Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sparigài , vrb Sinònimos e contràrios iscrobai, iscumpanzare Tradutziones Frantzesu dépareiller Ingresu to uncouple Ispagnolu desparejar Italianu spaiare Tedescu trennen.

sparrancài , vrb: isparrancare, sparranchiai, sparranchinai, sparruncai, sparrunchiai, sperranchiai, sperrenchiai, sperruncari Definitzione apèrrere, illargare, istesiare de pare, nau mescamente de is cambas, ma fintzes de àteru Sinònimos e contràrios ilbambarriare, ispalpedhare, ispamporionare, isparpalociai / ispantiare, isperrionare, sperrioncai Frases sparruncai su portali ◊ at sperrenchiau sa genna de perra in perra ◊ sperrunca bèni is cambas po incosciari su cuadhu! 2. sperruncau, mi asciugu is pantalonis acanta de su fogu tenendi a fraca Ètimu spn. esparrancarse Tradutziones Frantzesu écarter les jambes Ingresu to open wide Ispagnolu abrir Italianu spalancare, divaricare Tedescu spreizen.

sparsinài , vrb: ispartinare*, spartinai, spartzinae, spartzinai, spracinai, sprassinai, spratzinai, spraxinai Definitzione portare, pònnere, istare atesu de pare in su logu Sinònimos e contràrios irfaghinare, ispadhiciare, ispaghinare, ispàlghere, ispartighinare, spagnai, spampasullai Frases prus no ant a spartzinai cun largu iscàviu de bratzu su sèmini ◊ cussus arrexinant e crescint in mesu de sa genti sprassinada ◊ apu pregau su bentu de spartinai custas nuis ◊ Sardigna, is mellus fillus dhus tenis spratzinaus in su mundu! Tradutziones Frantzesu éparpiller Ingresu to scatter Ispagnolu desparramar, esparcir Italianu sparpagliare Tedescu verstreuen.

spartíri , vrb: ispartzire*, spartziri, spraciri, spratziri Definitzione fàere is partes, segare una cosa in partes oguales, fàere a orrugos, a bículos; si narat fintzes in su sensu de s'ispainare, de essire o andhare in su logu Sinònimos e contràrios addesumare, cumpaltire, dividire, paltire, scumpartziri / arrogai / istèrrere, ispàlghere Maneras de nàrrere csn: spraciri sa linna = isperrare, bogare sa linna; est ispartendu s'ària = est iscrarindhe, ispalatendhe 3. a su chitzi as a cantai e sa boxi tua si at a spratziri in dogna baga de s'olioni (S.Chiappori) Tradutziones Frantzesu partager Ingresu to divide Ispagnolu dividir, partir Italianu divìdere Tedescu teilen.

spassiài , vrb: ispassare* Definitzione fàere cosa de divertimentu, po ispàssiu; lassare andhare a passiu, iscapu, su bestiàmene Sinònimos e contràrios desogai, diveltire, ispaliare, spassillai, sulassai / iscapae / ispedientare Maneras de nàrrere csn: s. s'arxola = lassare intrare su bestiàmine a s'arzola, pustis chi ndhe ant collidu su laore; s. sa bidatzoni = intrare su bestiàmine a s'istula Frases funt essius a sa festa po si spassiai ◊ cussu andat a circai féminas po si spassiai 2. is bòis nci dhus spassiaus in sa tanca manna Tradutziones Frantzesu s'amuser Ingresu to enjoy oneself Ispagnolu entretener, divertir Italianu spassare, divertirsi Tedescu belustigen, sich amüsieren.

spaurài , vrb Definitzione fàere a tímere Sinònimos e contràrios apantarjare, apramare, asciuconare, asciustrare, aterrighinare, impagurire, istrementire, stremessiri | ctr. aminare, incoragire, incorai Tradutziones Frantzesu épouvanter Ingresu to frighten Ispagnolu asustar Italianu impaurire Tedescu ängstigen.

speculài , vrb: ispreculare*, spegulai, spiculliai, spricuai, spriculai Definitzione cricare de ischire, de bíere, istudiare, fàere dimandhas meda po bòllere averguare calecuna cosa Sinònimos e contràrios dimandhare, imbistigare, ispricuedhai, istigare, isuzigare, precontare, speculitai Frases dhus at inténdius batallendu e at cumpréndiu ca dhu boliant spiculliai ◊ arregolliat is notítzias chi spriculiàt in fàbbrica ◊ is carabbineris ant cumentzau a spriculai po isciri chini at fatu su dannu 2. si bòciat chini bolit, nosu totus impari sigheus a spriculai (F.Cocco) 3. de su carru nd'est arrutu unu pipiedhu chi si fiat incarau tropu po spegulai s'istràngiu Tradutziones Frantzesu spéculer, enquêter Ingresu to speculate Ispagnolu investigar, averiguar Italianu speculare, investigare Tedescu untersuchen.

