bàntidos Sinònimos e contràrios abantai, bragai, lantarinare, spamparrai, sproboxai Frases at arrespúndiu spallerendusí ◊ si fiat castiau in d-una scivedha de àcua e spallerendusí iat nau: Pàrgiu própriu unu signori! Tradutziones Frantzesu se vanter Ingresu to boast Ispagnolu jactarse Italianu vanagloriarsi Tedescu prahlen.

spamparinài , vrb: spimpirinai Definitzione fàere a pimpirinas, a farinos Sinònimos e contràrios apimpirinai, irfarfaruzare, ispimpirallai, scirfinai, sciscirinai, spimpiridai Frases su pani arridau si spamparinat totu ◊ s'at a spimpirinai cument'e frégula cussu muru artziau cun ludu e bregúngia! ◊ is centu cincidhas de ferru bolant spimpirinadas candu su ferreri iscudit sa masseta Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu broyer Ingresu to crush Ispagnolu triturar, machacar Italianu frantumare Tedescu zertrümmern.

spantài , vrb: ispantai* Definitzione istare o fàere coment'e chentza crèdere a su chi s'intendhet o si biet po calecuna cosa chi no paret abberu, istraordinària, diferente meda de su chi s'ibertat o chi s'ischit; tímere, fàere a tímere Sinònimos e contràrios atolondrai, ispabajare, scilibriri / ammaraizare, transire, trassicare / abbalaucare, abbanghelare, asturdire, isturdinare / ispantamare, ispramai Frases Pinóchiu si fiat agatau cun is origas longas prus de unu palmu e fiat aturau meravigliau meda e no pagu, spantau comenti fiat Tradutziones Frantzesu effarer Ingresu to dismay Ispagnolu asombrar, espantar Italianu sgomentare Tedescu bestürzen.

spapài , vrb Definitzione bogare su granu o papu de sa tega de is laores chi ndhe faent, bogare su chiu o papu de su corgiolu de àteru frutu Sinònimos e contràrios irgranare, irranare, ischiare Frases si spapat fà, fasolu, pisurci ◊ si spapat sa méndula 2. apu comprau sa méndula giai spapada po fai is drucis Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu écosser Ingresu to shell Ispagnolu desenvainar Italianu sgusciare Tedescu enthülsen.

spaparotài , vrb: isbarabotare*, spaperotai Definitzione foedhare meda e chentza abbisóngiu, abbarrare a chistionu, foedhare a tzérrios, a boghes Sinònimos e contràrios argiolae, arrallai, ciaciarrai, ciaramedhare, paraletare, trepedhare Frases e cantu spaparotat, tzia Giuanna, spinnichendi is pannus a sa genti: língua maladita! ◊ cun gopai potacàriu, ita totu eis spaparotau? ◊ is féminas iant spaperotau totu, pani pani binu binu (F.Pilloni) Tradutziones Frantzesu jaser Ingresu to yak Ispagnolu estar de cháchara Italianu cianciare Tedescu schwätzen.

sparafundài , vrb: isperevundai*, sparavundai, sperefundai, sperevundai Definitzione betare o calare a s'isprefundhu, fuliare atesu; fintzes essire, andhare de no si bíere prus, atesu, a logu chi no s'ischit Sinònimos e contràrios apussiare Frases po sa timoria de sa scumíniga, s'allochiamentu nci dhus sparafundat in su disisperu ◊ tocat a nci sparavundai sa genti mala! ◊ anchi dhu sperevundit sa giustítzia! ◊ tremila passus sperevundau siat su tiau fora de mei! ◊ sperefundau siat in su mari sentz'e fundu! Tradutziones Frantzesu engouffrer, sombrer Ingresu to sink Ispagnolu arrojar, hundir Italianu sprofondare, inabissare Tedescu in die Tiefe stürzen, versenken, versinken.

«« Torra a chircare