speculitài, speculitzài , vrb: spreculiai, spreculitai, sprecullitai, spriculitai, spricullitai Definitzione abbaidare, cricare, iscumbatare, istudiare bene cun atentzione is cosas, is chistiones; fàere 'in chiliru' a unu faendhodhi unu muntone de dimandhas, bolendho ischire totu Sinònimos e contràrios chircare, dimandhare, irfrodhocare, ispelciulare, ispreculare, ispricuedhai, isuzigare, precontare, scrocollai, speculai, sfustiligai Frases s'arangiolu at spreculiau su movimentu de espis e musconis 2. spricullitadhu, a biri si arrennescis a sciri calincuna cosa! ◊ dhu spricullitàt de aundi fiat, si fiat cojau, si teniat fillus, e cantus, e unu muntoni de cosas Ètimu spn. especular Tradutziones Frantzesu enquêter Ingresu to inquire Ispagnolu indagar Italianu indagare, sottopórre a numeróse domande Tedescu untersuchen.

spedriài , vrb: ispedriare*, sperdai, sperdiai Definitzione arregòllere, pinnigare sa pedra iscapa po illimpiare is terrenos (si narat fintzes de is pudhas chi papant arena); nau de gente, annestrare, giare educatzione; nau de sonu surdu o boghe sorrogada, iscrarire, cambiare e sonare bene Sinònimos e contràrios ispedrigare Frases cussu dranghilloi mannu ciai podiat andai a sperdiai, ca no est cancarau! Tradutziones Frantzesu enlever les pierres Ingresu to take stones away Ispagnolu despedregar Italianu spietrare Tedescu Steine aus Feldern entfernen.

spertài , vrb: ispeltare*, spertiai 1, spretai Definitzione ischidare, mòvere, atirare s'atentzione, bogare s'apititu, sa gana, fàere spertu, atentu, cabosu Sinònimos e contràrios abbibare, dispertare, intzidiare, ischidare, ispipigliare Maneras de nàrrere csn: s. sa menti, sa boxi, s'apititu = allutare sa mente, iscrarire sa boghe, fagher bènnere s'apititu; spretai su stògumu = fàghere tizirire su mànigu; spertiai su passu = illonghiare o istirare su passu, allegrare su passu, caminare de prus; vida spretada = vida unu pagu prus líbbera, prus de pessone manna 2. spértia su passu e fai su chi ti apu nau! 3. faiant prus vida spretada is serbidoredhas chi no is merixedhas Tradutziones Frantzesu exciter, éveiller, causer Ingresu to wake up, to prod, to whet Ispagnolu despertar Italianu destare, stuzzicare Tedescu wecken, anregen.

spetonài , vrb Definitzione isconciare o iscrabionare is pilos; ispistorare una doa de carrada in sa punta, a pitzu de s'inginna o incàsciu Sinònimos e contràrios ispiliessare, ispilusare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu décoiffer Ingresu to ruffle s.o.s'hair Ispagnolu despeinar Italianu spettinare Tedescu zerzausen.

speturriài , vrb: ispetorrare*, spiturriai Definitzione bogare is petorras fora ibbutonandho su bestimentu, ispogiare is petorras, istare a petorras nuas Sinònimos e contràrios sborciai Frases si spitúrriat sa camisa e nci fait arrui a terra su chi iat cuau in piturras Tradutziones Frantzesu découvrir sa poitrine Ingresu to throw off one's breast clothes Ispagnolu despechugarse, descubrir el pecho Italianu scoprirsi il pètto Tedescu die Brust entblößen.

spetzài, spetzàri , vrb Definitzione segare, istacare sa petza de s'ossu (spetzari = segare, fàere a orrugos linna o àteru) Sinònimos e contràrios isprupare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu écharner Ingresu to strip the flesh off Ispagnolu descarnar Italianu scarnare Tedescu entfleischen.

spicigài , vrb: ispitzigare* Definitzione istacare duas cosas atacadas apare, nau de cosa, su ndhe andhare de ue fut apicigada; nau de gente, illobare, lassare s'àteru, lassare su cumpàngiu Sinònimos e contràrios istacare, spodhai / disapegai, iscrobare | ctr. apitzigare, apodhai Tradutziones Frantzesu détacher Ingresu to detach Ispagnolu despegar, desprender Italianu staccare Tedescu loslösen.

spiciuài , vrb: ispiciulare*, spitzuai, spitzulai, spitzuliai Definitzione giare ispítzulos cun sa punta de is pódhighes, bicare, giare cropighedhos cun su bicu, segare biculedhos de cosa papandho cun pagu gana o fintzes tanti po tastare; púnghere comente faent is bobbois; in cobertantza, nàrrere cosa chi pagu praghet a s'àteru Sinònimos e contràrios biculare, irbiculare, ispitudhare, ispitzicorvare, pibitzuai, piticare, púnghere, spribillonai Maneras de nàrrere csn: spíciua e gheta = zenia de pasta chi si faghet tesa a fine (azummai che faghindhe pane de fresa) e chi si segat a bículos a pódhighes etotu (spíciu, spiciuai) e si betat deretu a sa padedha de s'abba in su fogu: si cundhit che a totu sos macarrones; spítzula e fui = donai su spítzulu e fuiri, comenti faint is arresis: si narat de unu sentza de sétiu, chi cummentzat e no acabbat, chi fait pagu pagu e si ndi andat; spitzulaisí pari pari = istare nèndhesi cosa s'unu cun s'àteru a dirbetu, ofendhíndhesi; spitzulai che un'espi = ofèndhere Frases ingunis no fait a dhoi abarrai ca ti spítzuat su sintzu ◊ is espis funt animaledhus chi spítzulant ◊ prus de milla pillonis ant cumentzau a si dhu spitzulai a totu spitzulai ◊ fendi a papai o fendi àturu, chi abarru in domu seu sempri spiciuendi Tradutziones Frantzesu pincer, piquer Ingresu to pinch, to bite Ispagnolu pellizcar, picar Italianu pizzicare, punzecchiare Tedescu kneifen, unaufhörlich stechen.

spiciurrài , vrb Definitzione essire a ciurrus, a tzurru, nau de sàmbene, abba o àteru deasi Sinònimos e contràrios irrusciare, ispinduai, tzurrai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu jaillir Ingresu to spurt Ispagnolu manar, brotar Italianu zampillare Tedescu hervorschießen.

spignài , vrb: ispinnare*, spinniai Definitzione tirare o bogare is pinnias, is pilos, limpiare bene de su pilu un'animale chi ndhe portat Sinònimos e contràrios ispilicire, ispilire, ispinnicire, ispumare Maneras de nàrrere csn: s. una rosa = irfozare; spignaisí de su prantu = ispilíresi de su prantu, prànghere meda 2. su crobu cun s'abbogau - s'untúrgiu - at bintu su pretu, ma si est totu spinniau Tradutziones Frantzesu plumer Ingresu to pluck Ispagnolu desplumar, pelar Italianu spennare Tedescu rupfen.

spillài 1 , vrb Definitzione coment'e pèrdere o bogare unu pígiu, nau de sa terra chi in logu de monte che calat prus a bàsciu a tretu mannu; su essire o segare a pígios, nau de orroca Sinònimos e contràrios smuronai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cliver Ingresu to flake Ispagnolu exfoliarse Italianu sfaldare Tedescu zerbröckeln.

spilloncài , vrb Definitzione istacare o arrasigare su pilloncu, su pígiu de fora de calecuna cosa Sinònimos e contràrios iscorgiolare, ispedhuliare, ispigiolare, ispigirigare, ispulicare, scorgiai, slimpiai Frases teniant fàmini e cumentzau ant a spilloncai cabitzas e a dhas papai 2. spilloncai unu muru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu éplucher Ingresu to peel Ispagnolu pelar, descascarar Italianu sbucciare Tedescu schälen.

spimpirallài , vrb: spipirallai Definitzione fàere sa cosa a pimpiralla, a biculedhos, a farinos Sinònimos e contràrios afirinedhai, filchinare, ifriare, ifrighinare, irfarfaruzare, scirfinai, sfiniallai, spamparinai, spimpiridai 2. chini ses, ómini de iscuriu e de candela, chi fais sartai istedhus de perda e spipirallai su presenti? Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu émietter Ingresu to crumble Ispagnolu desmigajar Italianu sbriciolare Tedescu bröckeln.

«« Torra a chircare